skip to Main Content

20 anys d’enquestes a l’IES Mossèn Alcover mostren l’evolució de l’ús de la llengua entre els adolescents

Bartomeu Carrió Garau presentà a les IX Jornades d’Història Local aquesta comunicació sobre l’evolució dels usos lingüístics a l’Institut Mossèn Alcover, unes dades també valuoses per analitzar l’evolució sociolingüística de la societat manacorina.
El centre fou fundat l’any 1970. El curs 1975-1976 ja es va cursar a l’actual edifici, als afores de Manacor, prop del camp de futbol de na Capellera. És un centre gran, amb més de 1.000 alumnes matriculats, i ja ho era a la dècada dels vuitanta. Es disposen de dades lingüístiques sobre l’alumnat del centre, siguin fragmentàries o exhaustives, des del 1995 (data de la redacció del primer projecte lingüístic de centre). Concretament, en tenim de 1995, 1998, 2001, 2005, 2010 i 2014. Aquestes dades són ben representatives dels usos lingüístics dels adolescents de la comarca durant els darrers vint anys. Cal dir que fou en el 1994-95 que s’inicià aquesta tasca des d’un Seminari de Formació a Centres, que donà com a fruit l’esmentat Projecte Lingüístic de Centre. Després, aparegueren altres estudis com el de M. Pilar Castor La llengua i els alumnes de l’IES Mossèn Alcover.
L’ Institut és un vector de normalització lingüística, però també un espai d’usos informals. Bartomeu Carrió comentà que durant més de deu anys la suma de famílies que usaven el català a casa romangué estable. Aquestes dades han canviat clarament.
Mitjançant l’anàlisi de les enquestes es pot confirmar l’evolució demogràfica que tots coneixem, encara que potser no a la velocitat que esperàvem: el català ha passat de ser llengua familiar (única o juntament amb una altra) d’un 78% de casos el 1995 a un 73,16% el 2014. El nombre d’alumnes que tenen com a llengua familiar un idioma diferent del català o del castellà ha deixat de ser testimonial per a esdevenir més que significatiu: d’un 1% el 1998 a un 4,99% el 2001 i a un 9,61% el 2014. Però aquests no són els aspectes més interessants que hi podem trobar, ni de molt, i Bartomeu Carrió es referí aquí a dos aspectes importants pel que fa als resultats.
Un d’aquests aspectes –dramàtic, segons Carrió- és el referit al consum dels productes culturals. El consum de mitjans de comunicació majoritàriament en català ha passat d’un 11,54% el 2001 (llibres, revistes, tv i ràdio) a un 3,23% el 2014 (tv, pel·lícules i sèries). Queda molt lluny l’any 1998, en què TV3 era la cadena de televisió més vista per l’alumnat enquestat. En canvi, les dades mostren un futur esperançat si es mira cap a les xarxes socials, on el percentatge d’alumnes que fan un ús majoritari de la llengua catalana és relativament alt a la darrera enquesta: 33,5%.
Per altra banda, els docents poden sentir-se complaguts davant el nombre d’alumnes que no parlen gens en català, que ha minvat d’un 11% el 1995 fins a un 0,74% el 2014. Però, al mateix temps, els mateixos professors poden dubtar de la seva eficàcia quan intenten incidir sobre les opinions de l’alumnat: el percentatge que considera que la llengua que es parla al Principat de Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears és la mateixa també ha anat baixant progressivament: d’un 60% el 2001 fins a un 43,9% el 2005 i un 32,89% el 2010. Veiem així que el segon “drama” són les actituds lingüístiques, cada vegada menys favorables a acceptar la unitat de la llengua catalana i a rebre ensenyament en català.

Back To Top
×Close search
Search