Cent per Cent

Cent per Cent 289 - Memòria i desmemòria: la història enganada?

centpercent | 15 Setembre, 2008 10:26

Els diferents grups polítics que conformen el consistori municipal s’han posat d’acord per votar a favor d’una moció presentada pel PSOE, i esmenada pels altres grups polítics, amb l’objectiu de retre un homenatge a totes les víctimes de la guerra civil, retirar les plaques dels carrers que facin referència o enaltiment de la guerra civil o la posterior dictadura, i elaborar un catàleg consensuat de símbols que encara no s’hagin retirat, i posteriorment retirar-los.
Manacor és un poble especialment sensible a la recuperació de la memòria històrica, atesos els fets ocorreguts aquí ara fa més de setanta anys. Sensible i pioner, si ens atenem a l’emotiu acte que cada any, des de en fa més de vint, se celebra a Son Coletes.
La moció presentada pel PSOE amb la millor de les voluntats sembla donar sortida a algunes de les demandes que històricament, d’ençà que l’Estat espanyol s’ha posat l’etiqueta de democràtic, s’han anat fent. La moció, però, ha estat ostensiblement rebaixada per poder obtenir el consens del Partit Popular. Termes com franquisme o feixisme no hi són presents, quan sí que hi eren en una primera redacció. El Partit Popular insisteix a elaborar manifests o documents d’una neutralitat i una blancor que enlluernen, com si volgués explicitar que, d’atrocitats, se’n cometeren en els dos bàndols. No ho discutirem aquí. De víctimes innocents n’hi ha a cada banda. De morts, òbviament tots innecessaris, també. La primera lliçó que cal aprendre, per tant, és aquesta: cap idea no mereix una vida humana. La segona lliçó, però, sembla que és la que costa més d’aprendre. Costa a l’esquerra, acomplexada per una derrota que encara l’amara fins al moll de l’os. I costa a la dreta, incapaç d’alliberar-se d’un llast vergonyant i insultant per als qui de veres creuen en la democràcia. En una guerra, indiscutiblement, hi ha dos bàndols. A la guerra civil, a una banda, hi havia un estat de dret, democràtic. A l’altra, els militars colpistes i feixistes, amics i aliats del feixisme europeu de Hitler i Mussolini. Uns règims que a Europa, i a Alemanya, han estat condemnats sense cap casta de matís, de manera institucional i també de manera social. La diferència de tot plegat és que a l’Estat espanyol, aquella guerra, la guanyaren els feixistes. I el règim actual, amb el rei borbó al capdavant, n’és, en bona part hereu. L’Estat espanyol no serà una vertadera democràcia, moderna, europea i consolidada, fins el dia que la dreta no se’n reconegui com a part intrínseca, fins que la dreta no condemni, amb la mateixa contundència que l’esquerra, els fets tan lamentables de l’alçament colpista del 1936. Mentre per consensuar un text s’hagin de llevar adjectius per no ferir un dels dos bàndols, voldrà dir que la ferida encara està oberta. I que raja, encara avui tres quarts de segle després.