Cent per Cent

CpC 296 - Envitricollada com una teranyina, la corrupció

centpercent | 03 Novembre, 2008 11:48

En societats d’esperit democràtic feble o nul, la corrupció a l’administració pública és un fet que es dóna sense falsedat, dissimul o camuflatge. Es mostra tal com és, inherent a la manera de funcionar de cada dia. Quan la democràcia és tendra i verdegen encara les ànsies de llibertat, els corruptes es preocupen de crear una teranyina envitricollada i complexa, assessorats per especialistes, amb l’objectiu de mantenir el seu estatus sense ser descoberts per la fràgil, i de vegades també corrupta, estructura de vigilància de l’estat de dret. Aquesta legislatura de l’anomenat Segon Pacte de Progrés va començar amb la decepció flagrant de Son Espases, que de ben segur desmobilitzà les esperances de canvi de molts de militants de l’esquerra illenca. Molt poc temps després, però, shan anat destapant casos de corrupció associats als governs de l’anterior mandat. El primer de tots, mediàtic i morbós, fou el de Javier Rodrigo de Santos. El seu cas fou tractat pel seu partit com un mal aïllat que s’havia d’extirpar. I així fou: el partit donà l’esquena a Rodrigo, ara empresonat i pendent de judici. Després es destapà el segon Bitel, amb Damià Vidal al capdavant. Un altre mal dolent. Una altra extirpació. Un tercer pòlip apareixia en el Govern de Jaume Matas, president, i Rosa Estaràs, vicepresidenta: Turisme Jove. Tres dels implicats romanen a la presó. L’Administració Matas, però ha entrat en metàstasi amb dos casos més: el primer, el de Bartomeu Vicens i Son Oms. De moment, assistim impotents a la perseverància de Vicens per mantenir-se en l’escó de diputat. Un insult, certament, a la democràcia, a la bona fe, a l’honestedat i les coses ben fetes. Els nostres representants tenen l’obligació de donar exemple moral de com s’ha d’actuar dins i fora de l’administració. I no pot ser que un senyor imputat en un cas de corrupció pugui romandre en la seva cadira com si no hagués fet res, i simplement per aferrar-se a la protecció judicial que li atorga la seva condició d’aforat com a diputat. UM ja l’ha suspès de militància, però no sembla que amb això n’hi hagi a bastament. El darrer cas, que deixa el Govern Matas en fase terminal, és l’operació Scala, amb Antònia Ordinas, exgerent del CDEIB, com a principal imputada i també com a principal delatora i explicadora de la complexa trama de falsedat, engany i vergonya que es va articular entorn d’aquest organisme. Ordinas parla clar i fort. I explica les coses. I contesta les preguntes que li fan. No sabem fins a quin punt són fiables les seves declaracions. El cert, però, és que, l’exalt càrrec popular ha implicat en el cas l’exconseller Cardona. Ara, el diputat eivissenc, ja està imputat. Aquesta setmana, una altra bomba esclatava. Ordinas continuava parlant i explicava que Antoni Pastor, que dies abans afirmava sense complexos que “posaria la mà al foc pel meu amic Cardona”, havia sol·licitat una comissió de 41.000 euros per a un amic seu, de nom Pedro Veny, i de càrrec executiu de Perlas Orquídea. Creim en la presumpció d’innocència. I fins que no es demostri el contrari, òbviament, no tenim per què pensar que Antoni Pastor sigui culpable de res. Ni tan sols que hagi de figurar com a imputat en el cas. De moment, és la paraula d’Ordinas contra la seva. Desitjam que s’aclaresqui la veritat i pel bé de la democràcia, esperam que la trama no esquitxi també Manacor. Ara bé, contra la corrupció, tolerància zero. I sobretot, molta dignitat. Si es demostràs que les paraules d’Ordinas són certes, no esperarem: exigirem l’acció implacable de la llei. No es pot comportar que es jugui amb els doblers dels ciutadans de manera impune. Qui la fa, la paga.