skip to Main Content

“Si passaves per davall l’arc de Sant Martí, canviaves de sexe”

A partir d’una entrevista gairebé casual, Rafel Perelló va sentir la necessitat d’investigar més la cultura popular. Durant més de mig any va fer feina per preparar un glossari de cultura popular i antropologia. I finalment s’interessà per la màgia i per la bruixeria. L’estudi de la cultura popular, segons Perelló, ja s’ha cuidat del ball de bot, o de les matances. “Jo deman coses més intranscendents de la cultura popular, perquè la gran cultura popular ja està escrita”, i segueix, “per increïble que sembli al segle XXI hi ha moltes coses encara poc conrades”.

Perelló centra la seva feina en la Mallorca preturística, on detecta l’enorme pes de la religió, el masclisme, l’observança del medi natural, el coneixement dels canvis de temps, els curanderos, els noms dels niguls i dels estels… Les troballes que fa Perelló en cada una de les entrevistes que fa a persones d’edat relacionades amb el món de la pagesia són tantes i tan importants que considera que “a cada municipi hi hauria d’haver un grup de persones que es dedicàs a recollir les darreres de les darreres coses”. Per a Perelló “és una tragèdia” tot el que s’enduen a la tomba els nostres vells”.

L’investigador manacorí ha fet més de 160 entrevistes, de les quals en dona 85 per bones. Les preguntes que hi fa són directes, sense enrevolts i moltes ja són fruit de la feina prèvia que ha fet amb altres entrevistes i també amb investigació. Perelló va de sorpresa en sorpresa.

Per curar l’ericipela hi havia gent que feia servir un mocador que duia sang seca de llebre, per exemple.

La mescla de la cultura popular i la religió és una constant, així, per exemple, “el divendres sant no donaven l’egua mai al cavall”. Alguns informadors també li han assegurat que “si passaves per davall l’arc de Sant Martí canviaves de sexe”. O també que “enterrar un llagost cap per avall era una manera de fer ploure”. “Als qui tenien fics, els passaven la mà d’un mort tres vegades”, i “si a qualcú el mossegava un ca, bullien un clau de l’animal en oli i després li untaven la ferida amb aquell xarop”. Un altre dels rituals consistia a posar tres faves davall el llit, una de sencera, una de pelada i una d’escellada. Segons la que agafàs la fadrina es podria predir com seria el seu futur estimat. Però hi havia al·lotes que no podien agafar aquesta fava, perquè en passar la mà davall el llit, els agafava una mà peluda”.

L’altre aspecte del qual té esment Perelló en les seves entrevistes és el de la guerra civil. “El que va passar és molt més tràgic del que ens conten els historiadors. Les persones que ho varen viure m’ho diuen sempre: ‘Només sap el que va passar qui ho va passar’. He parlat amb gent que va estar enmig dels tirs, i escarrufa”, diu Perelló.

L’investigador prepara amb tot aquest material un llibre que recollirà un centenar d’entrevistes en la seva primera part, i en la segona contendrà un recull de remeis curatius de caire màgic, una relació de curanderos citats en el llibre, els costums socials i religiosos esvaïts, etc.

L’investigador manacorí també ha pogut observar entre els seus informadors “un domini brutal de la llengua, hi ha una diferència abismal amb els parlants d’avui”. I recorda paraules com “pastural”, per referir-se a la “mare” o a la “naturalesa” de les bísties, que ni tan sols surten al diccionari Alcover-Moll amb el sentit que les ha pogudes recollir ell.

Back To Top
×Close search
Search