skip to Main Content
Aigua Potable: Un Dret Humà Universal Que La Ciutadania De Manacor No Té

Aigua potable: un dret humà universal que la ciutadania de Manacor no té

El darrer mandat va servir per avançar en la resolució de problemes com els talls i les fuites i ara l’Ajuntament ha presentat el projecte d’una planta potabilitzadora a l’Impost de Turisme Sostenible, encara pendent de resposta. Sigui quina sigui, Manacor segueix, un any més, amb aigua plena de nitrats i calç a les nostres aixetes. Quan i com arribarà l’aigua potable a Manacor?

Garantir l’abastiment d’aigua potable és una responsabilitat municipal que a Manacor fa anys que no es compleix. De fet, l’aigua que surt per les nostres aixetes té entre 125 i 140 mil·ligrams per litre mentre les indicacions de l’OMS marquen un estàndard de 50 mil·ligrams . A més, dels nitrats, es tracta d’una aigua molt dura, és a dir, que té una alta concentració de calç i magnesi. En aquest sentit, l’OMS estableix un límit de 500 mil·ligrams de carbonat càlcic per litre i a Manacor aquesta xifra se situa al voltant dels 600 mil·ligrams .
Es tracta d’una situació complexa que Manacor arrossega fa temps i que es deu, en part als adobs que es posen als camps que envolten la ciutat. Tenint en compte que l’accés a aigua potable és un dret humà universal, individual i col·lectiu, l’aigua ha estat poc reivindicada per la ciutadania de Manacor. Per ventura per l’existència de pous privats, per l’aigua de cisternes o simplement per la mala costum d’anar al supermercat, qui s’ho pot permetre, a comprar barrals de plàstic.
Més enllà d’estar pagant pel que hauria de ser un dret garantit, és urgent replantejar la situació i tenir present el consum de plàstic que suposa la compra d’aigua embotellada de manera setmanal. En un moment d’emergència climàtica, no només hem de caminar cap a l’eliminació del plàstic sinó cap a un consum i una gestió molt més responsable de l’aigua.
Així i tot , val a dir que durant els darrers anys, amb la figura del nou gerent de la SAM, Francesc Grimalt, s’ha avançat força en la gestió, iles fuites i millorant la xarxa pública d’aigua. També s’ha presentat el projecte d’una planta potabilitzadora a l’Impost de Turisme Sostenible: si aquest projecte fos acceptat, l’aigua potable suposaria pocs esforços a la butxaca del contribuent.
Recordam que el servei d’aigua està municipalitzat a la ciutat de Manacor des de l’any 2014 i que enguany s’ha municipalitzat també el servei a Cala Murada. Tota la resta de localitzacions costaneres funcionen a través d’empreses concessionàries, tal com passava anys enrere a Manacor ciutat quan Aguas de Manacor, n’era la concessionària.
Amb una empresa pública millor gestionada i tots aquests avenços fets, sembla que l’únic que falta és una petita passa per finalment aconseguir el dret a l’accés a l’aigua potable en els pròxims anys.

Back To Top
×Close search
Search