Cent per Cent

CpC 298 - Que tanquin l'Ajuntament

centpercent | 17 Novembre, 2008 17:45

Hom s’arriba a demanar per a què serveix un Ajuntament. O més concretament, per a què serveixen els polítics que el comanden? Ben analitzat, amb fredor, a un Ajuntament hi fan feina nombrosos funcionaris i treballadors que tenen la tasca de fer complir un seguit de normes establertes, presumptament, perquè la societat funcioni millor. Sembla que el sistema, més o menys obté resultats favorables. No obstant això, tot s’esbuca quan entren en joc els polítics. Avui sembla que la seva funció és escoltar els problemes que té un ciutadà o l’altre amb aquesta norma o aquella altra. I com que el ciutadà no vol complir la norma el polític li diu que “no passis pena, ja t’ho arreglarem”. Avui, la funció del polític de proximitat és aquesta. De vegades, òbviament el fi sembla lícit, noble i fins i tot raonable. D’altres, només serveix per afavorir un grup de ciutadans o un ciutadà en concret, i perjudicar-ne la gran majoria.
Però parlem amb plata. Clar. Concret. L’Ajuntament de Manacor es troba enclòs entre els interessos de dos grups de ciutadans: d’una banda, els qui no volen complir les normes per poder guanyar quatre doblerets (els propietaris dels bars i també el del club Villamiel); de l’altra, els qui volen que es compleixin perquè no poden dormir (els veïns del centre de Manacor i els veïns del Villamiel). No serem nosaltres aquí els qui defensarem la bondat de la norma. La norma està posada i la seva raó de ser essencial i primigènia és ser complida. Ara bé, pot ser que sigui una norma equivocada, que n’hi ha moltes, començant per la norma mare, que és, aquí i ara, la Constitució. El debat ha de cercar de qui és la raó. I l’Ajuntament i el polític de torn han de prendre una decisió que, en el 25 per cent dels casos deixarà una banda contenta, en un altre 25 hi deixarà l’altra, i en un 50 no n’hi deixarà cap de les dues. No és fàcil la postura del polític. Però aquesta és la seva feina. Per això es va presentar. I per això cobra. Calen decisions valentes, que siguin al màxim d’equànimes i que, si no ho poden ser, almenys siguin justes. Tota aquesta reflexió mena a l’actuació de l’Ajuntament envers el tema dels bars, les seves llicències i els seus precintes. És massa coincidència que justament quan els veïns afectats (els del centre, però també el del Villamiel) han presentat contenciosos a l’Ajuntament aquest hagi actuat amb diligència per tancar locals que feia mesos, o anys, que se sabia que no estaven en regla. I ara, dues setmanes després, resulta que ja n’hi ha tres que han trobat la fórmula màgica i ja poden tornar a obrir. De part de qui està l’Ajuntament? La resposta és òbvia. I en certa mesura comprenem la dificultat que té per prendre decisions: són els doblers dels uns contra el descans dels altres. Difícil decisió. Moralment, però, indiscutible. La qüestió és si n’hi ha, de moral, devers l’Ajuntament. Per a què serveix l’Ajuntament? Hom diria sense embuts que tot això és, ni més ni pus, comèdia. I la Sala no té llicència per fer comèdia: que la precintin.

El desprestigi de la política: la corrupció
Aquests dies hem vist com el diputat Bartomeu Vicens podia evitar la presó pagant una fiança de 100.000 euros. Episodis com el seu i com tots els que han esquitxat la política illenca aquest darrer any no fan més que afeblir la democràcia, restar credibilitat a la classe política i llevar prestigi a les institucions. No hi ajuden gens la lentitud de la justícia i decisions que semblen ampliar el marge d’impunitat dels polítics delinqüents. Vicens continua imputat, però, de moment, no ha entrat a la presó. Justament perquè encara no l’han jutjat i, per tant, mentre no es demostri el contrari, és innocent. En cas contrari, el seu dandisme, els seus somriures i el seu dinar al Port de Sóller només poden rebre dos qualificatius: provocació i cinisme.

CpC 298 en format pdf part 1

CpC 298 en format pdf part 2