skip to Main Content
“En Lloc De Posar Els Esportistes Més Majors Com A Exemple De Constància, Ens Deixen De Banda”

“En lloc de posar els esportistes més majors com a exemple de constància, ens deixen de banda”

La ciclista Margalida Fullana (Sant Llorenç des Cardassar, 1972) és una de les grans esportistes de Mallorca. Parlam amb ella sobre el màster europeu d’MTB, la darrera medalla que va guanyar fa uns dies a la República Txeca.

Què significa per a tu haver guanyat el màster europeu?
No tenia cap medalla europea en màster i em feia il·lusió aconseguir-la. Tenc un or europeu en elit i diversos bronzes però aquesta és especial.

Vares començar fent carretera. Per què vas decidir passar al ciclisme de muntanya?
Els meus inicis van ser en carretera però les al·lotes no podíem viure-hi. En aquell moment l’MTB començava a cobrar importància així que ho vaig provar i em va agradar. Aviat vaig començar a destacar i varen arribar els contractes remunerats. Res a veure amb el que se sol pagar ara però es podia viure bé.

Quins són els nous reptes de futur? Et prepares per a les olimpíades?
No, als màsters no ens hi volen a les Olimpíades! A més jo ja hi he participat en tres ocasions i ara és el torn d’altres corredores… Per al moment he de curar-me bé l’edema ossi de la tíbia, que va fer perillar la meva participació en aquest europe. Segons el meu traumatòleg, el doctor Mas, he de seguir un tractament de magnetoteràpia intens però la bicicleta també m’ajuda en la recuperació… En un principi tenia pensat anar al mundial d’MTB al Canadà però no he aconseguit ajudes i el viatge i el trasllat de la bicicleta són cars i no puc afrontar les despeses… És una pena però és així.

Sí, és una pena… I els espònsors no et poden ajudar?
Gairebé tot és material. Ens ajuden Bicicletes Sancho, Laboratori 22, Podoactiva i Therapic Fisioterapia, Massi, Luck i en aquest europeu també em va patrocinar Garden Hotels. Tot suma però el cost del mundial són uns 8000 euros entre viatge, cotxe i apartament…

Després de tants anys en el món del ciclisme, t’has sentit sempre recolzada?
Sempre m’he sentit estimada i recolzada però és cert que ser dona en un esport d’homes sempre és difícil. Jo sempre dic que amb el meu currículum, si fos un home, seria més gran. De l’actualitat no en vull xerrar perquè m’enfada… La pena és que en lloc de posar els esportistes més majors com a exemple de constància, ens deixen de banda i això no està bé. A jo m’encanta que fomentin les joves perquè és cert que començar és molt dur però també s’hauria de donar suport a gent més major que, com jo, continua lluitant i guanyant.

Back To Top
×Close search
Search