Cent per Cent

CpC 294 - Renou de nit: doblers i diversió versus descans

centpercent | 20 Octubre, 2008 16:54

No és un tema nou. Ja fa alguns anys que Manacor ha esdevingut un dels centres neuràlgics de marxa nocturna a Mallorca. Hi ve gent de tota l’illa. Al municipi, i més concretament al nucli urbà de Manacor ha estat molt coneixedor l’augment de persones que sortien al carrer amb ganes de diversió, de locals per acollir aquestes persones i de restaurants i altres negocis que anaven associats a tot aquest moviment humà i econòmic. Justament, però, en economia existeix el concepte d’externalitat. El definim aquí: “Nom que rep la producció o el consum d'un bé afecta directament consumidors o empreses que no participen en la seva compra ni en la seva venda, i quan aquests efectes no són reflectits totalment en els preus de mercat”. En poques paraules, però clares: a Manacor els consumidors d’oci nocturn s’han vist beneficiats per l’oferta sorgida. I per això paguen. Els locals de copes han satisfet les ànsies ocioses d’aquestes persones, i per això cobren. Fins aquí, res a dir-hi. Però aquí hi ha un consum d’un bé que “afecta directament consumidors o empreses que no participen en la seva compra ni en la seva venda”. Els veïns del centre de Manacor no tenen res a veure amb l’escàndol que es munta cada vespre a baix del seu portal. Ni l’han demanat. Ni l’han anat a cercar. Els ha comparegut. Justament, l’economia preveu per això el concepte d’”externalitat”. Però també justament per això s’espera que les institucions públiques hi posin remei. Un exemple d’això el trobaríem en la famosa ecotaxa de l’anterior Pacte de Progrés. L’externalitat del turisme provocava (i provoca encara) una salvatge destrucció del territori. Les institucions, per tant, preveuen una “sanció” (impost, taxa, pagament, com es vulgui) econòmica per als qui són capaços de dinamitzar l’economia, però amb un cost afegit inevitable. El mateix, a Manacor. L’oci nocturn porta sempre intrínseques molèsties de renou i de brutícia. No ja per l’activitat dels bars, que, òbviament, ha d’estar controladíssima, sinó per la presència de milers de persones al carrer a partir de les dotze de la nit, unes hores en què la majoria de persones posen els ossos de pla, que vol dir que se’n van a dormir. En termes ecològics, qui embruta ha de pagar. En termes d’oci nocturn: qui embruta el silenci de la nit, ha de pagar. Volem dir amb això que si els governants manacorins tenguessin una certa imaginació, cosa que dubtam, proposarien un impost nocturn per compensar l’augment de vigilància, de serveis de neteja i de renou afegit. I amb aquests doblers es podrien fer accions diverses en aquest aspecte.
Tot això, evidentment, està molt bé, però no deixen de ser elucubracions de ments desviades. A l’Ajuntament de Manacor imperen altres maneres de fer. Fins al punt que un propietari d’un bar va anar al despatx del delegat del ram per demanar-li què era això del precinte i el delegat respongué que “això només és papeleo”. Caldrà veure si de veres es tanquen els bars afectats. Això, però, no ha de ser la solució a tots els mals. Aquests locals, un dia o l’altre, obtendran els permisos pertinents per tornar a obrir. La marxa nocturna, per ara, no se n’anirà de Manacor. És per això que calen solucions contundents i imaginatives alhora. L’oci nocturn ben gestionat no tendria per què ser perjudicial, ans al contrari. L’alegria de viure, instal·lada en la nit manacorina i, a més, de bracet de sumes importants de divises. Ara bé, des d’aquí ho tenim clar: no al llibertinatge, no al descontrol, no al campiquipugui. No a l’omissió de l’autoritat. Si ha de ser així, en comptes dels bars, que tanquin l’Ajuntament. Tanmateix...