skip to Main Content

Bel Febrer: “Volem continuar cap a l’aprovació definitiva del Pla General amb un ritme alegre”

[pullquote] Bel Febrer entrava a formar part de l’equip de govern després de la moció de censura assumint la delegació d’Urbanisme. Sens dubte, es tractava d’una patata calenta i d’alta responsabilitat, atès que un dels arguments de la moció de censura era, precisament, la demora en l’aprovació del PG per part de l’equip de govern anterior. Ara ha aconseguit dur-lo a aprovació inicial. En parlam amb ella.
[/pullquote]

Quina transcendència dónes a aquesta aprovació inicial del Pla General?
En faig una valoració positiva pels interessos generals dels ciutadans de Manacor. L’inici és positiu, però això no és garantia d’èxit total. L’important és aconseguir arribar a una aprovació definitiva. Ara, que és una gran passa? Sí. Ens n’hem de sentir contents tots els qui formam part del consistori? També. El 2007 ja hi hagué una aprovació inicial que va coincidir amb el final de legislatura, i va morir allà. Ara la intenció és continuar endavant a un ritme alegre i ser tan àgils com ens permetin les diferents al·legacions, esmenes, informes d’organismes externs, etc. D’altra banda, també ens hem de llevar la idea que un PG sigui per a tota la vida. Si s’arriba al sostre poblacional establert, o s’acaben executant una gran part de les diferents disiposicions, caldria revisar-lo. Ara bé, també és cert que ens dóna una estabilitat i seguretat jurídica que no existia fins ara al municipi. Des del 1980, les Normes Subsidiàries encara vigents han sofert 36 modificacions puntuals. I tota aquesta normativa escampada duia a confusió, tant externament com internament.

La gran motivació d’enllestir el PG ha estat la qüestió de les zones verdes.
Sí. En un moment determinat es va preveure un sostre poblacional més reduït, però el que no es va fer va ser rebaixar la part proporcional de metres de zona verda, cosa que ara ja sí que s’ha pogut tenir present.

És a les nostres mans que acabi aprovant-se el Pla General, o el paper d’institucions supramunicipals pot acabar sent determinant per frenar aquesta aprovació?
Depèn de més de quaranta organismes diferents. El puntal més important és el Consell de Mallorca, però el Govern també hi té a dir. No és dins les nostres mans de manera exclusiva. Ara bé, durant l’elaboració del document hi ha hagut reunions i converses amb tècnics del Consell de Mallorca per consultar si el camí que es pretenia prendre els pareixia correcte. Tant de bo això sigui garantia que tot sigui correcte. Que pugui tenir les mínimes deficiències possibles.

I ara el posareu a exposició pública.
Sí. A partir de l’endemà de la publicació al BOIB de l’acord de Ple comencen a computar els 60 dies hàbils en què estarà el PG exposat al públic. També es pot consultar a la web de l’Ajuntament i al segon pis del claustre, al departament d’Urbanisme, on els tècnics ajudaran els ciutadans a comprendre els efectes d’una qualificació o una altra. També s’ha creat una adreça de correu electrònic (info@pg@manacor.org) perquè la gent hi pugui fer consultes. A més, dia 6 (dimecres, ja tancada aquesta edició) també farem una reunió informativa a les 19.30 h a la seu de la Institució Pública Antoni M. Alcover. I també tenim prevista una reunió amb professionals del sector urbanístic i de la construcció. Tampoc descart que depenent del que vegem dimecres tornar a fer una altra trobada informativa de cara a la ciutadania en general.

Legalment on ens trobam ara? Què comanda, les Normes Subsidiàries o aquest PG aprovat només inicialment?
Els arquitectes que informen llicències hauran d’aplicar la normativa més restrictiva. Hi ha una superposició de dues normes i has d’aplicar sempre la me´s restrictiva. Per exemple, si qualcú vol construir planta baixa més quatre, no podrà perquè el PG preveu que hi hagi planta baixa més dos. Han de conviure les dues normatives fins a l’aprovació definitiva.

S’ha dit que aquest Pla que heu presentat s’assembla més al que va preparar l’equip de govern immediatament anterior a vosaltres que no a l’avanç que va presentar Catalina Riera en el seu moment…
El que s’havia duit a terme era un document més filosòfic, i posteriorment es va dur a exposició pública era un model d’avanç, que no era determinant per quina seria l’aprovació inicial. Era un model amb el qual hi puc estar d’acord o no. S’han d’intentar trobar alternatives, millorar la qualitat de vida del ciutadà. S’havien pres decisions que no anaven desencaminades. És ver que hi havia més creixement. Els membres de l’oposició varen aprofitar la conjuntura, qualque cosa havien de dir el dia de l’aprovació inicial, forma part del joc. Mira, jo havia format part de les negociacions per formar govern, i no volíem urbanisme, perquè Catalina Riera ja ho havia duit, perquè AIPC ja ho havia duit. Pensàvem que seria bo que fos un representant de MÉS qui se’n fes càrrec perquè es poguessin fer una idea del que significava i es poguessin llevar del cap que hi pogués haver interessos. Ningú volia urbanisme. I a més a més, no marcàrem cap línia vermella en termes d’urbanisme. No hi havia cap interès en aquell pla general. Es tractava més d’un document de la part tècnica, sense ordres polítiques. És ver que ells preveien llevar coses. Però per exemple havien deixat una zona d’equipament dins un sòl rústic, que també hem llevat. S’ha intentat fer un document que pogués tenir la conformitat de totes les formacions però també hem volgut fer una cosa senzilla per donar solució al que ens preocupava: paralitzar les demandes d’expropiacions de zones verdes. Hi ha hagut una feinada, ja em vaig equivocar. Faltava el document de sostenibilitat econòmica i vàrem arribar a l’aprovació inicial un mes després del que jo havia previst. Clar que m’hauria agradat dur-lo a l’abril. Per una necessitat i interès de tots els ciutadans.

No va parèixer que el Pla General fos un motiu de la moció de censura, segons el que digueres al Ple (“dotze són més que nou”).
Igual que el PG n’hi havia d’altres. És ver que en el document hi figurava. En el fons, és una qüestió de números. Aquesta gent va formar un govern en minoria i eren conscients que això podia passar. Havien tengut la possibilitat de formar un govern amb majoria. La seva decisió era legítima, igual que ho va ser la moció de censura.

Sembla que acceptàreu gairebé totes les al·legacions que va presentar l’oposició el dia abans de la partida d’Antoni Pastor.
S’ha suprimit el camp de polo, la zona d’aparcament dels Hams, el polígon de serveis de la ronda Oest de Porto Cristo, s’ha disminuït el creixement del camp de futbol de Porto Cristo per a equipaments esportius, i també l’urbanitzable de l’entrada de s’Illot…

Una de les al·legacions que no prosperaren és la que feia referència al macrocomplex exportiu que Rafel Nadal ha construït devora la torre dels Enagistes.
Aquest tema ve d’un acord entre Govern balear, Consell de Mallorca i Ajuntament de Manacor. Vengueren a subscriure’l aquí. Institució Antoni Maria Alcover. El president del Govern era el senyor Antich, la presidenta del Consell era la senyora Armengol. I el batle era el senyor Pastor. Amb aquest document que signaven es donava una solució perquè no se n’haguessin anat a un altre lloc. Es degué arribar a l’acord o a la conveniència d’intentar que aquestes instal·lacions quedassin on al tennista li feia més ganes, que era a Manacor. Ells eren propietaris dels terrenys, a través d’aquest conveni varen donar el vistiplau a considerar aquesta zona amb una classificaicó especial.

Això vol dir que avalau el tracte de favor que ha rebut el tennista?
Tot és susceptible de ser discutit. A uns els pareixerà bé o malament. Posar d’acord en un mateix camí és impossible. Sempre tens aquest interrogant perquè a uns si i a uns altres no. A l’altre costat, creus que havíem d’haver permès que això se n’anàs a un altre lloc? Puc trobar-hi punts a favor i punts en contra. Tenir aquestes instal·lacions, a curt i mitjà termini serà molt positiu per Manacor. Just els llocs de feina que es creen… L’atractiu que tendrà de cara al turista. Manacor ja no seran només perles i coves, hi haurà un altres tipus de visitant. És ver que es va fer ad hoc? És ver. No és una qüestió concreta de centre dreta o centre esquerre. Se n’han fet altres, de lleis, per salvar segons quines coses.

Com queden les zones verdes?
Les que ja tenien sentència, continuen la seva tramitació, tant si ens afavoria com si ens perjudicava. Tota la resta queda del possible conflicte queda suspès per dos anys o fins a l’aprovació definitva.

Com queda la barriada de Fartàritx?
Hi havia una gran dificultat per part dels veïns no sols per comprar i vendre, sinó també per edificar-hi. Ara això quedarà resolt amb una gran zona verda allà deça la ronda.

L’illeta de Joan Lliteres?
S’elimina l’equipament i agafa la mateixa qualificació de la zona centre.

Cales de Mallorca?
S’integra en còmput d’habitants. S’ha recollit tot el que està fet per intentar el mínim de distorsió possible.

Però es resol la qüestió de la recepció de la urbanització?
La recepció i el Pla General van per camins diferents. S’hi ha previst una zona d’equipaments socioculturals i es fa més gran l’equipament esportiu. Demanam una reforma grossa, i ens agradaria declarar-ho zona turística madura.

Hi ha augment de places hoteleres?
No hi ha creixement de places hoteleres. Has de decidir si és un ús turístic o residencial. En zona turística no pots fer creixement residencial. Ni turístic ni residencial. I això inclou Cales, Cala Murada, s’Illot, Porto Cristo i l’Estany d’en Mas.

Quins equipaments públics es preveuen? Hi haurà terrenys per a l’escola de Porto Cristo?
Al polígon 4/7 hi ha previst un equipament docent i esportiu a través de la urbanització del polígon.

El Pla General tendrà efectes sobre l’aplicació de la disciplina?
Independentment del PG, hem començat a imposar multes mensuals fins que l’infractor legalitzi o restitueixi l’estat inicial. El cert és que fins ara no s’ha aconseguit pal·liar aquest tema, però hi haurà un dia que hi podrà haver ensurts.

Back To Top
×Close search
Search