skip to Main Content

“L’ofici de fuster no té relleu”

Com neix la teva vocació de fuster?
Som un dels pocs que pot dir que té el carnet de fuster. Quan tenia 14 o 15 anys vaig apuntar-me a uns cursos de formació professional. Vengueren a Son Macià a fer-los. Això devia ser a mitjan anys setanta.

I després ja et posares a fer feina?
Vaig començar de mosset a un taller de Son Macià. Amb vint-i-un anys obrírem un taller amb un altre soci.

A vint-i-un anys avui sembla que series molt jove per obrir un taller, o qualsevol negoci…
El meu soci era major que jo i més experimentat. I tanmateix, en aquell temps amb un sinfí, una cepilla i un peu de foradar tenies un taller muntat.

Avui no seria tan fàcil…
Mira: dissabte passat hi havia un sopar de la cooperativa de Manacor. Hi vaig veure un jove i li vaig demanar quants d’anys tenia: “Vint-i-quatre” em va dir. Era el mésjovede dins 200 persones. Avui, de fusters nous, n’hi ha pocs. De fet, els que hi ha són més aviat moblistes. I que es vulguin independitzar i muntar un taller propi n’hi ha poquíssims. Avui en dia, obrir un taller et pot costar 200.000 euros pel cap prim, i a més necessites 500 metres de taller, quan un temps amb 100 metres en tenies a bastament.

Quina feina feis, al taller?
Tot el que està relacionat amb fusteria d’obra: portam, persianes, etc. sobretot per a particulars.

Ha minvat, l’ofici?
Mira: un temps hi devia haver més de 400 fusters que anaven a comprar a la cooperativa. Ara, si en tenen 150 en tenen molts.

Amb quina fusta feis feina?
Feim avet, sepí, iroko, nord, faig… Però també feim molta feina amb portes prefabricades, no amb fusta massisa, perquè a la gent li agrada la fusta més llisa, més minimalista, no volen coses gaire dures o amb massa grops.

On comprau la fusta per fer feina?
Normalment en Es Magatzem, la Cooperativa, però també a Rosal o a CIMSA.

La crisi va aprofundir en el declivi del sector?
Jo crec que per mor de la crisi no se n’han tancat gaire. L’únic que ha passat és que o han fet manco feina o l’han feta d’una altra manera. Que jo sàpiga no n’ha tancat cap, llevat de can Domenge, una fusteria grossa que va haver de tancar per una baixada de feina.

Llevàreu personal i ara en deveu tornar a posar, diuen que les coses van un poc més bé…
El problema és trobar gent que sàpiga fer feina, jo trob que no hi ha un relleu. I si no has passat per un mínim de mossatge no pots anar amb les exigències amb què et venen segons quins treballadors. Et dic una cosa: fa set anys que per aquí no ha passat ningú a cercar feina. El mercat no genera fusters, genera especialistes que no saben fer res més, que saben fer només una de les moltes coses que s’han de saber fer dins un taller de fuster. I la veritat és que hi ha feina, però el problema és la falta de continuïtat de l’ofici. Dins Manacor no crec que els darrers deu anys hi hagi ningú que s’hagi posat per ell, se’n van a altres oficis.

Back To Top
×Close search
Search