skip to Main Content
8M, Indesinenter

8M, indesinenter

Ho diuen els versos de Salvador Espriu, divulgats de forma majestuosa per Raimon: “I elevem en la nit un cant a crits, car les paraules vessen de sentit”, en el poema titulat Indesinenter, paraula llatina que significa “incessantment”, “sense aturall”.

Així és, incessantment, i sense aturall, que creix i es mobilitza el sentiment feminista ençà i enllà. Podem qualificar, sense por d’errar-nos, d’històrica la manifestació del 8M de l’any passat a Palma, i d’encoratjadora la participació a la vaga de les dones treballadores. Hi ha un sentiment creixent d’apoderament, de reivindicació de drets, de necessitat imperiosa d’igualtat, d’equiparació de sous, de lluita contra la pobresa, que té cara de dona, de protecció davant la violència masclista que ha generat un nou sentiment de classe: el de la dona, amb la vinculació indestriable de la reivindicació de les qüestions que hem apuntat suara i de moltes d’altres.

El camí del canvi es va iniciar fa molts d’anys, i té, de vegades, meandres preocupants. Els valors masclistes entre joves i adolescents semblen rebrotar. La violència masclista entre les capes més joves no sols no hi és absent, sinó que hi mostra massa vegades una puixança alarmant. En aquest sentit, qualsevol política preventiva és poca.

És també, determinant, que, ara que les dones, en massa, han pres consciència de classe, i de la necessitat d’organitzar-se per dur endavant les seves reivindicacions, la resta de la societat, els homes, hi siguin al costat, colze amb colze, per capgirar un esquema de valors que és un corc que ens fa més pobres i més primaris, no sols com a societat, sinó com a civilització en general. No és debades que l’extrema dreta hagi pres les polítiques contra la violència masclista com una de les qüestions a combatre. Caminar cap a la plena igualtat significa tocar l’statu quo imperant i és sempre la dreta, i encara més l’extrema dreta, la que sempre ha fet feina per mantenir els privilegis d’uns pocs per sobre dels drets a la igualtat d’oportunitats de tothom. Només plantant cara a postures intransigents com aquesta trobarem la senda del canvi definitiu. Mentrestant, indesinenter, que queda molta, tanta, feina per fer.

Back To Top
×Close search
Search