skip to Main Content
Antoni Amorós, Nou Rector De Manacor: “La Tradició Ajuda L’Església A Ser Present Dins La Vida Del Poble”

Antoni Amorós, nou rector de Manacor: “La tradició ajuda l’Església a ser present dins la vida del poble”

En motiu de la jubilació de’Andreu Genovard, Manacor té nou rector. És Antoni Amorós (Cala Rajada, 1964). Conversam amb ell.

Amb quin esperit arribau, com a nou rector de les parròquies de Manacor?
No arrib amb esperit de canviar res damunt davall, crec que aquí s’ha fet una feina molt ben feta, i jo només m’he de posar al carril de les feines que ja es feien. Evidentment els nous temps fan que les coses evolucionin, i t’hi has d’adaptar, però jo tenc interès de seguir amb la línia que es feia aquí, no vénc amb ànim de canviar.

Quin és el vostre àmbit de competència? Quines esglésies depenen de vós?
A vegades pareix que l’Església és un exèrcit, que tot depèn del mateix general; però per mi l’Església és com un poble, en el sentit que el bisbe seria com el batle, que té un cert poder damunt les cases dels altres però no és l’amo. Per exemple, aquí tenim una sèrie de comunitats religioses: les franciscanes, les benedictines, els germans de la Salle, les Mares de la Puresa… Ells, dins el seu àmbit, sobretot educatiu, tenen una gran independència, a pesar que no hi deixa d’haver una comunió. Si parlam de les parròquies, hi ha els Dolors, el Convent, que depèn d’ella; Sant Pau, que té l’antiga església de Sant Josep; i la parròquia de Crist Rei. Això seria el que realment depèn de mi. I els Dolors també té l’església de Son Negre. En canvi l’ermita és propietat dels pares Dominics, no depèn en absolut de nosaltres.

I a Porto Cristo i Son Macià?
Són dues parròquies independents que no depenen de nosaltres, a pesar que siguin del mateix municipi.

Quants de capellans i vicaris hi ha a Manacor?
Aquí hem de distingir dues coses, per una part els capellans que estan en actiu, que són dos vicaris: Francesc Xavier Riutort i Tomeu Tauler. Llavors hi ha una sèrie de capellans manacorins que estan jubilats aquí i donen una mà en el que poden. Són, i voldria no deixar-me’n cap: don Bartomeu Munar, don Guillem Parera, don Tomàs Riera, don Llorenç Galmés, don Joan Perelló, i don Jaume Cabrer.

Quines són les tasques diàries d’un rector d’un poble com Manacor?
Hi ha, primer de tot, les tasques litúrgiques: celebrar la missa, confessar, a pesar que avui es confessa molt poca gent. Tot això es fa amb més intensitat el cap de setmana que no entre setmana. Després hi ha unes tasques d’atendre la gent de Manacor, que ve aquí per mil coses: per demanar un sagrament, per resar, per demanar consells… També hi ha les exèquies. Llavors hi ha una tasca d’ensenyança de nins i joves, de parelles que es casen, o que volen batiar els infants. També hi ha una tasca de coordinació dels diferents grups que hi ha a Manacor, des de qüestions de Sant Antoni, des de grups de catequesi, grups de neocatecumenals… La darrera, i no la darrera pel que fa a feina, és administrar els edificis; a un edifici com aquest, l’església dels Dolors, sempre hi ha bonys o forats.

Quina opiniò teniu sobre el pagament de l’IBI per part de l’església? Està bé que no en pagui?
Respecte això voldria dir un parell de coses. En aquest moment l’Ajuntament de Palma s’ha plantejat eximir l’IBI dels negocis tradicionals. Hem de veure amb normalitat que l’Administració recolzi determinades activitats amb l’exempció d’alguns imposts. La segona cosa que vull dir és que l’Església, amb aspectes fiscals, està tractada igual que totes les entitats sense ànim de lucre declarades d’utilitat pública. Si miram les entitats internacionals, com l’Església, hi ha la Creu Roja, el Comitè Olímpic Internacional… i en podríem afegir moltes. També està tractada com les altres confessions reconegudes pel Ministeri d’Interior: comunitats evangèliques, protestants, comunitats musulmanes… I si anam a allò concret, si hi ha edificis que es dediquen a l’explotació com a negoci propi de l’Església, aquests sí que paguen IBI. És cert que n’hi ha pocs. A Manacor no en tenim cap. Pràcticament a Mallorca, l’únic és Lluc, per les cel·les, que les explota l’església, i aquí sí que paga IBI. Encara podríem afegir que hi ha molts d’edificis, monuments històrics i artístics, que per la naturalesa, pel seu valor, n’estan exempts. Jo pens que això és una manera que té l’Administració d’afavorir una activitat que considera d’utilitat pública, i hi estic d’acord.

Quin perfil de feligresos hi ha a Manacor?
Encara hi he estat poc, però la majoria són persones majors. Però també hem de destacar que a Manacor, a causa de la seva grandària i perquè sempre ha estat ben servit, sempre hi ha hagut capellans, hi ha qualque grup de joves, cosa que no passa a tots els pobles. Bótes a Sant Llorenç i ja no passa. A Manacor s’hi ha conservat una certa evangelització.

Com veu la salut de la comunitat catòlica?
A Europa occidental l’Església viu un moment de certa dificultat. I dic Europa occidental perquè si miram Àfrica, Àsia, Sud Amèrica i Nord Amèrica, veim que allà hi té bona salut. Aquí hi ha un gran problema de connexió amb la societat, però no crec que el problema véngui només de l’Església, en part també ve de la societat. Hi ha grups que tenen com a màxima que el catolicisme és una cosa del passat i que estaríem millor si no continuàs.
Tanmateix, no crec que estem en fase terminal. Si agafam la quantitat de catòlics practicants que hi ha avui de 25 anys, si feim aquest tall d’edat, els mínims foren dins la primera desena dels anys 2000. A partir de llavors, encara que la crescuda hagi estat molt petita, ha anat un poc per amunt. I encara diré una cosa, a Europa occidental, aquesta mentalitat anticatòlica ha entrat una mica en crisi; a pesar que a mi no m’agraden aquests els moviments en sí, s’ha de valorar que són contraris a la mentalitat dominant anticatòlica.

Hem dit que l’Església té més bona salut a llocs com l’Amèrica Llatina. Actualment aquí hi ha molta gent que ha vengut d’allà, vénen més a l’església, ells?
Hi ha emigrants que vénen a missa, però Manacor és molt poble, i de moment, hem aconseguit integrar-los poc. Parl tant a nivell de societat com d’Església. L’Església de Manacor és molt manacorina. També vull dir que les integracions no han de ser substitucions, les substitucions no m’agraden. I afegiria que amb això de no anar a l’Ésglésia, sí que s’han integrat bastant.

Té previst fer qualque acció concreta per intentar acostar més gent a l’església?
Tenim previstes dues coses: la primera és ser presents dins la vida del poble, en això ens ajuda molt la tradició, Sant Antoni, per exemple. Ara estam a un moment de revitalització de les tradicions, nosaltres hem de ser presents dins el poble amb això. I llavors un intent d’integrar joventut, amb un èxit que no és molt gran, però els esforços no hi falten, de les comunitats, les Mares de la Puresa, Emaús, que és un projecte pastoral per nins i joves…

Heu anomenat Sant Antoni. Mossèn Andreu Genovard era un rector molt implicat amb aquesta festa, segurament perquè personalment també la vivia molt. Com la viviu vós?
Com he dit ara, Sant Antoni és una de les coses que ens ajunta amb el poble. Jo som antonià, pensa que a Capdepera i Cala Rajada, no s’ha perdut mai. I he estat molt de temps a Artà, també. Per tant, Sant Antoni i jo hem anat junts tota la vida. Fixa’t que no he estat mai al Sant Antoni de Manacor, perquè sempre havia de viure el meu.

Podria fer una petita valoració del Papa Francesc?
Mira, per un costat tenim que l’Església ha viscut distintes etapes, l’eufòria del Concili, els anys 60 o 70; i després va venir una època dura. Els pontificats de Joan Pau II i Benet XVI, amb moltes coses bones, varen ser molt controladors de desviacions, això va produir dues coses que crec que eren molt dolentes: un llenguatge molt dur i condemnatori i un centralisme molt potent de la Cúria romana. Els senyors cardenals, a elecció de Benet XVI, ja havien pensat amb el cardenal Bergoglio per desfer aquestes dues coses. Pens que el canvi de llenguatge ha estat un èxit del Papa Francesc, no estic tan convençut que hagi estat un èxit tan gran la reforma de la Cúria.

I vós sou més de caire progressista o conservador?
No sé què he de dir. Abans era progressista, però el progressisme ha fet un camí tan ràpid avui que no m’atrevesc a considerar-m’hi. Pens que som una persona oberta, sense cap dubte no som conservador. Però no sé si m’ha deixat el tren del progressisme, potser és més el de la societat que no el de l’Església.

Back To Top
×Close search
Search