skip to Main Content
“A La Ciutat és Extrapolable A Qualsevol Ciutat, Cosa Que El Fa Apte Per A Les Rutes Literàries Que Solem Compartir”

“A la ciutat és extrapolable a qualsevol ciutat, cosa que el fa apte per a les rutes literàries que solem compartir”

M. Magdalena Gelabert (Manacor, 1964) és un talent creatiu i feiner incansable. Ara, arribada a la maduresa personal i artística, publica A la ciutat, un poemari que ens explica en aquesta entrevista.

Per què “A la ciutat”? Hi ha una reivindicació del potencial poètic urbà envers la natura tantes vegades idealitzada?
Sí, És un homenatge a la ciutat com a espai de confluència de les persones , on passam el dia a dia i on també passen coses extraordinàries, on vivim moments de plor i on vivim moments de joia. La veritat és que és un plaer molt gran veure un nou llibre editat, sobretot de poesia, el gènere que permet despullar l’ànima de manera clara. Per a mi és un llibre especial que va dedicat al meu fill major, Guillem, que és per a tots els de casa nostra, l’encarnació de l’amor i del seny.

La ciutat és Manacor? S’hi mostra de forma explícita? Hi ha toponímia que ens ubiqui? O hi ha una voluntat universalitzadora o d’abstracció?
La ciutat és Manacor i no ho és alhora. A la ciutat mostra un paisatge urbà que es presenta a nivell genèric i és extrapolable a qualsevol ciutat, la qual cosa el fa apte per a les rutes literàries que tant ens agrada compartir.

La ciutat és el cau de les nostres dèries i passions? Tant de les personals com de les col·lectives? O n’és el focus? O l’objecte mateix?
Precisament aquest és un poemari que manifesta la confluència de passions diverses: la meva com a poeta però també la de M. Magdalena Tugores com a il·lustradora que ha creat unes il·lustracions precioses que acompanyen els poemes i que exposàrem a la Institució Alcover el dia de la presentació del llibre; la de Llucia Serra com a crítica literària perquè ha escrit un pròleg magnífic que acompanya els poemes i les il·lustracions; fins i tot la de la musicòloga i compositora Bàrbara Duran que ens acompanyà a la presentació amb la música deliciosa de la seva peça original titulada Suite de Camille Claudel. Per a nosaltres tres és un nou projecte que ens ha unit i que ha consolidat la nostra amistat. Hem treballat molt juntes i coordinades i hem viscut tots els detalls amb emoció i il·lusió compartida. El Col·lectiu de Dones de Llevant ens acompanyà, com sempre, en aquesta nova fita, gràcies a l’empenta d’Antònia Matamalas i el seu equip.

La ciutat són les persones? El paisatge urbà? Les institucions o moviments col·lectius?
En aquesta ocasió es tracta d’un paisatge amb figures, perquè són les persones les que conformen la ciutat, les que la creen i l’organitzen, les que hi fan la vida i l’estimen. Per això el poemari es mou entre una galeria d’espais: la plaça, el teatre, el carreró… i de personatges: el fuster, l’indigent o la notària.

Hi ha una visió crítica, en el llibre? Una voluntat o una reivindicació de canvi en allò que no t’agrada?
Hi ha una reflexió implícita i una observació de l’espai com a font d’experiències i de records. És l’espai que ens marca el camí i el condiciona i ens fa ser qui som.

I la dona, quina presència hi té, en aquesta ciutat poètica?
Homes i dones habiten aquesta ciutat des de la notària fins al fuster, en aquest cas es tracta de persones amb les seves particularitats, més que de repartiment dels personatges per sexes.

Quina forma pren el llibre? Està estructurat en diverses parts?
El llibre presenta una estructura cíclica, és com la vida: comença quan neix el dia i acaba quan es pon el sol i cada dia suposa un nou néixer i un nou morir, ho tenim tot per endavant i podem decidir com volem viure cada un dels nostres dies. L’editorial Documenta n’ha fet una edició molt acurada i rigorosa i el resultat és molt atractiu, trob.

I els poemes? Hi ha voluntat mètrica? I de rima? Tornes optar per la cotilla del sonet? O vas per altres camins?
A la ciutat és un poemari senzill que pretén acostar la poesia al públic en general, està format per 30 poemes de deu versos cada un, decasíl·labs. En aquesta ocasió el que he prioritzat és la senzillesa i l’intent d’acostar-me a qui el llegeixi o reciti.

Back To Top
×Close search
Search