“Som 88 agents i per anar bé hauríem de ser 125. I la culpa no és de la Llei Montoro, és de l’Ajuntament”

Notable ressò de l’homenatge als guàrdies municipals i funcionaris represaliats pel feixisme. Has trobat resistències dins l’Ajuntament, dins el cos de policia, entre les famílies?
Dins l’Ajuntament no he trobat cap resistència, al contrari. Ara bé, sí que quan ho vaig publicar a la revista Perlas y Cuevas va haver-hi un parell de persones que es varen fer les topadisses amb mi per dir-me que aquest tema ja havia d’estar tancat, i que no l’havíem de remoure. Però això és una ferida que arrossega Manacor i que l’arrossegarem si no hi posam remei. Ja ho diu la cançó, “hem d’obrir per tancar”.

I dins la Policia?
Hi ha hagut agents que m’han dit “molt ben fet”. A d’altres, el tema simplement no els interessa.
I és curiós, perquè ells feien la seva feina, suposadament sense càrrega ideològica. Defensaven la legalitat vigent.
Sí. Representa l’època més negra i dura de la nostra història. Els represaliaren senzillament per fer el que havien de fer. Juraren fidelitat a la legalitat vigent. I estic convençut que qualcun d’ells no tenia motivació ideològica. Simplement feien la seva feina. Val a dir, tanmateix, que molts eren col·locats a dit, i que els qui estaven en contra de la legalitat eren apartats del cos. I aquí hi ha la gran diferència: el batle Garanya els treia. Els colpistes els afusellaven o els empresonaven. I no sols hi ha la repressió que patien ells, sinó les seves famílies. Moltes de les dones es feien jornaleres i emblanquinadores. Quantes s’hagueren de prostituir?

Quin estatus tenien, aquells guàrdies? Eren funcionaris?
Hi havia els guàrdies rurals i els urbans, però tots formaven part del mateix cos. No passaven exàmens, eren col·locats a dit.

Parlem de l’actualitat. És possible que hi hagi la impressió que la Policia Local fa funcions pròpies de la Policia Nacional?
Partim de la llei 2/86, que delimitava perfectament les competències de la local, i dels cossos estatals. En aquests moments, cal fer una nova llei perquè ha quedat desfasada. Els anys noranta haguérem d’assumir tasques que no ens eren pròpies per l’increment del consum d’heroïna. La Local es va haver d’adaptar a les circumstàncies. Hauríem de tornar arrere per poder-nos dedicar a les nostres funcions naturals: trànsit, protecció de l’autoritat, conflictes veïnals, compliment de les ordenances. Estam perdent l’essència. Les coses canviaran, però jo ja no sé si ho veuré.

Quants agents hi ha a Manacor i quants a Costa? Sembla com si fossin dos cossos separats…
En total hi ha 88 agents, 26 dels quals a Costa. Això ve de l’època de Miquel Riera, que volia més autonomia per a la Policia d’allà. Això s’hauria de tornar a repastar en funció de les necessitats. Sé que no agradarà el que diré, però a l’estiu hi hauria d’haver un increment d’agents cap a vorera de mar i a l’hivern que en venguessin més cap a Manacor. A la UTC hi ha un inspector.

Quina es l’estructura jeràrquica de la Policia Local?
Hi ha els agents, els oficials, els subinspectors (ara en tenim 2 i un en excedència), els inspectors (també n’hi ha dos i un en excedència) i l’inspector en cap. Per damunt hi hauria el major, a Manacor no n’hi ha. Ens falten més càrrecs. El mal de la Policia és la falta de comandament. Els comandaments que hi ha són molt vells. Jo fa més de vint anys que som el cap i em queda poc temps de ser-hi. L’Ajuntament no es mou i a mi m’agradaria poder fer una transició tranquil·la… un cap de policia ha de conèixer la idiosincràsia del poble.

Quin seria el nombre ideal de policies?
Ara som 88 i hauríem de ser 125. Es dóna la culpa a la Llei Montoro, però la culpa és de l’Ajuntament que quan podia no va planificar. Ara mateix tenim només dues places vacants. Feim molta força perquè tots els interins agafin plaça i això durà moviment. D’altra banda, el que no pots fer és contractar policies turístics per nou mesos… i que llavors facin feina a un bar…

Vols afegir res més?
Sí. L’homenatge per a mi ha estat un orgull. Un dels familiars, quan va acabar, es va acostar a mi i em va dir “ara je em puc morir”. Un altre digué: “Ara em començ a sentir orgullós de ser Manacorí”. Just això ja em compensa la feina feta.