skip to Main Content
“A l’acta De Defunció No Hi Deia Per Què, Perquè No N’hi Havia De Perquès”

“A l’acta de defunció no hi deia per què, perquè no n’hi havia de perquès”

“L’afronta de la família dels vençuts ha arribat gairebé fins als nostres dies i molts de detalls que avui coneixem han estat només possibles a persones valentes com Jaume Sitges, fill d’aquell home que morí deixant vídua Teresa Antich Bisquerra i orfes els seus fills Bartomeu, Jaume i Isabel. Antoni Sitges era treballador del camp i delegat a Son Macià de la batlia de Manacor, un càrrec que comportava responsabilitats, però no una gratificació econòmica”. Les paraules són d’Antoni Tugores. L’investigador manacorí, present a l’estrena de Madame Marie, no pogué ser a l’acte d’homenatge a Antoni Sitges, el batle republicà de Son Macià, assassinat el 1936 a Son Coletes. Es cuidà de llegir-les l’actor Joan Miquel Artigues. I seguia Tugores per boca de Joan Miquel: “El 28 d’agost l’empresonaren i morí a Son Coletes el 7 de setembre. L’acta de la seva defunció no diu el perquè. I és que de perquès no n’hi havia”.

Tot això passà a l’homenatge que els macianers, que ompliren la clastra de les Cases Velles origen del seu poble, reteren a Antoni Sitges divendres passat. Obrí camí Miquel Sureda, Guinei, que actuà de mestre de cerimònies. Sureda apuntà que “tres són els pilars d’aquest homenatge: és un acte de dignitat, és un acte de justícia, i és un acte que pretén ser de conhort i reconeixement per la família. Ara tots coneixerem la vostra història i el vostre sofriment. I tots vos feim costat”. Miquel Guinei, habitual espíquer en actes festius macianers, amb veu seriosa i to responsable, recordà també que és exprés desig de l’organització de l’acte i de la família posar en valor que no és un acte polític de cap manera, i per això no hem convidat expressament a cap entitat, ni a cap partit. Senzillament estem contents i honrats de l’assistència de tothom, com no pot ser d’una altra manera. Aprofit ara per donar la benvinguda a tots els polítics i polítiques que ens acompanyen avui a títol personal”.

Hi intervingué també l’historiador local Tomàs Garau, el qual recordà així mateix la peripècia d’una altra víctima macianera, Bartomeu Adrover i Oliver, el qual va ser afusellat per haver llegit els pasquins republicans que caigueren damunt plaça aquell fatídic estiu del 1936.

La part musical la hi posaren Maria Àngela Riera, amb el Cant dels Ocells, i Maria del Mar Grimalt i Joan Vallbona, amb una corprenedora versió d’Abril 74 i una altra d’A la vida, d’Ovidi Montllor.

Jaume i Isabel, els dos fills que resten vius encara d’Antoni Sitges, foren presents a l’acte i reberen un ram de flors. L’organització anuncià també la col·locació d’una placa en memòria d’Antoni Sitges, una maqueta de la qual va ser lliurada també als seus fills.

En memòria d’Antoni Sitges Febrer.

D’un sol cop, queien les metlles.
Braços valents que cada dia lluitaven
per fer envant una família, i un poble.
D’un sol cop, s’endugueren es puntal,
i tot quedà en silenci.
D’un sol cop, fugí el vent de s’era,
i ses feines romangueren pendents,
i el plat a taula, de cop, dificil.

I al dolor del no ser-hi,
el dolor del no “sebre”.
I de cop, el buit, la fosca,
la intempèrie de tots els dies,
i el sol només de cara per al altres.

I cada cop, amb el temps,més lluny,
i cada cop, amb el temps, més aprop.

I tan aprop, al final, que retorna.
Retorna perquè cal “sebre”,
perquè ignorar és no “sebre”
qui som.
I retorna sense ràbies, sense acusacions,
sense més raons que recordar a qui mai hauria d’haver marxat.
Perquè només el que hi som,
podem lloar la dignitat.

Miquel Sureda Guinei

 

“Gent com Antoni Sitges va ajudar a construir la democràcia d’avui”
La consellera de Cultura, Fanny Tur, va acudir a títol particular a l’acte d’homenatge a Antoni Sitges, com també altres representants de les institucions. Tur explicà que “és de justícia històrica retre actes d’homenatge públic, i agraïment, i reconeixement, a figures com la d’Antoni Sitges, el batle republicà de Son Macià. Són figures que varen contribuir a construir la democràcia de què ara gaudim. No és un invent de fa quaranta anys. I són figures amb una història particular i personal que ajuda a escriure la història col·lectiva. L’acte va partir de la societat civil i hi vàrem assistir a títol particular, perquè és la nostra obligació moral i el nostre deure i va ser un acte de compromís, on els protagonistes eren la societat, els demòcrates i la seva família. I també és important que els seus fills i els seus descendents puguin haver vist que la societat els ret un acte d’agraïment per haver donat la seva vida defensant els valors de la democràcia i la llibertat”.

Back To Top
×Close search
Search