skip to Main Content
Ara Va De Bo

Ara va de bo

Arriba l´estiu, el final de curs, i molts decideixen anar a les festes de Sant Joan de Ciutadella, molts compten els dies de l’any començant pel 23 de juny: és una festa centenària, amb molta història al darrera, una festa molt sentida per part dels ciutadellencs. Sant Joan és com un tresor que guarden gelosament i que comparteixen pensant que qui ve de fora respectarà l’autenticitat d’una festa única. Com podeu suposar, compartir un tresor no és fàcil. A tots ens costa compartir allò que més apreciam, i quan ho feim, esperam que l’altre respecti aquella joia que hem decidit compartir.
Primer unes dades molt generals, segurament sabudes. Les festes de Sant Joan comencen el diumenge abans de dia 23 de juny on se celebra el “Dia des Be”, que enguany ha tingut lloc el 16. Els dies forts de la festa són el 23 i el 24 de juny. És llavors quan surten els cavalls al carrer, es celebren els actes principals i es concentren milers de persones a la ciutat. Durant aquests dies, la població de Ciutadella es multiplica per tres.
Des de fa uns anys cap aquí, Sant Joan s’ha convertit en una festa molt popular a la que assisteixen moltíssimes persones de fora de Ciutadella i de fora de Menorca. Mallorca és, sense dubte, l’origen de molts d’aquests visitants. La massificació de les festes ha generat alguns problemes que convé saber: com més persones, més probabilitat de conductes inapropiades. Anar a Sant Joan de Ciutadella significa anar a una festa tradicional, amb els seus costums i peculiaritats.
Fa molts anys que Ciutadella repeteix cada any el mateix ritual i aquest és un dels punts forts de la celebració. La tradició roman inalterable des de fa molt temps i així volen els ciutadellencs que segueixi. Per tant, ha de quedar molt clar que qui va a Sant Joan accedeix a respectar uns costums, unes tradicions i uns hàbits. Té sentit haver d’agafar un vaixell, pagar un apartament, hotel o casa, només per agafar una gran gatera i arriscar-se a patir un accident, un coma etílic, una agressió o a espanyar una festa centenària?
Els cavalls són els grans protagonistes de la festa i, encara que pugui semblar una obvietat, cal recordar que són animals i que poden tenir reaccions imprevisibles que comportin un risc per a les persones. És cert que els caixers i cavallers dominen els seus cavalls, però certes actituds per part de les persones que són a prop dels animals poden provocar reaccions inesperades. També existeix el costum de voler veure-se reflectit al mirall que els cavalls duen al front, sense tenir en compte si el cavall avançarà o si s’està obstruint el pas de la cavalcada. A més, deixar llaunes i botelles al terra pot provocar caigudes o lesions als cavalls, intentar tocar-los mentre corren també és motiu de lesions i caigudes.
Totes aquestes actituds poden derivar en accidents i el risc és tant per a les persones que les fan, com per al públic que es comporta correctament, com per als caixers i cavallers que es juguen la vida dalt el cavall. Sí, és així, es juguen la vida. Cal recordar que la força que té un cavall al galop és impressionant i que, desgraciadament, hi ha hagut alguns accidents amb cavalls que han provocat la mort de persones. Si volem que els ciutadellencs ens segueixin rebent amablement, no espanyem la seva festa. Hem de ser part d’ella, respectant les tradicions, els protagonistes i als propis ciutadellencs. I com bé diuen a Ciutadella… Sort i ventura. Visca Sant Joan!

Andreu Alba. Policia Tutor de Porto Cristo

Back To Top
×Close search
Search