Cent per Cent

Cent per Cent 290 - L'espectacle és a punt de començar. Que s'alci el teló!

centpercent | 24 Setembre, 2008 21:25

És, així, sense més ornaments, com s’esdevé la màgia del teatre. L’encís de cada funció única i irrepetible. Els silencis. Els somriures còmplices. Les riallades. Les llàgrimes. Les reflexions transcendents. Les idees revoltades. La pell de gallina. Els ulls espirejant d’emoció estètica. I tot, concentrat en nou dies explosius i catàrtics. Nou dies en què el centre geogràfic de Mallorca deixa de ser Sineu. Nou dies en què la capital mallorquina ja no serà Palma. Nou dies en què tots els ulls teatrals, teatristes i teatrers dels Països Catalans orbitaran entorn de l’estel dramatúrgic manacorí. Enguany, amb nombroses obres de primera línia, estrenades amb èxit a Barcelona, al País Valencià, a cadascuna de les Illes Balears i enguany, com a novetat, també a Aragó. Unes obres amb actors i actrius novells, però també amb altres de consagrats, autèntiques patums de l’escena catalana, vertaderes vaques sagrades del nostre teatre. I tanmateix, en obres de petit o mitjà format, perquè l’escenari de l’amortitzat Teatre de Manacor no dóna per a més.
Dia 22, Manacor posarà la primera pedra de lesobres per a la construcció d’un nou auditori amb capacitat per a prop de 800 espectadors. Es tracta, sens dubte d’una infraestructura que Manacor es mereix, atesa la trajectòria teatral del municipi. Unes instal·lacions que permetrien dur fins a Manacor obres de gran format o de pressupost més elevat, atès que la taquilla també seria més quantiosa.
Així i tot, es presenten alguns interrogants que sols el temps podrà ajudar a resoldre. Incrementaran les institucions les inversions en teatre a Manacor? Quins altres usos, a banda dels estrictament escènics, podran donar-se a una instal·lació amb un aforament tan gran? Com influirà la presència d’una infraestructura com aquesta en la gestió dels petits teatres que poblen abundosament les viles veïnes? Són preguntes que ara mateix no tenen resposta, però cal esperar que de la mateixa manera que les institucions han sabut enaltir Manacor com una de les capitals teatrals del país, ara també siguin capaces de dotar econòmicament el manteniment i el dia a dia del nou auditori, sense que això, d’altra banda, vagi en perjudici d’altres petites instal·lacions que tan dignament fan feina. Si fos així, que els déus ho facin, Manacor esdevendria capital indiscutible de l’escena a Mallorca, referent teatral als Països Catalans i guia per a un poble més feliç, més culte, i per tant, més lliure.