skip to Main Content
Andreu Gelabert: “Des D’un Punt De Vista Purament Tècnic Els Creuers Són Molt Eficients”

Andreu Gelabert: “Des d’un punt de vista purament tècnic els creuers són molt eficients”

Andreu Gelabert Galmés (1988) és enginyer industrial (UPC) i va acabar la carrera a França on ha ha quedat durant gairebé 7 anys i ha treballat a les drassanes de Saint-Nazaire, municipi pioner en la construcció naval. Ara ha tornat a Manacor: parlam amb ell sobre la seva estada a l’estranger i la seva tornada.

Què vas estudiar? Per què et vas decidir per això?
A batxillerat ja vaig triar el científic i vaig veure que havia fet bé perquè la part científica m’agradava però al principi dubtava bastant entre les ciències de la salut i la part més tècnica. Passat un temps em vaig adonar que som molt més d’indústria que de salut. Vaig mirar els tipus d’enginyeria que hi havia i em vaig decantar per fer la superior industrial a Barcelona.

Aquí no tenies opció d’estudiar res que t’agradés?
Aquí només hi havia alguna enginyeria tècnica més especialitzada però em vaig decantar per l’enginyeria industrial perquè és la que et permet tocar més branques i disciplines diferents. Per exemple si fas només camins, podia treballar només amb ponts, estructures, carreteres, etcètera i en canvi amb enginyeria industrial.

Clar, t’obria un ventall més ampli de possibilitats, no?
Sí. Et permet més sortides: cap a electricitat, mecànica, energia… També em vaig donar una mica de temps perquè sabia que els primers anys d’enginyeria eren molt comuns i després em podia especialitzar si volia.

A la Universitat d’aquí no trobares res que t’entusiasmàs?
Hi havia arquitectura tècnica que m’interessava però veia que era només obra i també una enginyeria dedicada a manteniment d’avions però com tothom, em va estirar viure a Barcelona.

Era una experiència vital.
Sí, m’ho vaig prendre com un repte de maduresa: m’espavilaré una mica… I també vaig pensar que sempre era a temps de tornar si no m’adaptava a viure allà o si no em convencia l’enginyeria industrial.

Amb quants anys vares fer la carrera?
La carrera són 5 anys però hi ha un percentatge molt elevat d’estudiants a la Politècnica de Catalunya que repeteix assignatures. Entre una cosa i l’altra jo vaig acabar un any de retard: mig any per assignatures i l’altre mig perquè vaig anar a fer el projecte fora.

Vas trobar feina fàcilment?
No saben que és sort… A Barcelona es movia molt el tema de feina però no hi havia res que em despertàs molta curiositat. Llavors em varen dir que el cinquè any estava molt bé per anar d’Erasmus perquè hi havia poques assignatures troncals. Gairebé totes són d’especialitat i fas el projecte de final de carrera, que si el fas a l’estranger, el pots fer a una empresa en lloc del laboratori.

I vas partir.
Sí. Anant a fora podia practicar l’anglès i en el meu cas també vaig conèixer un altre idioma, el francès. Era una oportunitat per veure món i tenia la possibilitat de fer feina a una empresa. Llavors el que vaig fer fou allargar l’estada. L’empresa on feia el projecte era especialitzada en el sector naval i em va agradar molt i em va despertar les ganes de fer l’especialitat en això. Després vaig poder fer unes segones pràctiques allà mateix, a les drassanes de Saint-Nazaire i em varen proposar de quedar.

Tot rodat idò.
Sí. Era el 2013 i aquí començava a estar bé després de la crisi però a Mallorca no tenia molta perspectiva de fer feina en matèria d’indústria i no em feia ganes tornar a Barcelona. Hauria pogut fer la carrera professional allà però em feia ganes tornar.

Creus que n’hauries trobat igual de ràpid aquí?
Tan ràpid no ho sé… El que és segur és que aquí no hauria trobat una feina de la mateixa qualitat que la que vaig trobar a França.

No hi havia tantes possibilitats de trobar el que volies ido?
Tornar a Mallorca significava dues coses: o bé trobar un lloc que fos purament industrial com tractament de residus, generació d’energia, etcètera o dedicar-me a les obres. També m’agradava aquesta opció però és molt més reduïda. A més, hauria arribat a Mallorca sense experiència i aconseguit una feina que fos només de paperassa… A França tenia l’oportunitat de treballar en un sector industrial i amb molta feina perquè just començaven a remuntar la crisi econòmica.

Quina feina feies allà exactament?
L’entrada a les drassanes fou com enginyer d’estabilitat, en una part d’arquitectura naval. És a dir, jo feia càlculs i simulacions sobre creuers. Tenint en compte normatives d’evacuació, d’incendis, etcètera, determinava com s’hauria de fer si hi ha una avaria per poder evacuar a tothom, perquè els bots salvavides aguantin… Després vaig dirigir un equip amb el qual treballàvem sobre aquests càlculs i posteriorment vaig tornar a la part energètica, fent auditories dels creuers per identificar els seus consums i ensenyar-los a reduir i ser més eficients.

Deus conèixer bé el gran impacte ambiental dels creuers, no?
Sí. No es pot negar des d’un punt de vista ecològic perquè consumeixen molt però des d’un punt de vista purament tècnic els creuers són molt eficients també. És un sector que cerca optimitzar els seus consums perquè per ells és un cost generar la seva pròpia energia i aprofiten tot el que poden i això moltes vegada a terra no ho veiem.

Creus que tens possibilitat de fer feina a Manacor?
Sí. A veure, no crec que fem vaixells de 300 metres a Mallorca però sí… Ara n’he trobat a Palma. Jo ja tenia ganes de tornar i de fet vaig venir per una oportunitat de feina.

A què et dediques ara?
És una feina a mitja jornada amb una persona que fa instal·lacions de geotèrmia, principalment per hotels. Té bastant d’industrial perquè són instal·lacions d’una mida considerable, està molt lligat a la part energètica i té una part de renovables, perquè aprofites la inèrcia de la terra per consumir manco energies. És molt diferent de la feina a França perquè aquesta és una empresa molt petita però les instal·lacions són molt interessants.

I continues en contacte amb les drassanes de Saint-Nazaire?
Sí. Estic d’autònom i m’he dividit en dues mitges jornades: seguesc amb les drassanes fent auditories energètiques a distància i també don un cop de mà a l’empresa de Palma, amb el dimensionat i seguiment dels projectes.

Ara que has tornat com veus el panorama en general aquí?
M’estic posant al dia encara. En política trob que rosegam temes que haurien d’estar resolts fa estona i deixam de banda certes qüestions que per jo són clau com l’ecologia o la solidaritat social per exemple. No tenim iniciativa en molts temes i esperam que ens venguin les solucions de fora. D’altra banda, crec que hi ha més optimisme i a escala econòmica percep una recuperació però també tenc la sensació que hi ha coses que no s’han sanejat de veres i si hi torna a haver una crisi, seran els mateixos els que en pagaran les conseqüències.

Back To Top
×Close search
Search