skip to Main Content

“És el llibre que qualsevol arqueòleg voldria recomanar després d’explicar prehistòria dins un jaciment durant dues hores”

[pullquote] Del Myotragus a Cecili Metel és un llibre escrit pel químic belga Mark Van Strydonck i que ara Antoni Puig ha traduït per a la novella editorial Sa Talaia. Aquesta setmana es presenta a Manacor i n’hem volgut parlar amb el seu traductor.
[/pullquote]

Quin és l’interès científic d’aquest llibre?

D’interès científic no en té. No dóna resultats nous. Però l’autor sí que hi demostra uns coneixements profunds de ciència i alhora sap escriure amb un llenguatge planer i explicar l’estat del coneixement de cada aspecte que tracta, perquè ho entengui tothom. Podem dir que té les coses bones dels dos móns, el científic i el profà en la matèria.

Què hi trobarà el lector, per tant?
Una visió de conjunt que no trobaran enlloc més. Per als qui es vulguin iniciar, és un inici ideal, tant de bo jo mateix l’hagués tengut a l’abast quan vaig començar a estudiar.

D’on surt aquest llibre?
El seu autor el va publicar en flamenc el 2002, com a introducció extensa al catàleg d’una exposició que va fer per explicar als belgues els fruits de la seva investigació. Aquella primera edició en flamenc va dormir fins el 14. Un editor suís el va trobar i li va demanar una traducció en anglès, fet que va suposar una reedició.

Tu has fet feina amb la versió anglesa?
Sí. Està escrita en un anglès senzill. Tot i això he consultat també una altra versió que hi ha en alemany.

Podem dir que la visió que ens ofereix el llibre és la d’un extern que ve a investigar a Mallorca?
Quan publica, publica amb gent d’aquí, no aporta una visió diferent. Ha fet aportacions singulars, i molt bones, des de la seva faceta de químic, però com a químic, no com a extern. De fet, ell ja no és un extern a l’illa. És un apassionat de les illes. Fa trenta-cinc anys que ve.

Idò quina és la visió singular que aporta?
És capaç de cristal·litzar les aportacions parcials dels diferents equips amb una visió general. Això és possible perquè és una persona que encaixa molt bé en tots els grups de feina. Aquest get li ha donat una perspectiva que els altres no tenim, i no tant per ser estranger, sinó per ser com és, per ser químic i per haver fet feina amb molts d’equips d’arqueòlegs.

En l’àmbit de la química, quines són aquestes aportacions cabdals que dius que ha fet?
El seu laboratori fa datacions de radiocarboni. Això, en el seu moment, va suposar una revolució per a l’arqueologia balear. L’any 80 ell feia una recerca pròpia sobre calç i va sentir que hi havia un americà a Valldemossa que investigava enterraments en calç prehistòrics. S’escrigueren, i Mark Van Strydonck li va demanar mostres. L’americà, però, li va dir que si les volia les havia de venir a cercar a Mallorca. Es feren amics i a través d’això va conèixer tothom i va començar a fer feina aquí. Va ser determinant, perquè tots els investigadors necessitaven un laboratori de datacions radiocarbòniques.

I quina conclusió va extreure d’aquests enterraments en calç?
Ell és el qui ha publicat el darrer sobre això, es demanava com era possible que aquests cossos estiguessin coberts de calç. Va descobrir que els cremaven amb pedra calcària picada perquè es descompongués tot, i per això es troben els ossos deformats, perquè generaven calç al mateix moment que cremaven el cos.

De quines dates parlam, pel que fa la presència humana a les Balears?
Aquesta precisament és una de les seves contribucions. Es calcula que la presència humana a les illes data del 2.500 abans de Crist, de l’Edat del Coure.

VLB-260x367I això surt en el llibre…
Sí, perquè s’hi aborden les grans qüestions de la prehistòria. És un llibre ideal, no hi ha cites bibliogràfiques però dóna fils per estirar. Quan el descobreixin els alumnes de primer de prehistòria, dóna moltes sopetes, servirà molt per estudiar. Per als interessats, per a aquells que vulguin aprofundir en la matèria potser quedarà curt.

Quins són els jaciments del nostre redol que surten referenciats en el llibre?
L’Hospitalet Vell, la cova de na Dent, la cova del Moro, la Ferradura, s’Illot, i una mica més lluny, Son Fornés o els closos de Can Gaià.

El llibre té pàgina web.
Sí, i està oberta a tothom per compensar el fet que el llibre no és una guia. A la web s’hi poden trobar els 46 jaciments més significatius, 23 de Mallorca i 23 de Menorca. De moment està en català, però també promourem les versions en anglès i alemany. I s’hi poden trobar unes referències a l’autor, a mi mateix i a l’editorial Sa Talaia, que s’estrena amb aquest volum. A més, també hi oferim visites guiades.

Què és i com neix Sa Talaia?
És una associació que comença ara i que neix d’un grup d’amics encapçalats per Bernat Nadal, Antoni Riera Font, Dieter Beer… Tenien la idea de fer una associació per canalitzar els seus projectes, més aviat literaris i la traducció d’aquest llibre ha estat el sus.

I el presentau…
Dia 12 de maig, dijous, a les 19.30 a la llibreria Món de Llibres. Hi participaran Magdalena Salas, Bernat Nadal i jo mateix.

Vols afegir res més?
Sí: aquest és el llibre que qualsevol arqueòleg voldria recomanar després d’explicar prehistòria dins un jaciment durant dues hores. I aquest llibre fins ara no existia. Cadascú se centra molt en el seu jaciment, en el seu material, en el seu estudi, tothom està molt especialitzat i a ningú li lleu fer aquestes dues passes enrere i escriure una cosa transversal adreçada al gran públic.

Back To Top
×Close search
Search