skip to Main Content
“Ara La Gent és Senyora, Devora Un Temps”

“Ara la gent és senyora, devora un temps”

Bel Sanxo Salas, Pisca (Sant Llorenç del Cardassar, 1919) és la protagonista aquesta vegada de la nostra entrevista etnoantropològica. Una vida de cent anys ret a voler. Mirau què diu madò Pisca!

Vós, aquest mes heu fet cent anys. Quan éreu una nina, com es celebraven els aniversaris?
Caaaa!, Això de fer festa quan fan els anys en el meu temps no es feia. Això és una moda que varen dur de defora, llavors no feien cap festa…

Antany, les bregues de cans eren legals. Véreu bregues de cans a Sant Llorenç?
Uuuh!, llavors les bregues de cans anaven damunt fulla! He vist bregues de cans a la plaça de Sant Llorenç, la plaça estava estibada de gent i posaven messions…

Vós heu estat testimoni d’alguns importants descobriments de l’investigació mèdica.
Bon Jesuset! Ara, els metges saben molt. Llavors, la gent es moria de tercianes (terçanes.1). D’un còlic tancat (2) i de la rosa es morien. Segons quina casta de mal, no ho treien. L’any devuit, l’any abans de jo néixer, es morien del grip. Em contaren que dins el mateix dia se’n morien dos o tres d’una mateixa casa. I una altra cosa: un temps es morien més joves que ara. Llavors, un home de vuitanta anys ja era un vell xaruc (decrèpit). I en aquell temps, si qualcú arribava als cent anys, bono!, això era com una ametla que s’adreça (3).

Recordau alguna tradició esveïda del poble de Sant Llorenç?
Us puc dir que el dia de Sant Cristòfol feien carreró ple de carros que anaven a la mar (4). Hi anaven a raig i roi. N’hi havia que hi romaníen. Em recorda quan a Cala Millor només hi havia set o vuit cases, no hi havia cap hotel encara. Hi havia la tumbalada (5) d’en “Perllonga”, que donaven berenar i pinya (la beguda)…

Recordau cap altra tradició o costum social desaparegut?
…Llavors, quan sentíem tocar la queda deiem “uep!, ara toquen la queda!”, i tothom s’arraconava. La queda la tocaven l’horabaixa, a entrada de fosca. Pels carrers sempre hi havia molta al.lotea, però quan sentíen tocar l’Avemaria, els carrers de Sant Llorenç quedaven buits i els al.lots s’estotjaven dins ca seva fins l’endemà. Llavors, els al.lots no anaven tan a lloure, avui en dia és un desbordell!…i també em recorda que com era nina enterraven els babuls (sic) dins un clot. En “Tafolí” feia un clot i posaven el babul dins la terra. En el cementeri de Sant Llorenç només hi havia tres o quatre tombes, que eren de les monges i del metge…

Qui eren “els pedacers”?
Eren uns homes que posaven (6) a la plaça. La gent els duia sabates velles, pedaços vells, esperdenyes velles, i aquests homes t’ho barataven amb plats o greixoneres. També venia un argenter de Manacor, comprava i baratava coses d’or, però aquest posava a un cafè. A la plaça també posaven oliers d’Artà, duien carros plens d’olives i gerres d’oli. També venien llauners. Venia un esmolador, rodava un pedal… hi havia lleters, l’amo en Rafel “Barxo” duia una olla de llet i una mesura dins el carro…quan jo era fadrina, en venia una de Manacor que era “Roseta” de malnom, i aquesta tallava cabells de dona a una casa…

Sovint m’han dit que antany hi havia molta pobresa…
Àngela Maria! He vist dones que anaven a cercar càrritx i feien vencisos (vencills.7). Quan tenien un cavalló (8) fet el canviaven per arròs i d’aqueixa manera. Fillet!, havien de surar la barquera (9) com fos, i per paga, en aquell temps es casaven més prest i totes les cases tenien cinc o sis al.lots pel cap prim, i n’hi havia que ho passaven ben estret. Ara la gent és senyora, devora un temps…

Què recordau del temps de l’estraperlo?
Te’n contaré una de bona. Els de l’ajuntament anaven al forn a vetlar si el pa era de farina, si era blanc. Un dia s’hi entreguen sense dir ase ni bèstia. “Meam, mostrau-nos el pa!”. Varen tenir un pa blanc i justament va ser el pa del jutge. Ah fotre! Quan varen saber que era del jutge donaren el vent per escampat (10) i no hi tornaren pus (riu). Llavors ja feien parts i quarts…

Anàreu a escola?
Sí. Jo era molt aprenenta. Llavors, les monges t’ensenyaven les oracions i a fer comptes, i el capvespre féiem “labores” i creueta (punt de creueta). No, i llavors, si no creien o feien dolenties, els mestres pegaven amb un regle damunt la mà o feien estar agenollats… m’agradava molt llegir en Tià “de Sa Real”. La padrina ens contava rondalles mallorquines i jo quedava embadalida!… Als catorze anys no vaig anar pus a escola, em va pegar la brusca de treure fils pels brodats. Em vaig posar a brodar, amb un llum d’oli feia garsa (gasa)… A Sant Llorenç hi havia un taller gran de brodats, va donar feina a moltes dones, va alçar el poble. Fent feina a ca nostra guanyava tres pessetes o deu reials cada dia, punyeta!, ja era un bon jornalet! També hi havia el taller de “na Figuera”, però amb el moviment (11) la cosa es va anar empoquint…

Resau, vós?
Sí. Jo, cada dia res un parenostre en haver dinat. No me’n vaig a colgar mai que no l’hagi resat. Sempre he fet el que vaig veure dins ca nostra, em varen pujar (12) d’aquesta manera i ja no ho paga canviar. Un temps, quan ens aixecàvem, sempre resàvem tres Avemaríes…

Què recordau del dia del desembarcament de la milícia republicana a sa Coma?
Era un dimenge quan vengueren els rojos. El meu germà feia d’escolanet, estava damunt el terrat de Can Comare; va veure en Francesc Milorp que feia uns espants!, deia “ens mataran a tots, estam arreglats!” Aquesta canal va estar foradada de les bales, quan sentíem els avions ens amagàvem. A les Toltes daven metralladora. Nosaltres, per por de la por agafàrem carro amb la padrina i anàrem a estar a Can Foradat i d’allà a l’Hort d’en Panxa. Hi va haver llorencins que se n’anaren voluntaris amb els rojos, els feien senyes de damunt una muntanya…Vaig sentir dir de gent que estava a fora vila, s’hi varen presentar els rojos i no els maltractaren… llavors no sabíem el net, la cosa estava embullada. Només hi havia dues arradios (sic) dins Sant Llorenç, una estava al cafè de Can Pinxo. Sentíen l’arradio de la falange… Meam, espera, veuràs, posaré un altre tió al foc.

Estan molt bé devora la xemeneia!
Som molt fredolera jo. El dematí he de mester escalfar-me una mica…

Glossari i comentari

1. Terçana. Febre palúdica. 2. Còlic tancat. També dit “colic miserere”. Còlic produit per l’obstrucció intestinal. 3. Ésser com una ametla que s’adreça. Ésser una cosa inversemblant. 4. Anar a la mar el dia de Sant Cristòfol. Es tenia per cosa certa que banyar-se a la mar aquest dia anulava la posibilitat de morir anegat. 5. Tumbalada. Porxada. 6. Posar. Fer estada a un lloc transitòriament. 7. Vencill. Lligall de brins, d’espart, etc. 8. Un cavalló de vencills. Deu vencills. 9. Surar la barquera. Alimentar, péixer els fills, contribuir a la seva creixença. 10. Donar el vent per escampat. No fer-ne cas. 11. El moviment. La guerra civil. 12. Em varen pujar d’aquesta manera. Em varen educar, criar, d’aquesta manera.

Back To Top
×Close search
Search