“Aquesta crisi només ha fet aflorar uns problemes que són estructurals al sector”

Pep Tarradas (La Garriga, 1985) és músic, compositor i professor. i també militant del Sindicat de Músics i Activistes de Catalunya (SMAC). Parlam amb ell sobre la tasca del sindicat i la nova campanya #joemquedosensefeina.

Què és l’SMAC i quins són els seus objectius?
És un sindicat que va néixer l’any 2016 amb l’objectiu d’aglutinar les lluites d’un sector que històricament ha estat molt desorganitzat. Evidentment és un sindicat de caràcter laboral i que és sectorial de música i arts escèniques però sense oblidar altres lluites, que són compartides. En aquest sentit hem anat teixint aliances amb altres sectors del sindicalisme més alternatiu i combatiu. Aquest sindicat neix també per la inoperància dels sindicats majoritaris que mai han donat resposta a les nostres reivindicacions. Internament som una organització estrictament assembleària i no depenem d’altres organitzacions ni interessos i som unes dues-centes persones afiliades.

Quines són les grans reivindicacions?
D’una banda la millora de les contractacions, que té a veure amb les demandes de regular el sector i caminar cap a un règim similar al de la intermitència francesa. D’altra banda, també participar en la negociació de convenis col·lectius, tot i com que no som majoritaris sempre hem d’anar de la mà de CCOO o UGT, sindicats que no representen els nostres interessos. A més, també denunciem les males praxis relacionades amb les contractacions i també exigim una bona regulació de la propietat intel·lectual, ja que ara mateix SGAE funciona com un sindicat vertical. Finalment també ens hem marcat la lluita de la visibilització de les dones dins un sector molt masculinitzat com el musical.

A les Illes Balears tenim moltes artistes però no estan organitzades en cap sindicat.
No és estrany que no hi estiguin, és una lògica que ha seguit el sector i que nosaltres vam trencar amb la creació de l’SMAC l’any 2016 a les portes del Primavera Sound. Arran d’això es va encendre una mica la flama i han sorgit altres sindicats arreu de l’estat espanyol.

Heu encetat la campanya #joemquedosensefeina, que resumiu en 8 mesures. Què demanau?
Reclamem un pla de xoc a la crisi que ens està afectant. Sobretot es tracta d’avaluar l’impacte real sobre els artistes que som la part més vulnerable dins del sector cultural, més enllà dels interessos de la indústria cultural. Ens ha arribat que hi haurà ajudes a la indústria cultural però no hi haurà ajuts directes a les treballadores de la cultura. També demanem la creació d’un espai de treball per preveure la recuperació d’aquestes ferides que ara estan sagnant però que ja estaven obertes des de fa molt de temps. Aquesta crisi només ha fet aflorar uns problemes que són estructurals al sector. La situació és més precària que de costum però no estem d’acord amb el mantra de la situació excepcional: aquesta crisi ha fet aflorar la vulnerabilitat que ja patíem.