Cent per Cent

CpC 292 - 1.121 infants més en sis anys

centpercent | 06 Octubre, 2008 16:47

Antoni Maura, Sa Torre, Es Canyar, Simó Ballester, Jaume Vidal Alcover, Sant Francesc, La Caritat, la Puresa, La Salle, Ses Comes, Mitjà de Mar, Talaiot de s’Illot i Mestre Pere Garau de Son Macià. Tretze escoles, entre concertades i públiques. Aquest és el nombre de centres d’infantil i primària que hi havia a Manacor l’any 2002. Ara, sis anys després, el nombre d’escoles és exactament el mateix. Però alguna cosa ha canviat. Fa sis anys, Manacor tenia una població de 0 a 10 anys de 2.976 infants. Ara, és de 4.097. 1.121 infants més en sis anys. Què s’ha fet per acollir-los a les escoles? S’han construït aules als patis, s’han suprimit aules de psicomotricitat, biblioteques, gimnasos, consergeries, etc. per habilitar noves línies a escoles com el Simó Ballester o el Jaume Vidal. Tot en perjudici dels infants. Les autoritats s’entesten, mentrestant, a endarrerir la construcció de nous centres escolars des de fa anys i no donen una solució definitiva al problema.
Aquesta és només una de les conclusions que es deriven de l’estudi que Miquel Oliver presentà divendres passat en forma de llibre al Centre de Cultura de Sa Nostra de Manacor. En forma de llibre, però, és un dir. I és que l’informe d’Oliver, exhaustiu, científic i fet a consciència, fou presentat en societat com un grapat de fotocòpies enquadernades amb un espiral. El motiu? Cap institució pública no n’ha volgut saber res. Ni el Govern, ni el Consell de Mallorca, ni l’Ajuntament de Manacor. L’estudi d’Oliver pot ser aclaridor en molts d’aspectes i pot servir de guia i de bastó per a la ceguesa que tan sovint manifesten els nostres governants. La veritat, però, i més si és objectiva, massa sovint ofèn, fa mal, molesta. Segurament és per això que, primer de tot, Miquel Oliver ha trobat traves a l’hora d’arreplegar la informació i després, a la fi, també ha tengut problemes per divulgar-la.
L’informe d’Oliver, a banda de la necessitat de places escolars, mostra també la dificultat d’integrar la població nouvinguda. Un exemple: gairebé no hi ha immigrants a les escoletes de 0 a 3 anys. Ah, per cert, i les escoletes? És clar: Manacor en té unes quantes, però només una de pública. Les solucions que s’havien de posar en aquest sentit amb l’entrada del nou govern són, de moment, paper banyat. Els fills dels immigrats, a part d’això, tampoc no participen gairebé mai en les activitats extraescolars que organitzen les associacions de mares i pares dels centres.
També sorprenen desagradablement els percentatges de distribució de població infantil nouvinguda als diferents centres escolars. Com és possible que n’hi hagi que freguin un quaranta per cent d’immigració i, en canvi, d’altres no arribin al deu? És un misteri que, de ben segur, té una explicació senzilla. Només cal que qui la vulgui fer la faci.
I els parcs? Els nins i nines de Manacor no disposen ni d’un metre quadrat perhom de parc per jugar. Això, a banda de la distribució irregular i sovint arbitrària d’aquestes instal·lacions, massa vegades instal·lades a la perifèria dels nuclis de població.
A la presentació del llibre hi eren, a primera fila, la delegada d’Educació i Serveis Socials, Catalina Riera; i la de Cultura, Bel Febrer. Esperam que hagin pres bona mostra de les dades exposades per Miquel Oliver i que les facin servir per canviar la realitat infantil a Manacor i també per pressionar, amb l’objectivitat com a bandera, les institucions de Palma perquè comprenguin la gravetat de la situació.