Cent per Cent

CpC 295 - Crisi mediàtica o crisi real?

centpercent | 28 Octubre, 2008 11:07

Primer sentírem a parlar de desacceleració. Després li digueren recessió. Ara ja és crisi. I sembla, pel que ens explica Andreu Sansó, conegut col·laborador d’aquesta publicació i director general d’Economia, que la cosa va de veres. És cert que els mitjans de comunicació han contribuït, i de bon de veres, a augmentar el pànic entre la població. Per primera vegada en molts d’anys es respira un clima de desconfiança envers el sistema. La gent té por de perdre els seus doblers, els seus estalvis. La gent té por de perdre la feina. La gent té por de no arribar a final de mes. La gent té por de poder pagar la hipoteca. I, finalment, la gent té por de perdre la casa, ca seva. Aquesta desconfiança fa que la ciutadania s’estrenyi la corretja, i també, per tant, que gasti menys doblers. Tot això ho hem d’afegir a tot un seguit de coordenades que han coincidit en el temps i en l’espai i que han provocat una baixada de la liquiditat. És, ara sí, la crisi. Hi ha, òbviament, moltes lectures negatives, d’aquest fenomen. Però també n’hi ha alguna de positiva. Per primera vegada molts es comencen a plantejar la viabilitat del sistema capitalista, basat en el creixement continu. No es pot créixer en qualitat de vida a occident i també als països arribats ara al “paradís de la classe mitjana”. El planeta no dóna de si. I la crisi podria fer que aquest ritme de vida desenfrenat entràs en recessió i, sense que ningú prengui cap mesura específica, ens trobarem, com per art de màgia, amb una qualitat de vida inferior, simplement perquè el planeta no dóna l’abast.
Tot això, argumentat així en termes de macroecomia i mundialitat, queda molt teòric, però darrere s’hi basteixen històries que, si s’allarguen en el temps poden arribar a esdevenir dramàtiques. Aquesta setmana hem sabut que l’atur a Manacor ha pujat un 63 per cent en un any. Justament el sector de la construcció n’és el més afectat. Centenars d’obrers han quedat sense feina. Molts segurament vivien en la seguretat que sempre cobrarien hores extres, que sempre hi hauria feina, perquè una casa sempre puja de preu, diuen, i per tant tothom volia invertir en negocis segurs. Ara, però, la gran veritat ha esdevingut mentida fangosa. I la hipoteca que aquell obrer havia començat en temps de vaques grasses esdevè un llast penjat al coll de la vaca més magra. Sabem que és una baixada en el cicle. Esperem que sigui curta.