skip to Main Content

Albert Carvajal: “Qualsevol persona ha de poder representar qualsevol figura”

[pullquote] Albert Carvajal (Manacor, 1973) és llicenciat en història per la UIB i ha estudiat les danses rituals manacorines
[/pullquote]

Quin ha estat el paper de la dona en les representacions folklòriques al llarg de la història?
El paper de la dona és zero, nul. La majoria de balls de figures i danses rituals provenen de l’Edat Mitjana i estan molt relacionades amb el món religiós, amb l’objectiu de fer conèixer al poble els distints passatges bíblics. Tots els personatges eren representats per homes. En les danses més modernes, els personatges també han estat representats sempre per nins i no per nines.

I més concretament en el cas de Manacor?
Les notes més antigues són dels Cossiers, concretament del segle XVII i ja estableixen que qui els ballen són homes i joves d’entre tretze i vint anys.

Mentrestant continuam, sense presència de dones.
Les dones no tenen l’accés privat. I no s’ha de consentir ni s’ha de permetre que el tenguin barrat. A Manacor, en el cas de les danses més modernes no hi ha hagut cap problema, i bona mostra en són tant les Dametes com els Nanets, que són tot nines.

Creus que les danses infantils poden ser més permeables al canvi?
Crec que no té perquè. És cert que quan han tengut necessitat de balladors, determinades danses han acudit a les escoles, i això ha fet que les nines també s’hi interessassin. Però en el cas dels adults tampoc hi hauria d’haver problema. Per què no hi pot haver una dona cossiera? O una dona dimoni cossiera?

El fet és que no hi són.
El desig és un i la realitat i els terminis per aconseguir realitzar aquest desig són uns altres. Podria ser que vengués una dona i digués que vol ballar l’any que ve. Perquè balli ella has de llevar el que ja hi ha. I això no és tan senzill.

La tradició pot ser un llast per a les danses més antigues.
Es tracta d’un costum que va néixer d’una realitat social d’aquell moment, que per res no ha de ser extrapolable a la situació actual. Qualsevol persona ha de poder representar qualsevol figura. En origen tenen un sentit teatral. La representativitat d’aquella dansa que avui s’ha perdut. Avui aquestes danses ja no transmeten aquella ensenyança. Quin problema hi ha d’haver que ho representi un home o una dona?

Quin futur preveus, en aquest aspecte?
Cada dansa és diferent, però igual que la colla de dimonis té un reglament de règim intern per poder assegurar la seva pervivència segurament les altres també el tenen. El reglament dels dimonis en cap punt diu que no ho pugui ser una dona. I no crec que n’hi hagi cap que ho digui. Si no és un any, en quatre o en cinc ho arribarem a veure. I no ens han de caure els anells perquè això passi, ans al contrari.

Back To Top
×Close search
Search