skip to Main Content

Miquel Mesquida: “Les formes que ha construït la naturalesa a través de milions d’anys són les més vàlides”

[pullquote] L’artista manacorí exposa aquests dies a Sa Pleta Freda de Son Servera. El prestigiós espai serverí acull una mostra de més de cent peces de pintura i escultura de Miquel Mesquida que podran ser visitades fins al 9 de setembre.
[/pullquote]

Com neix Cosmotectura?

És un procés de nou mesos. El punt de partida ha estat bastant inconscient. Tenia una via per fer feina. Inicialment volia fer una revisió arquitectònica, arquitectures inviables, futuristes, però així com anava evolucionant la feina aquest viatge més extern s’ha tornat un viatge més intern, d’autoconeixement, d’exploració interior. He anat recuperant la simbologia.

S’hi veu una preocupació pel planeta, per les estructures que hi construïm, pel lloc on vivim.
Sí, de fet l’he titulada així, Cosmotectura. El resultat final és una fusió del macrocosmos i el microcosmos interior, una investigació personal. Tot neix després de gairebé nou mesos sabàtics: no volia fer més feina. Ara, en canvi, he trobat una maduració artística, i em trob en un nou punt de partida. De fet, l’artista viu molt dins el seu món de la fosca i fa mal sortir-ne, molts de pics. Ara em sent inspirat, amb ganes de fer coses. Em sent il·lusionat, he tornat a trobar aquest artista apassionat, inquiet, voluntariós.

Hi veus, com t’he dit, aquesta preocupació per l’entorn?
Al final les coses tornen objectives i agafen la coherència que han de tenir. Ets molt a dins la fosca i dins la inconsciència, però les coses acaben fluint, i aquí és quan surt l’obra d’art. Hi ha estructures circulars, amb tota la simbologia que això té. Si mires els sistemes de l’univers on vivim, veus que les formes són esfèriques, les galàxies fan voltes. La vida en general és un cercle, és tornar a un punt de partida. En cada moment la vida ens posa a una espiral més alta o més baixa. Un aspira a pujar aquesta escala d’autoconeixement, i de tenir respostes.

Hi ha un esperit de denúncia, un missatge de protesta?
Alguna cosa hi ha. El planeta és la nostra casa. Amb ell viatjam dins l’espai. Clar que sí que hi ha una preocupació, és natural, com funciona el sistema en el qual vivim. Predomina més l’interès econòmic que la naturalesa. Les generacions futures no sé com funcionaran, però serà més complicat viure-hi, ja no per capacitat de gent, sinó pels sistemes que es faran servir. Hauríem de fer consciència que hem de cuidar l’espai on vivim. De la manera que tens protestes.

Quines tècniques fas servir?
Sempre faig feina damunt paper. Retall, aferr. Faig molt de collage, tot recuperant coses de dins el meu estudi. Faig una reutilització constant. Pel que fa a les escultures, he emprat objectes trets de la mar, recuperats de fora vila, de l’entorn allà on visc. És com una forma més de reciclatge.

Les fruites també són una constant a l’exposició. T’interessen en tant que part de la natura?
M’interessen les formes, l’arbre ens du una fruita. Estructuralment la forma d’una pera o d’un pebre està molt ben pensada. La natura a través de milions d’anys ha anat evolucionant. Les formes que ha construït la naturalesa són les més vàlides. En el futur possiblement hi treballaré més.

En moltes de les peces s’hi poden llegir missatges escrits en llapis, en lletra menuda…
De vegades són pensaments impulsius. Fins i tot, la paraula escrita de vegades està tatxada. La faig al moment. La pos molt mimetitzada, molt petita, perquè és part de l’obra, per al qui l’interessi, i el que no l’interessi no la veurà. Normalment aquestes inscripcions són alguna cosa molt personal del moment que visc. També hi sol haver la meva cara, un poc amagada, amb la idea de dir 2això és part de mi”. És una forma de compartir sentiments i pensaments.

Quan pateix més, l’artista? En el moment de la fosca que anomenaves abans, o en el moment de la plenitud creativa?
Els dos estadis comparteixen patiment. En molts de moments em sent molt desemparat. Però baixar és necessari, com més baixes més amunt pujaràs. És necessari fer aquesta introspecció, és part del procés de la creació, has de viure passant aquestes crisis. Quan realment gaudeixes del procés pictòric, comences a veure que les cses comencen a fluir. Saps que després del punt de creació tornarà la fosca, sempre recordes els moments de fosca. De vegades no ho pens, els qui viuen enrevoltant-te ho pateixen. La vida de l’artista és difícil. La gent es pensa que l’artista viu dins un món brillant, i no, viu dins un món penós. La gent que està amb tu, ho pateix.

Quines perspectives de futur s’obren ara per a Miquel Mesquida, després d’aquesta exposició?
Ara gaudesc d’aquest moment. Som un artista treballador, som molt productiu. Vull fer feina de forma més reflexiva, no tan impulsiva, no tan visceral. Només vull fer una exposició a l’any i em planteig les coses d’una altra manera. No he cercat ni tenc cap proposta, però sé que sortirà. M’agradaria desenvolupar més l’escultura i poder fer una exposició només escultòrica. També m’interessa molt el disseny de mobles o d’elements de la llar. Ho desenvoluparé més endavant.

Back To Top
×Close search
Search