skip to Main Content

Alerta, manacorins! El dimoni no és SUPERBÒ, és superdolent!

No anam de verbes. Un dels moments més esperats de la festa de Sant Antoni a Manacor és el cant dels goigs a l’Església. La gent en diu anar a completes, però el seu vertader interès és cantar els goigs al sant que aquests dies tots veneram amb devoció.

Però el veneram bé? Cantam bé els goigs de Sant Antoni? Des que la festa s’ha massificada hom ha detectat que hi ha algunes confusions de pes en la forma de pronunciar algunes de les paraules que tants de manacorins avui poden cantar de pens sense necessitat de mirar cap paper.

On rau, però, la confusió principal? A la segona part de la segona estrofa, la cançó diu: “Contraris de Llucifer, / aquell superbo dimoni / digau viva Sant Antoni / que mos ajut si convé!”. Milers de joves estiben l’església, centenars de papers voleien, els capells de palmes s’escampen entre la camisetada negra i vermella, però… entre tot aquest fervor, què diuen les veus dels manacorins? “Contraris de Llucifer, / aquell superbò dimoni”. El fet no deixa de ser un contrasentit. El dimoni el símbol del mal, de la perversió, de la rebel·lia i la temptació, ara resultarà que és SUPERBÒ?

El filòleg i professor de la UIB Joan Melià recorda que el “superbo” dels goigs manacorins sembla un “cultisme antic” i assegura que ” el canvi col·loquial del superbò és molt recent, propi del ‘pijisme’ juvenil de finals del selge passat i arribat a través del castellà”. Melià adverteix que aquesta forma de crear els superlatius “es menja el terreny de formes pròpies com la terminació -íssim, que avui no fa servir gairebé ningú”.

Però si el dimoni no és SUPERBÒ (és a dir, MOLT BO, BONÍSSIM), què és? Què significa la paraula SUPERBO, així, amb la força damunt la E i pronunciada amb accent obert? En la seva entrada SUPERBO el Diccionari Català-Valencià-Balear remet a un altre mot, l’adjectiu SUPERB i amb aquest significat: “Que té o manifesta supèrbia”. La SUPÈRBIA és un dels set pecats capitals, que, també segons el DCVB, significa: “Estima excessiva de si mateix amb menyspreu del altres; desig immoderat de la pròpia exaltació”. Vaja, un SUPERB, o SUPERBO,  és un cregut, un vanitòs, un fatxenda.

Ja ho saben, idò els manacorins que pretenen de ser-ho: per esser bons santantoniers, han de cantar: SUP(È)RBO i no SUPERBÒ, que significa tot el contrari.

goigs sant antoni

 

Back To Top
×Close search
Search