skip to Main Content

ÓMOMM, el nou projecte de la psicòloga Margalida Galmés, neix com un espai d’acollida on sentir-se escoltat

ÓMOMM vol ser una excusa per fer un téntol, per dedicar-se un temps a un mateix. Es tracta d’oferir escolta, de fer de mirall. Després, cadascú haurà de trobar el seu propi camí.

– Comencem pel nom: ÓMOMM. Quin significat té?
– Té el seu origen en el títol del llibre Momo de Michael Ende. És un text que per a mi va ser molt inspirador. Momo escrit al revés seria Omom, però em vaig trobar que aquest nom ja estava registrat. Per això vaig afegir la tercera “m” que va acabar de completar el sentit del nom. El primer “Óm” ets tu. El segon “om” som jo, el qui escolta. El primer “óm” du accent perquè és el protagonista, el que té les eines i els recursos. El segon “om” només fa de mirall. I la “m” final representa el món, era necessària perquè no vivim aïllats.

– Al costat del logotip de ÓMOMM apareix la frase “Temps per a tu”. Què ens passa, no sabem trobar temps per a nosaltres?
– Ens passa que demanam hora per fer la declaració de renda, per anar a la perruqueria… Tenim temps per anar al mecànic o a una reunió de l’escola dels nostres fills. Però no en tenim per a noltros, perquè sempre tenim feines. La idea és que ÓMOMM sigui l’excusa per demanar una hora per a tu, per amollar el que fas i dedicar-te aquest temps. Una hora per xerrar, per expressar-te, mentre feim un cafè, passejam, ens asseiem en una plaça o, si vols, a un espai reservat, més semblant a un despatx o consulta. El lloc el tria qui acudeix a ÓMOMM. Ens trobarem on la persona se senti més còmoda.
– Dius que el que fas no és teràpia. Idò, quin servei ofereixes?
– ÓMOMM vol ser una primera passa on sentir-te escoltat i estimat. Un espai segur, d’acollida, on puguis escoltar-te a tu mateix. Després hi pot haver moltes teràpies diferents i efectives, però trobar quina és la que s’adapta a tu depèn de tu i no del terapeuta. ÓMOMM seria comparable a un metge de capçalera. És millor anar-hi quan tens una molèstia, que no que t’hagin d’ingressar a urgències quan la malaltia ja està molt avançada.

– Ara el coaching està de moda. La teva proposta entraria dins d’aquest àmbit, o tampoc?
– Les paraules tenen modes i èpoques. Si un coach el que fa és escoltar, es podria identificar amb el que jo propòs. Però la meva feina es podria comparar també a la d’un capellà durant la confessió, però sense penitències; o a la del cambrer de darrere la barra del bar que ha escoltat mil històries. La paraula coach significa entrenador, i això és el que no m’agrada gaire, perquè jo crec que només l’entrenament no és suficient, hi ha d’haver un canvi interior. És com quan es fa dieta. Pot ser efectiva, però després d’un temps se sol recuperar el pes perdut, perquè no s’ha fet aquest canvi interior. No es pot lluitar contra un mateix per aplicar un entrenament, perquè la persona s’acaba cansant.

– Estudiares psicologia, però durant molt de temps treballares a l’empresa familiar de materials de construcció. Què va motivar aquest canvi? Què et va empènyer a tirar endavant el teu projecte?
– Una cançó que canta na Mercedes Sosa diu repetidament “cambia, todo cambia”. Jo he canviat. Fa quasi 18 anys vaig decidir lliurement fer feina a l’empresa familiar. He après moltes coses i he passat molt de gust durant molt de temps. Ara era el moment del canvi. M’havia anat formant i sentia que l’empresa ja no era el lloc que volia habitar. La primera decisió que vaig prendre fou la d’agafar-me un temps de descans, de distància, per poder tornar a l’activitat amb més força. Passat aquest temps, vaig veure clar que aquell ja no era el camí que volia fer. I me vaig seguir escoltant. I va ser llavors quan me vaig donar permís per materialitzar un projecte que feia temps que covava dins jo. I així va sortir ÓMOMM.

– Dilluns que ve encetareu el cicle que has organitzat amb Món de Llibres sobre lectures inspiradores…
– Sí, el punt de partida d’aquest cicle és egoista. Sorgeix de la meva necessitat de donar a conèixer el projecte ÓMOMM. Món de Llibres era l’espai ideal i vaig aprofitar el fet que el llibre Momo va ser molt inspirador per al projecte ÓMOMM per muntar aquest cicle. Va ser així que vaig cercar altres persones disposades a xerrar de les emocions que la lectura d’un o varis llibres havien provocat en elles en un moment determinat. Ara que estam a punt de començar les xerrades veig que el que puguin dir les altres ponents (Antònia Ramis, Bàrbara Mesquida i Maria Oliver) em pot aportar molt a mi i a la resta de públic, perquè ben segur que les emocions que transmetin connectaran amb els oients, encara que no hàgim llegit el llibre.
Podeu trobar més informació a la web www.omomm.es

Back To Top
×Close search
Search