skip to Main Content
Accions “jostissieres”

Accions “jostissieres”

Fa molts anys, quan els adolescents passaven el temps de pati, dels trajectes, els horabaixes i caps de setmana plegats sense mòbils per enmig, xerraven pels colzes i donaven rendes soltes a les seves il·lusions i projectes. D’aquelles converses inacabables en sortí un somni col·lectiu que els pas dels anys no fou capaç de matar del tot i que, davant l’amenaça de la crisi dels quaranta, una tropa de granduls decidí fer realitat. El resultat: la pel·lícula de l’any.
Jostissi de Carreró és un homenatge a El Justicier de la nit de Charles Bronson i a altres sèries i pel·lícules que han configurat el mapa audiovisual de tota una generació. A més de fer vibrar l’Auditori de Manacor, ple a vessar el dia de la seva estrena, els promotors jostissiers brindaren l’oportunitat de participar al llargmetratge a tothom que coneixien, de manera que més de cent persones tenguérem l’honor de colaborar com a extres en el que s’ha convertit en molt més que un film. Això sí que és fer poble! Gràcies, jostissiers, per deixar-nos ser part d’aquest gran somni!
No és casualitat que l’escenari de la pel·lícula, que mostra una localitat degradada i plena de vandalisme, sigui el poble on hi ha Es Carreró. Fer un Jostissi de Sa Bassa o un Jostissi de Son Talent hagués restat versemblança a la trama. Porto Cristo és el poble que acumula tots els barracons escolars del municipi, on grups de persones embruten els carrers i places de pipes, merdes i envasos impunement, on des de la metròpoli s’oblidaren de posar llums de Nadal i on, tot i ser l’espai on s’ha filmat la pel·lícula, no disposa de cap sala escènica en condicions per projectar-la. Si els governants no s’hi arromanguen, la segona part de la saga de Russifà contra Golam s’hi podrà tornar rodar.
Mentre païa l’estrena de Jostissi, em va venir al cap una novel·la que vaig llegir l’any passat: Negocis bruts, de Francesc Rosselló. Està ambientada en un antic port de pescadors que ha experimentat un creixement desmesurat, on una màfia especuladora i corrupta controla tot el que es mou sense cap tipus de remordiment ni dilema moral. Rosselló li dóna el nom fictici de Portocreu, però el fet que al primer capítol ens trobem el cadàver d’una tal Joana Gumilla, farmacèutica del poble, surant a les aigües del moll, dóna pistes clares de quin podria ser el port real que ha servit d’inspiració a l’autor en la seva opera prima. En aquest cas és un periodista amant dels plaers de la vida, però, qui s’encarrega de fer jostissi.
Ara bé, el poble fa el seu camí i no ens deixa de sorprendre. Na Tamara i na Laura compartiren enguany l’honor d’encarnar la figura de Sant Antoni durant les festes organitzades pel Patronat del Port. Sí, dues dones. El poble ho acceptà sense fer cap retret. No se sentiren actituds masclistes en defensa de les tradicions patriarcals. Ja fa a uns anys que dues al·lotes, na Sandra i n’Amalia, formaren part de la colla de dimonis amb total naturalitat. No seria bo i convenient que aquestes dones pioneres rebessin algun tipus de reconeixement per ser capdavanteres en qüestió de gènere? L’Ajuntament, o l’assemblea antipatriarcal, podrien aprofitar la també pionera Fira de la Dona prevista pel pròxim mes de març per reconèixer el seu mèrit. Seria una bona acció jostissiera.
I el que seria fer jostissi de bon de veres seria exigir la dimissió del Conseller d’Educació. El Sr. March, que ja dirigia aquesta Conselleria la passada legislatura, no ha estat capaç de donar la celeritat deguda a la reforma de l’Escola de Ses Comes després de la sobtada interrupció de les obres el passat mes de novembre. Ara ni tan sols garanteix que a l’inici del pròxim curs escolar les obres estiguin acabades. L’escola haurà patit obres, en marxa i aturades, durant tot el curs escolar. És ben hora que en Golam hi posi remei.

Mateu Mas

Back To Top
×Close search
Search