skip to Main Content

Angoixa i empatia, la màgia de la música i la creació

Que la sala de La Fornal hagi programat tres funcions d’una òpera contemporània és un símptoma de bona salut i normalitat cultural que ens hauria d’enorgullir. Que a més l’hagin haguda de prorrogar perquè s’entraven les entrades a cada sessió demostra que a Manacor no hi ha sols creadors, sinó que també hi ha públic.

L’òpera en qüestió, de format completament avantguardista, és creació del compositor Xavier Gelabert i és interpretada per la soprano Maria Antònia Gomila, la flautista Antònia Bassa i Ferran Montero, que en aquest cas hi fa d’actor.

El muntatge, d’escenografia senzilla i diàfana, mira de reflectir l’angoixa viscuda per una persona privada de llibertat. Els silencis, les remors, el xiuxiueig constant, les notes agudes de la soprano i de la flauta i la interpretació de Montero com a persona privada de llibertat a l’espera de la resolució del seu cas, confereixen a l’òpera de Gelabert un aire angoixant, a estones tètric, però alhora empàtic i corprenedor.

Cal remarcar que la darrera de les funcions de E lucevan le stelle va tenir lloc diumenge passat, en el marc d’una nombrosa activitat cultural a la barriada del llevant manacorí, amb la inauguració del taller de Catalina Julve, Toni Pascual i Doménec Boronat i l’assaig obert a l’estudi de l’actor Joan Miquel per part de Joana Gomila i els músics del projecte Folk Souvenir. Manacor creix.

Back To Top
×Close search
Search