skip to Main Content

“Manacor és prou gran per tenir de tot i prou petit perquè puguis arribar pertot a peu”

Com definiríeu el concepte d’urbanisme feminista? És un urbanisme de la dona?
Blanca: No diria que sigui de dona. La proposta de l’urbanisme feminista millorarà la vida de tothom. Les dones no tenim totes les mateixes necessitats i també estam subjectes a variables com l’origen, l’edat, la condició econòmica, i això fa que la discriminació s’agreugi. Per exemple, una dona gran, en relació a la ciutat, viu sola a casa, a ciutats grans, en pisos antics, sense escales, etc. Per això no parlam només des de la perspectiva de les dones, sinó de construir per tothom, per millorar la vida de tothom. D’altra banda, en termes de participació també fem molta feina. En aquest sentit, hem vist que els homes quan parlen ho fan en nom exclusivament seu. En canvi, les dones ho fan pensant sempre en els seus fills, en els seus avis, en les seves famílies.
Adriana: Les necessitats de la dona no es visibilitzen i ella resta amagada rere les tasques de la vida reproductiva. I nosaltres treballem per a tothom, cercant una ciutat inclusiva. Les dones parlen des de l’experiència. El rol diu que la majoria de les tasques reproductives les duen a terme les dones. Podríem dir que cal invertir el model actual i posar al centre la vida, donar la volta a les prioritats, prioritzar el que tengui a veure amb la cura, amb les zones per a vianants, i fomentar les ajudes públiques en aquest sentit.

Si féssim un exercici d’abstracció, quins serien els trets distintius de l’urbanisme feminista?
Adriana: les distàncies curtes, necessitam que tot estigui molt a prop. I si no, que hi hagi una bona connexió amb el transport public. Que tots els trajectes i els espais es puguin recórrer en temps i forma correcta, agradable, segura i accessible. També ha de ser diversa: que respongui a totes les persones. I no parlam només de dones: volem que la ciutat sigui justa i igualitària per a totes les persones. La seguretat: entenent-la de manera àmplia, no sols a robatoris, on la gent té llibertat d’anar on vulgui a qualsevol hora del dia. I també una seguretat econòmica. També ha de ser un urbanisme representatiu, que visibilitzi la feina que fem les dones, que reivindiqui el rol de la dona a la societat. Que no hi hagi publicitat sexista, que els noms dels carrers ens representin també. I que tengui vitalitat, una altra qualitat que interessa, una ciutat viva, amb molta de gent. A Manacor hem vist que el comerç està perdent vitalitat, i possiblement això posi en risc la llibertat, la seguretat i l’autonomia.
Blanca: També entenem que ha de ser una ciutat cuidadora, que no ens fa malbé, que minimitza la contaminació de gasos, que et deixa cuidar les persones que tens al teu càrrec, que t’ofereix llocs on portar-los, i que et deixa cuidar-te a tu mateix. De vegades parlam de la cura oblidant que els primers que hem de cuidar som nosaltres mateixos. També ha de ser una ciutat amb espais on practicar l’esport, per tenir bona salut no necessit un ambulatori, sinó un lloc on poder caminar

Molts d’aquests elements sembla que podrien trobar referents en les ciutats nòrdiques, filles de la societat del benestar. Pensava ara en Copenhaghen…
Blanca: No cal anar tan lluny. Barcelona és una ciutat compacta, de proximitat, amb un transport públic eficient. És cert que no hi trobaríem aquest suport d’una xarxa de l’estat del benestar com es troba en les ciutats nòrdiques.
Adriana: La ciutat és l’espai que dóna suport a la vida quotidiana. I aquest espai el tenim, més en la línia de la sostenibilitat, que creiem que anem bé. Ara bé, s’ha de veure quines polítiques apliquem en aquest teixit urbà. com decidim com és de públic pel que fa a transport, equipaments, hospitals, escoles.
Blanca: Hi ha una estructura física urbana, que s’entrecreua amb una infraestructura social. La que nosaltres hem de desenvolupar més seria la social, des del punt de vista institucional, perquè des del punt de vista de la gent sí que tenim molta riquesa i moltes coses per sentir-nos orgulloses.
Adriana: També depèn de com ho apliquis. Entenem que és molt millor donar facilitats perquè una entitat pugui dur a terme les seves activitats i així aprofitar molt el teixit associatiu. Si surt de baix, tindrà més validesa i més compromís per part de la gent.
Blanca: Sí, els recursos per part de l’administració sovint són molt dirigits i des d’una perspectiva molt paternalista.

Heu parlat de Barcelona. Hom té la impressió que els tipus de serveis i comoditats de què parlau només serien factibles en grans urbs. Manacor és prou gran, per això?
Blanca: Manacor és prou gran com per tenir de tot, per no avorrir-te, i suficientment petit perquè puguis anar a peu a tot arreu. L’escala de manacor molt bona per a la vida quotidiana. Quan parlam d’espai també parlam de temps. Quan vius a una ciutat més petita pots anar a peu i no invertir una hora o una hora i mitja en transport per arribar a la feina. Fer un bon urbanisme, depèn de la voluntat política i que la gent vulgui fer-ho, però l’escala no té perquè influir-hi. Cada context és diferent. No hi ha una vareta màgica, es tracta de trobar la forma de facilitar la vida quotidiana de la gent en cada cas concret.
Adriana: Les dones ens diuen que aquí es pot viure perfectament, que no s’han de moure per res. Al final el transport juga a favor, perquè la gent ho intenta fer tot aquí. I per millorar Manacor, evidentment, no estam parlant de posar un metro, sinó un sistema de bicicleta. I això seria molt fàcil de gestionar. O recuperar espais públics al centre.

Això voldria dir esponjar, esbucar cases o illetes?
Adriana: Si l’administració no aconsegueix posar límit als preus especulatius de la societat, ara per ara els preus són massa alts. Aquesta fórmula d’espai públic seria molt difícil.
Blanca: Els recursos de la terra són limitats. Fins ara havíem vist un ubanisme de tabula rasa. “Això no serveix, ho esbucam i ho tornam a construir”. Nosaltres creiem que és millor millorar el que hi ha i gestionar el que tenim.
Adriana: Potser a manacor per la densitat que té Manacor no necessita un lloc enorme al centre ni un gran esponjament. Es tractaria d’aprofitar millor les places, algunes cantonades, no posar tantes terrasses, donar prioritat als vianants, proposar equipaments correctes a les places i carrers, amb ombres adequades, amb bancs…

Hi ha altres qüestions a millorar?
Adriana: Sí. L’accessibilitat, i això seria relativament senzill amb voluntat de gestió i una mica d’inversió. I la mobilitat, amb un servei públic d’autobusos que funcioni, tant en horaris, com en freqüència, parades… Que la gent se senti segura que té transport públic. S’haurien de crear espais més accessibles: al voltant de l’hospital, de les escoles… Es podria fer un mapa de l’accessibilitat. Per a la gent amb problemes de mobilitat.

I pel que fa als serveis, a l’estat del benestar del qual parlàvem abans?
Adriana: Hi ha infraestuctures, però potser podrien estar millor, els espais estan molt privatitzats, i es detecta que és una qüestió de gestió i de donar contingut. Això passa molt a les instal·lacions esportives. Als esportius passa molt. S’ha creat l’ Espai Na Camel·la per donar resposta als joves, i sí, tenen un lloc, però no tenen una programació que els doni continguts. Les escoletes, que són pretesament públiques, no funcionen com a tals.

Es parla també de la possibilitat d’augmentar la densitat de població en el centre, de forma que els habitatges hi siguin més barats...
Adriana: La gent s’ha acomodat on ha pogut. És molt comú que les famílies tenguin dues o tres propietats. Les famílies noves es traslladen a Porto Cristo, i depenen així del trasllat a Manacor per resoldre lesseves necessitats quotidianes. El centre de Manacor té motíssimes possibilitats. I en canvi el terme té un problema gros, amb nuclis monofuncionals, d’usos exclusivament residencials, amb urbanitzacions no recepcionades, amb irregularitats, sense serveis…

Què pot fer el Pla General per afavorir aquest model de ciutat que proposau?
Blanca: Nosaltres proposam una mescla d’usos: no destinar una taca a l’oci, una altra a serveis, o una altra a indústria, sinó tot mesclat. Perquè així estam promovent que els desplaçaments a peu siguin més accessibles.
Adriana: L’urbanisme feminista critica separar la ciutat en usos monofuncionals: habitatge, industrial, equipaments, molt específic de cada zona. En la classificació de les zones que cada zona pugui donar aquesta mixtura. Això pot passar als nous urbanitzables, però no s’haurien de descuidar del centre, perquè el centre sempre ha tengut mescla d’usos.

Pot ser, aquesta mescla d’usos, una forma d’evitar l’especulació?
Blanca: Els especuladors sempre cercaran els nous solars disponibles. S’ha de garantir que no hi hagi gent que tingui informació privilegiada. Un any abans que es faci públic PG no s’hauria de poder fer cap compra de terreny, per exemple.
Adriana: És un problema a nivell d’estat. El preu de l’habitatge no varia a segons quins països, perquè està regulat de forma que no es pugui especular.


Heu estat per Manacor aquests dies, valorant les seves necessitats. Com respira la ciutat?

Blanca: La gent vol canvis, són els canvis que volen ells, una vida quotidiana millor cada dia.
Adriana: La gent té molta informació del que passa, de les possibilitats que hi ha, ja fa anàlisi.
Blanca: Farem un diagnòstic amb el que hem vist i unes recomanacions en clau de PG, perquè és el que creiem que s’ha de canviar.

Back To Top
×Close search
Search