skip to Main Content
Aprendre, Aprendre, Aprendre!

Aprendre, aprendre, aprendre!

Xesca Vadell i Joan Toni Sunyer protagonitzen una visita dramatitzada a la seu de la Institució Alcover i mostren, de primera mà, la vida i l’obra d’Antoni Maria Alcover, un home que dedicà la vida a la llengua i a l’aprenentatge permanent.

Des de fa anys, un bon grapat, la seu de la Institució Antoni Maria Alcover ofereix visites guiades al seu espai museogràfic dedicat a la vida i l’obra d’Antoni Maria Alcover. Primer Maria Magdalena Gelabert, i ara Bàrbara Sagrera, o també altres components del personal de la Institució s’han cuidat de conduir aquestes visites, que continuen fent-se i que es poden sol·licitar a la Institució mateixa per a qualsevol casta de grup, ja sigui d’escolars o també d’adults. Ara, però, la Institució comptarà amb un al·licient més per a aquestes visites guiades. Joan Toni Sunyer es posa en la pell d’Antoni Maria Alcover, mentre que Xesca Vadell, agafa la forma de múltiples personatges per fer-nos de narradora, guia i introductora al personatge d’Alcover. El Diccionari, el Congrés Internacional de la Llengua Catalana, la llengua i les seves paraules, Santa Cirga, les rondalles, tot hi cap en una visita dramatitzada que cap aimador de la llengua catalana hauria de deixar perdre. De moment, la cosa va estrenar-se dimarts passat i els qui hi foren xalaren d’allò més.

Sala de les Paraules

“Parlem, conrem, estimem la nostra llengua”

És la primera de les sales i segurament la més impressionant. Un gran mapa del domini lingüístic al sostre, el nom de tots els pobles dels Països Catalans a banda i banda, el mapa de les llengües romàniques per incardinar-hi la catalana, i els sons dels mots que es repeteixen en una reverberació infinita… “Parlem, conrem, estimem la nostra llengua” hi escriu assegut l’Alcover representat per Joan Toni Sunyer. Allà mateix, figurant que és al seu despatx de Palma, rep carta de l’insigne lingüista alemany Bernard Schädel, que l’aidarà a configurar la ingent tasca del Diccionari….

Sala de la Calaixera

El símbol de la riquesa lèxica catalana

És la sala on hi ha la calaixera d’Alcover, el símbol de la riquesa de la llengua, però també el moble que alberga les cèdules on s’anotaven totes les característiques de les paraules que havien de formar part del diccionari. També és en aquesta sala on es pot comprendre la magnitud organitzativa del projecte d’Alcover i com va indicar als seus col·laboradors la manera com el podrien ajudar.

Sala de l’Escriptori

L’arrelament

Alcover hi apareix retratat, devora una olivera. Simbolitza l’arrelament a la terra, al lloc que el va veure néixer, però també al país. Un arrelament, no obstant això, que es contraposa a una voluntat d’una certa obertura, que alhora contrasta abm la seva ideologia. La idea: obrir-se per conèixer món, per tenir contacte amb gent de fora i aprendre, aprendre, aprendre…

Sala del Congrés

“Aixeca’t i parla”

Un quadre explicant la paràbola de Llàtzer cedit per la família Moll explica, en certa manera, també aquesta sala. “Aixeca’t i camina”, digué Jesús al ressuscitat Llàtzer. “Aixeca’t i parla”, digué Alcover la I Congrés Internacional dde la Llengua catalana. També aquí hi ha notícia de la brega amb Fabra i amb l’IEC. Visionari, líder, entusiasta, Alcover va ser l’ànima d’aquell congrés.

Sala del Diccionari

La catedral dels diccionaris

Alcover volia confegir la catedral dels diccionaris, per això el seu havia de ser, i fou, un diccionari de diccionaris on, a banda de la definició de cada paraula, amb les seves diferents accepcions, hi podem trobar la transcripció fonètica (d’arreu del territori), la fraseologia, l’etimologia, dibuixos, la traducció a l’espanyol… No bastà una vida, per confegir-lo. Sense l’ajuda de Francesc de Borja Moll…

Sala de les Rondalles

Fantasia

Uns gravats de l’Arxiduc Lluís Salvador acompanyen els visitants i els conviden a l’aventura. La fantasia i el misteri les hi posen els miralls. És la sala de les rondalles. Alcover, viu i mor acompanyat de tots els seus personatges, com hi viuen i hi moren generacions i generacions de gent mallorquina. En Joanet de l’Onso, n’Estel d’Or, na Magraneta, els gegants, les jaies….

Back To Top
×Close search
Search