“Segons Steiner, Europa neix de l’obsessió de comprendre les coses que tenen els seus ciutadans”

– El text original és teatral o és un assaig?
– Steiner no té cap text teatral, perquè s’ha dedicat a l’estudi de diverses humanitats. I això que fem nosaltres és precisament una conferència que li van encarregar a l’institut Nexus d’Holanda, sobre temes europeus. Ell la va fer, i la van trobar tan ben explicada, que la van publicar, en moltíssimes llengües, inclosa la catalana. Aleshores jo, que sóc actor, però també persona i ciutadà, un cop llegit el llibre, en lloc de desar-lo em va tornar a cridar. I se’m va acudir una manera de fer-lo en teatre, justament pel propòsit que em va dur a llegir el llibre, que és el de comprendre aquest continent complex que és Europa, amb tantes coses que arrossega del passat, amb el present tan fascinant, i també amb el futur, tot i que Steiner hi dóna poques respostes.

– Com ho has fet per fer la dramatúrgia del text? L’expliques com una conferència com va fer el mateix Steiner?
– El text és el mateix, l’he esporgat, hi he retallat alguns passatges massa carregats de noms propis, o que redundaven en el que ja havia dit. Però la línia del text és la mateixa. De tant en tant, trec alguna cosa. Allò era una conferència per a un auditori de savis o de gent entesa, però està tan ben explicat que em va semblar que el podia dir qualsevol des d’un cafè, des d’un bar. Com un client d’aquests que aixequen la veu per començar a parlar del món per arreglar-lo. De fet, el mateix Steiner parla d’Europa a partir dels cafès que ha tingut, perquè han suposat el punt de partida revolucions, de conxorxes, on els intel·lectuals han treballat… A la Viena de Freud, per exemple, l’àgora intel·lcctual estava repartida en tres cafès. A més, em sembla un lloc idoni per plantejar aquesta teatralització. Hi ha dues taules, i a l’altra hi apareixerà un segon personatge, interpretat per l’acordionista Ferran Martínez. Jo hi sóc una mena de xerraire, que la fa petar amb un músic ambulant, que veurem que és de l’Est d’Europa, que se’ns presenta com un mosaic de llengües diferents, però que malgrat tot podem compartir coses, intercanviar somriures…

– Hi ha sovint la idea que els europeus som el centre del món, una idea de superioritat respecte d’altres civilitzacions i cultures. Es critica això a l’obra?
– El text d’Steiner va més en clau d’adreçar-se als mateixos europeus, apel·la a la humilitat dels europeus. Però també fa referència als grans avenços que s’han produït a Europa. No menysté altres cultures, però manté que hi ha hagut un interès per la filosofia, per la poesia, per l’art… no podem oblidar que Europa neix d’aquest interès, d’aquesta obsessió per la comprensió de les coses. No diu que sigui millor model, sinó que la defineix. Europa és el bressol de la democràcia i no hem de renunciar a tot allò que hem aconseguit, en drets individuals, socials, laborals i humans, perquè de vegades oblidam que Europa és també un espai de molta barbàrie. Cal que continuem insistint en l’ensenyament i en el pensament especulatiu, desinteressat, recercant la utilitat de la inutilitat, per això Steiner aborda el tema de la poesia, de les coses humanes inútils, de la música, de les matemàtiques…

– Hi ha aquesta Europa econòmica, també…
– Sí. Steiner alerta de l’excessiva americanització del món. S’està globalitzant i hem de saber posar-hi certs murs de contenció. Europa ja no pesa, està enmig dels Estats Units i Àsia i l’únic que es pot fer per resistir és insistir en el coneixmeent i la recerca de major tolerància entre els diferents valors de la il·lustració i de certs pensadors i estar a l’aguait davant el possible retorn de la barbàrie. El llibre va ser escrit el 2005, ja hi havia hagut l’atemptat de les torres bessones, però encara no sentíem tot el soroll d’ara amb la islamofòbia…

————————————————————————————————————–

La idea d’Europa de George Steiner, a càrrec de la companyia Inútil Mots, amb Óscar Intente i Ferran Martínez. Dissabte 3 de setembre, a les 20:0, a la Sala La Fornal (c. Coves dels Hams,4).  En acabar hi haurà sopar-col·loqui.