Cent per Cent

CpC 293 - Imposts: “A un que se nega, dau-li aigua”

centpercent | 14 Octubre, 2008 16:28

Aquestes setmanes hem sentit per primera vegada el concepte de “socialisme dels rics”. El terme ha sortit després de la injecció monetària que el Govern dels Estats Units va concedir a les entitats bancàries del país per estabilitzar el sistema financer. Hom pensarà que l’administració Bush és tal, i qual, i qual altre. I que els doblers, en temps de crisi, no han d’anar als bancs, sinó als ciutadans. Aquesta setmana, però, també el president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero concedia un “gran préstec temporal” de 50.000 milions d’euros (per donar “suport i confiança al sistema financer”. Sorprèn la política de donar suport i confiança als bancs en comptes de donar-ne, de manera directa, als ciutadans, i més procedint d’un Govern com el socialista. Aquestes injeccions les poden concedir els estats perquè recapten de totes les activitats econòmiques que es generen al territori. El socialisme dels rics ajuda els rics. El socialisme dels pobres, ajuda els pobres. És des d’aquesta darrera premissa que des d’aquest article pensam que els imposts no sols són necessaris per a qualsevol administració pública, sinó que són imprescindibles. Són imprescindibles perquè serveixen per bastir amb fortalesa un ensenyament, una sanitat i unes infraestructures públiques, gratuïtes i de qualitat. I també perquè serveixen per pal·liar les “desviacions” intrínseques del sistema. Un model econòmic capaç de generar classes mitjanes benestants i molt nombroses, majoritàries, però també incapaç d’evitar les exclusions socials. És en tot aquest context que sempre serem favorables als imposts i a la seva dotació òptima perquè l’administració pugui tenir recursos per ajudar els més desfavorits.
També som conscients que les discussions sobre imposts formen part de l’estratègia política del moment. L’equip de govern sempre troba que s’han d’apujar. L’oposició sempre opina que s’han d’abaixar. Siguin quins siguin els seus colors polítics. Ara bé, hi ha arguments que són de llibre. Per què l’Ajuntament va decidir congelar els imposts municipals justament tres mesos abans de les darreres eleccions? I per què ara, que encara falten dos anys i mig per les eleccions locals, decideixen apujar-los tot i ser conscients de les penúries econòmiques que passen molts de ciutadans arran de la crisi econòmica més forta que molts recorden. És una llàstima que la gestió municipal, i política en general, es faci en funció dels interessos partidistes dels qui governen i no dels ciutadans de carrer i la seva situació personal i econòmica de cada moment. Si un ajuntament, que és la institució de govern més pròxima a la ciutadania, no sap veure això, qui ho veurà? Senyor Bosch, ja ho diu el refranyer popular (que ve de poble): “A un que se nega, dau-li aigua”. Ara mateix, els manacorins ja començam a reblanir la gargamella, davant la torrentada impositiva (o impostora) que ens arriba.