skip to Main Content
“A Mendia, Jo Guardava Els Porcs A La Carretera, I En Haver Passat La Camiona, Ja No Passava Cap Cotxe”

“A Mendia, jo guardava els porcs a la carretera, i en haver passat la camiona, ja no passava cap cotxe”

Francesc Riera Sureda, de Mendia (Manacor, 1931) va passar la seva infantesa i la seva joventut en aquesta possessió de ben davant Santacirga. D’aquells anys i de tots aquells records, en parla en aquesta entrevista.

Què era el “corral del rei”? Hi havia corral del rei a Manacor?
Sí. N’hi havia. Si trobaven un animal perduat, el duien al corral del rei, que era un lloc de l’Ajuntament. Deien “aquell porc que t’ha fuit és en el corral del rei!”. Anaven a cercar l’animal i havien de pagar per dur-se’n aquell porc (1)…

Abans, si una dona veia passar un estel amb coa, s’estirava els cabells…
Les dones, en veure un estel que corr, s’estiraven els cabells perquè deien que creixien més…

Antigament, el vespre del dissabte de Sant Antoni, no es feien foguerons a Manacor…
A Manacor, això de fer foguerons per Sant Antoni va venir més envant. Ara fa setanta o vuitanta anys no en feien, de foguerons…

Vós visquèreu a Mendia, una possessió molt propera a Santacirga, on abans hi feien beneïdes. Anàveu a les beneïdes de Santacirga, vós?
No. Quan estàvem a Mendia anàvem a les beneïdes del Rafal Pudent o a les beneïdes de Son Negre. Hi anàvem a peu. I per Sant Pere també anàvem a Son Negre perquè hi feien corregudes. Penjaven un conill, i el que arribava primer, el conill era seu…

Supòs que quan anàveu a Son Negre, no devíeu trobar tants d’accessos a camins o portells tancats com hi ha actualment.
Primer no hi havia res tancat. Podíem anar de Mendia a Son Negre tot dret, per dins Santacirga. Tot lo més que podíem redefer (sic) era botar una paret per no fer una voltera per anar a cercar el portell…

El dia 16 d’agost de 1936, dia del desembarc republicà al Port de Manacor, éreu a Mendia, vós?
Quan vengueren vàrem anar un parell de veïnats a Son Gener. Mon pare hi tenia un germà. Hi vàrem estar una partida de dies, i els homes, el dematí, quan s’aixecaven, se n’anaven a amagar pel barranc de Son Cifre perquè no els duguessin al front del Port de Manacor. Venien aquells (els falangistes) amb fusells a demanar a les dones on tenien els homes, i les dones deien “se n’han anat i no sabem on són”…

Què eren els “carros de foc”?
Eren els cotxes primers que feren. N’hi havia poquíssims. Com que marxaven amb clovella d’ametla feien com un foc i els posaren “carros de foc”. A Mendia, jo guardava els porcs per la carretera, i en haver passat la camiona (2), ja no passava cap cotxe…

Què significa l’expressió “me mates el porc en divendres”?
Vol dir que era molt mal fet el que havia fet aquella persona, com que dir “m’has fet una putada” perquè llavors no feien les matances mai en divendres perquè deien que el porquim tornava dolent…

Què significa la dita “qui prest denta, prest desparenta”?
Llavors deien que com més prest treien les dents els infants, més prest se n’anirien de ca seva…

La paraula “esclavó” només l’he sentida a Manacor. Què és un esclavó?
Un animal. Un esclavó (3) és una mescla d’un conill amb una llebre o d’una conilla amb un llebrot.

A l’hora d’iniciar el ball de bot, alguns balladors fregaven les mans per la sola de les seves sabates. Per què?
Hi havia balladors que agafaven pols de les sabatates per fer els esclafits més forts.

Parlant de pols, què era la “pols de maig”?
Era terra dels camins que agafaven pel maig i la guardaven. En tenir sedes (4) es posaven aquella terra per les sedes. Deien “posa’t terra de maig!”.

En sabeu d’altres de remeis curatius populars?
El meu germà, per llevar-se fics agafava dues fulles de mata per cada fic i les enterrava fent una creu (en forma de creu) i no hi havia de pensar pus, i els fics li fugiren…si tenien uixols (urçols), la mare i la padrina de la meva dona feien un caramullet de pedres i deien “el primer que tomi el caramull, l’uixol li passarà a ell”… per als constipats fèiem bavarades de fulles de noguer. Pels cops, xapàvem una fulla de moro pel mig, la torràvem i la posàvem damunt el cop…

Per què hi havia homes que portaven una banya penjada?
En vaig veure. Duien una banya de bou penjada perquè duien el tabac dins la banya, amb un tap.
Per què a una terra improductiva li diuen o deien que és una”terra de sebel·lí”?
Perquè si veuen un sembrat que va molt dolent, dius “reputes!, veuen córrer els sebel.lins”. Era terra prima, terra magra.

Deien que la dona menstruant no podia fer allioli perquè l’allioli es triava.
I si estava embarassada tampoc podia fer allioli perquè deien que el cordó (umbilical) s’embolicava al coll de l’infant.

Què era un “lluquet”?
Els lluquets eren els mistos d’un temps. Per fer lluquets xapaven una caramuixa pel mig i la mullaven d’oli, i després la banyaven de sofre. Aquell lluquet era per començar foc amb el caliu del dia abans, i aquella caramuixa prenia…

Un dels divertimens de la pagesia era posar l’arada d’una persona coneguda damunt un arbre.
Sí. Una vegada, jo i un parell més vàrem penjar l’arada den Pere “Pasta” a una figuera (riu)…

A què ens referim si deim “aquesta ovella ha recordellat”?
Que ha fet dues vegades de be amb un any.

Abans, quan es llaurava amb bísties, el llaurador deia ben fort a la bístia: “Serva!”.
Deien “serva!”, “serva el solc!”, que anàs arran del solc perquè de vegades la bístia es decantava del solc…

Coneixeu l’expressió popular “aigua fresca fa bon ull”?
Sí, sempre l’he sentida. Vol dir que l’aigua fresca conserva la vista…

Glossari i comentaris

1. El propetari de l’animal efectuava aquest pagament obligatori a la persona que l’havia trobat, acció dita “pagar la corralada”.

2. La camiona. Denominació popular de cert vehicle que efectuava el transport públic.

3. Esclavó. A altres municipis mallorquins, aquest animal pren el nom de “esquirol” o “conill-llebre”.

4. Seda. Irritació de la pell produïda pel fred.

Back To Top
×Close search
Search