skip to Main Content
Antoni Parera Fons: “Una Cançó és Tot Un Món, Ho Conté Tot”

Antoni Parera Fons: “Una cançó és tot un món, ho conté tot”

El 28 de novembre, el teatre Xesc Forteza de Palma presentava els premis Enderrock de la música balear 2019. Per aquells que no han estat al cas, Manacor fou un dels protagonistes del vespre perquè s’endugué tres guardons: el premi de la crítica al millor disc revelació per A Manacor de Jorra i Gomorra; Andreu Riera amb Ficció: J Prohens i Antoni Parera Fons se’n duia el reconeixement del Premi a la Trajectòria, que li fou entregat pel director editorial d’Enderrock Lluís de Gendrau.
Dies abans, el mateix Antoni Parera Fons havia presentat  a Palma, precisament, Ficció, del compositor felanitxer Josep Prohens i interpretat per Andreu Riera. Està treballant ara en projectes intensos, molt interessants, i que no són més que el producte d’una carrera musical que ha tingut diverses etapes, però sempre molt ben viscudes. És impossible parlar amb Toni i que ell no esmenti o recordi contínuament noms d’amics i coneguts de diferents àmbits del món musical. I aquests darrers anys, a més de la composició, encara segueix sovint fent concerts com a pianista, acompanyant sobretot a una de les millors cantants mundials de l’actualitat, Cecilia Bartoli, que com ell mateix també resideix a Suïssa .

Com ha estat que Enderock t’ha donat aquest premi?
És el reconeixement a una trajectòria musical i professional.Jo no tenia vincles amb els d’Enderrock, havíem coincidit en algun acte oficial amb Lluís Guendrau… Però res més, no hi tenia cap relació… Fins ara.

Què creus que és el què han valorat?
Una trajectòria particularment bona, així com ells mateixos han dit i publicat. Van valorar i dir coses molt emocionants… I que jo agraeixo profundament.

Penses que ha estat el canvi d’una música més de caire  popular a una música més sèria?
No exactament, perquè el reconeixement ve des de «T’estim i t’estimaré», cançó que van posar a l’entrega, amb els vídeos i fotografies… Una cançó és com una galàxia, hi passa de tot… més comprimit o més extens, això és relatiu, però una cançó és tot un món, tot hi és. Estendre-ho depèn de l’ofici i de la constància i circumstàncies.Tot hi és, una cançó toca tenir tots els complements. Instal·lades dins la humanitat són com contraforts, mantenen la humanitat com una gran cadena de muntanyes. Una societat sense art seria com una societat anònima.

D’aquests darrers anys, quin són els projectes que han tingut més visibilitat, que t’han projectat més com a compositor…
Depèn de la perspectiva des d’on ho mires , però Maria Moliner va tenint una projecció important, es repeteix ara per tercera vegada a Oviedo. És una òpera que continua tenint interès, de cada vegada més com a òpera contemporània. Hi ha més perspectives d’interpretació, que no sé si es cumpliran, però sempre ha estat molt ben rebuda i jo n’estic molt content.

I què és el que treballes últimament amb Carme Riera?
Tenim un projecte que aviat veurà la llum, que és L’Arxiduc. L’estrena es programarà en poc temps, encara no està decidit del tot. És un encàrrec oficial, com a compositor resident se’m va encarregar escriure una obra -des del Govern-, amb el llibret de Carme.

Com heu plantejat l’argument?
És a història d’un personatge tan exuberant i intel·ligent que va influir molt en la societat mallorquina. És el seu currículum personal, polític, si vols; va estar en situacions molt transcendents de finals del XIX i XX. Altres personatges són Catalina Homar, és la història de l’Arxiduc amb els seus  vincles humans i professionals… des de l’emperador cosí seu, tios, sa mare, i la reina d’Espanya que era cosina seva, tots ells surten; també el seu secretari. Molts personatges estan implicats en la trama.Era un personatge extraordinari, és conegut que fins i tot alguna vegada el van confondre amb un indigent, perquè sovint es vestia com un pobre. A una escena sa mare el renya per això, i ell li contesta que el més important és el que penses i el que ets, no el que vesteixes.
Es trenquen tòpics, perquè l’arxiduc era una persona que parlava molts idiomes, sabia de música, de botànica i era immensament culte. Carme ha escrit una obra conseqüència de l’evolució  sobre el seu primer monòleg, estrenat prèviament; i que és d’una gran precisió lingüística.
El llibret no deixa de ser el resultat d’una sèrie de canvis entre tots dos, perquè hem pensat en l’adaptació a la música. Hi ha dos arxiducs, el jove apassionat i el que torna més reflexiu i redacta les seves darreres voluntats al seu secretari. Coses que no havia dit i que ara diu.Un es el pensament i la reflexió i l’altra és la brillantor i la vitalitat.

Com a compositor resident, has programat obres per a l’OSIB.
La Festa és la tercera part del tríptic per a orquestra en el qual he estat treballant, i està dedicada a Pablo Mielgo. Serà estrenada per l’Orquestra Simfònica de les Illes. Són tres encàrrecs: Nocturn per a un capvespre blau està dedicat a Josep Pons, Obertura per a un bon dia a Víctor Pablo Pérez, i La festa a Pablo Mielgo.

I el Quadern Mallorca? Aquest quadern on recolleixes les peces populars més significatives per tu?
Vaig fent, vaig fent… el que he fet han estat rectificacions, moure coses, petits detalls fins que es faci una edició «guapa».

Mentrestant, d’aquest Quadern Mallorca es pot trobar a Youtube un «Sant Antoni» meravellós interpretat per Andreu Riera, al qual va dedicat. Toni, per una altra banda, ha rebut un nou reconeixement; el de membre d’honor de l’Acadèmia de Música de València per la seva extensíssima carrera; honor que acceptà el passat mes de juny.

Bàrbara Duran

Back To Top
×Close search
Search