skip to Main Content

Antoni Parera Fons, guardonat amb el Premio Nacional de Música

Ja en tenim un!  El poble de Manacor ha vist alguns dels seus fills rebre premis tan importants com un Príncipe de Astúrias, o bé un Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.  Ara tocava un Premio Nacional de Música. Doncs sí, ja en tenim un!  Antoni Parera Fons ens fa arribar des de Zurich la bona notícia, un premi que no és més que el reconeixement a una carrera honesta, conformada per experiències que han fet de Parera Fons un compositor de primera fila. Hem d’afegir que cap músic manacorí mai no havia rebut una distinció semblant.

El jurat ha destacat  “su singular compromiso desde la creación actual con el género lírico, como atestiguan su reciente aportación a la ópera contemporánea con el estreno de María Moliner y los ciclos de canciones interpretados por las más relevantes voces internacionales”.

Antoni Parera diu a vegades que cada dia descobreix música de compositors excel·lents, música bellíssima feta per compositors dels quals en desconeixem gairebé tot.  Doncs ara arriba l’oportunitat de que la música “pareriana” no quedi oblidada. Un premi nacional ha de servir, precisament, per fer present el valor d’una música elaborada amb cura, ofici i experiència.

D’ell cal recordar, sobretot, que va començar com un compositor i intèrpret lligat més a la música de factura popular.  Ara el seu amic Antoni Mus veuria amb plaer que els dos noms segueixen lligats, malgrat els anys passats, en composicions com Mumare, Què m’importa,  A poc a poc, Bona nit, T’estim i t’estimaré… Antoni Ferrer Massanet seguia, número a número del Perlas y Cuevas a la dècada dels seixanta, totes les passes que el jove Parera Fons donava a Barcelona, a  Mallorca, a cada indret on cantava. Ara gaudiria també d’aquest premi que ell, d’alguna manera, ja va intuir cinquanta anys enrere.

Parera Fons sempre ha destacat per la seva cura en les línies vocals, el gust i talent que té per treure el millor de la veu humana. La seva experiència la dut a treballar amb noms que fan pujar els colors a qualsevol amant del cant: Montserrat Caballé, Joan Pons, isabel Rey, Maria Bayo, Josep Carreras, Maria Dolores Pradera, Maria del Mar Bonet, Núria Feliu…

No s’ha d’oblidar la tasca com a productor durant molts d’anys, que donaren com a fruit enregistraments que el tornen a lligar a noms com el de José Carreras, Montserrat Caballé, María Bayo, Alfredo Kraus, Joan Pons, Jaime Aragall, etc. I això sense comptar amb les col·laboracions amb directors com  Antoni Ros Marbà, Víctor Pablo Pérez i Jesús López Cobos.

Una generació de manacorins el recorda, sobretot, pel seu arranjament del  Quaquín que fou enregistrat a Barcelona. Una Capella de Manacor encara viva, sota la direcció de Rafel Nadal, que feu possible que el sainet musical més conegut de la contrada tingués un LP digne de ser escoltat.

Ara, els darrers anys, la seva producció musical ha assolit una qualitat que solament l’experiència pot donar. D’aquestes ens quedam amb l’ópera “María Moliner”, una obra per la qual ha apostat el Teatre Principal i que podrà ser escoltada a Mallorca dintre d’uns mesos. Dit de passada, el darrer (i primer, que sapiguem) mestre mallorquí que va estrenar una òpera a Madrid va ser l’artanenc Antoni Lliteres (1673-1747).

Un Himne dels Jocs Paralímpics (1992), l’Himne del Mallorca (1999), el Dictionarium in Musica (2003), Les trente-trois noms de Dieu (2007), Mentum (2009), Con los pies en la luna (ópera infantil, 2010), Towards Emily Dickinson (2013) són algunes de les seves obres més conegudes.  Cal destacar el suport que Toni sempre ha tingut del Cor UIB i del seu director Joan Company, que han interpretat diverses vegades obres seves:  la “Cançó per a Mossèn Alcover, “Homenatge a Moll. Dictionarium in musica” i els “Quatre Poemes de Setmana Santa”.  Malgrat que al darrer concert, a la inauguració de les Serenates a l’Auba, l’Auditórium no es va omplir.  I ja diguérem llavors que tant Parera Fons com el cor UIB mereixien un Auditòrium ple a vessar.

També encara prepara, revisant, fent i desfent, els Quaderns de Mallorca per a piano. D’ell coneixem un Sant Antoni brillant, virtuós, que Andreu Riera interpreta amb energia desbordant. La mateixa energia que Parera Fons demostra dia a dia, i que no falti. Queda encara molta música hermosa que ha de brollar de les seves mans… ens toca, per ara, gaudir del seu reconeixement i compartir l’alegria.

??????????????

Back To Top
×Close search
Search