skip to Main Content
“Amb El Garrriguer D’Infern, Et Passa Com Amb Els Grans Clàssics, Entens El Seu Sofriment I Pateixes Amb Ell”

“Amb el Garrriguer d’Infern, et passa com amb els grans clàssics, entens el seu sofriment i pateixes amb ell”

Pau Quina ens revela els secrets de l’adaptació al teatre de Garriguer d’infern, la tenebrosa narració de Salvador Galmés, que s’estrenarà el `ròxim dia 16 a l’Auditòrium de Sa Màniga

Quines són les dificultats de dur a un escenari una obra amb tanta narració i descripció com Garriguer d’Infern?
Són dos formats ben diferents i per tant les dificultats han estat abundants. El teatre és bàsicament diàleg, en canvi la contarella de Salvador Galmés no té més que quatre línies de conversa. M’ha costat fer-ne l’adaptació perquè he hagut d’afegir molt de diàleg i monòlegs que a l’obra original no hi són i tot intentant mantenir l’esperit de l’obra original. La narració, les accions dels personatges sí que hi són presents d’una manera o de l’altra, però de les descripcions n’he hagut de prescindir d’algunes. Si t’he de ser sincer m’ha duit més feina fer aquesta adaptació que una obra meva que partís del no-res.

N’has hagut d’eliminar alguns passatges? Amb quin criteri?
Sí, com he mencionat abans no he tengut més remei que suprimir algunes delicioses descripcions de Salvador Galmés i costa molt, perquè són autèntiques obres d’art. Però havia de mirar si aportaven realment res a la història i si no prescindir-ne, per molt que costàs. No volia fer una obra narrada en moviment sinó que protagonitzada per uns personatges que vieun i xerren, de carn i ossos. De la mateixa manera, però, a part de suprimir també he hagut d’afegir passatges ja que el relat del Garriguer d’Infern és breu, dura unes quinze pàgines només, i he potenciat alguns punts per desenvolupar-la més. Això sí, intentant mantenir totalment l’esperit modernista de l’original, no volia fer cap modernització ni adaptació lliure en aquest cas, sinó que ser bastant fidel.

Has mantingut el lèxic original de l’obra o l’has modernitzat?
L’hem mantingut tant com hem pogut, perquè com et deia hem volgut ser fidels. En alguna ocasió sí que l’hem canviat si el llenguatge resultava massa literal (no parla igual un narrador que un personatge), però hem volgut mantenir i homenatjar aquest lèxic antic pagès mallorquí, propi de principis del segle XXI. De totes maneres, és com les rondalles de Mossèn Alcover, pel context s’entenen perfectament.

Explica’ns el concepte escenogràfic i de vestuari. Els actors van vestits d’època?
El concepte escenogràfic és més bé minimalista i simbolista. Pretén donar metafòricament al públic l’essència de la pagesia d’aquell temps, però sense ser minuciosament realistes. Pel que fa al vestuari hem comptat amb la col·laboració de Nofre Jaume, que se’n va encarregar a Flor de Card, de Joan Gomila i Esqueix Teatre, el qual ens ha aconsellat per vestir els actors com la gent d’aquella època (principis del segle XXI)

Quants d’actors participen al muntatge? Com descriuries el paper del protagonista, el garriguer, interpretat per Joan Gomila?
Efectivament el paper principal l’interpreta Joan Gomila. El seu paper és el d’un garriguer sec, sull… un Mal-Home, que és com el coneixen els pagesos d’Infern. Però a l’hora en Joan ha tengut la difícil tasca d’humanitzar aquest aparent “monstre” tocat per la tragèdia. I creis-me que ho ha aconseguit… La resta de papers, més secundaris però no per això manco importants, són interpretats pel grup local Esqueix Teatre (Toni Gomila, Toni Adrover, Miquel Galmés, Cati Amer i Jaume Ferrer), a part de la col·laboració de Jesús Crespí. Ells fan el paper de pagesos i a la majoria d’escenes donen aquest to més lleuger i alegre a l’obra per contrarestar la tragèdia del garriguer.

Quin és l’interès de Garriguer d’Infern per al lector/espectador d’avui? Merament artístic i literari? O també hi ha punts d’interès pel que fa a les relacions humanes?
Artístic i literari, segur. Salvador Galmés, i no ho dic perquè sigui llorencí, és una de les grans figures oblidades de la literatura catalana. Basta dir-te que el vaig haver de descobrir pel meu compte i això que he estudiat la carrera de Filologia Catalana. Se mereix una revisió i molta més consideració. Pel que fa a la darrera pregunta, si t’he de ser sincer potser l’espectador d’avui trobi arcaic el tipus de societat pagesa que s’hi presenta i, fins i tot, exagerada la tragèdia, molt del gust del Modernisme de l’època. Però és com els grans clàssics, per molt que veiem exagerada la tragèdia de Romeu i Julieta o el mateix Edip, darrere tot això l’espectador connecta amb la humanitat dels personatges. Idò amb el garriguer passa igual, entens el seu sofriment i pateixes amb ell.

A banda de fer-la a Sant Llorenç, teniu previst escenificar-la en algun altre lloc?
Segurs tenim l’estrena a Sa Màniga dia 16 de novembre, la recaptació de la qual anirà destinada als damnificats per la riuada que va patir el poble el passat octubre. Després la farem el 23 de desembre a l’Espai 36 i per febrer a la sala La Fornal, a Manacor. A part estam negociant amb altres teatres per tornar-la a representar. Vos en tendrem informats!

Back To Top
×Close search
Search