Cent per Cent

CpC 301 - Fent punta a un iceberg

centpercent | 09 Desembre, 2008 15:51

La taula rodona organitzada per la Plataforma per l’Educació aquesta setmana posà al descobert les misèries del sistema educatiu a les Illes. Justament la mateixa setmana que s’anunciava que els alumnes extremenys disposaran d’un ordinador portàtil gratuït per poder fer feina a les aules, aquí ens demanam com ho podem fer per ampliar unes infraestructures obsoletes i del tot insuficients. El greuge comparatiu és obvi. Però anem a pams. És cert que el Govern de les Illes Balears disposa d’uns recursos limitats, limitadíssims, per dur a terme la seva acció de govern. Aquests recursos, de manera general, han de venir dotats des de Madrid, que és qui té la paella pel mànec en qüestió de recaptació i distribució de cabals públics. Ara bé, una vegada arribada aquí la dotació econòmica, cal que el govern de torn cregui de bon de veres que l’educació és una prioritat i, per tant, li faci guanyar pes específic dins el muntant dels pressuposts generals de la CAIB. Si de veres el govern de Francesc Antich és progressista i socialista i creu que la sanitat i l’educació públiques han de ser potenciats ha d’anar incrementant les dotacions per sobre de l’increment general de la comunitat. És de llibre. Enguany el pressupost general puja un set per cent. El d’Educació, un sis. Així, és clar, no s’arribarà mai a assolir l’objectiu marcat a principi de legislatura, ans al contrari, ens n’allunyarem.
El paper de Miquel Martorell i Catalina Riera en la taula rodona de dimarts passat fou molt digne. Assumiren responsabilitats sobre les mancances que hi ha. Reconegueren públicament la feina que queda per fer. Demostraren conèixer en tot moment quin és l’estat de la situació en aquests moments. I recalcaren que poca cosa poden fer ells per resoldre d’una manera contundent tota aquesta problemàtica. És per això que, encara des de més amunt cal una acció decidida per part del govern per disposar de més doblers per construir centres (és una vergonya que haguem d’anar a pellucar euros per Europa per poder fer escoles) i per dotar de més i millors recursos humans els nostres centres escolars. Justament si en un aspecte coincidiren tots els ponents de la taula va ser en el fet que els nostres centres disposen de grans professionals, que alhora s’impliquen, moltes vegades de manera desinteressada i altruista en les millores del centre. Però una societat moderna i occidental no pot dependre, en cap cas, del voluntarisme ni de la bona fe dels seus professionals, sinó de la dotació pressupostària de la seva administració. El voluntarisme sempre acaba amb un incendi: la gent cremada. Els nostres centres seran millors si els alumnes i els seus mestres s’hi senten a gust, amb capacitat per dur endavant la seva feina, amb recursos per fer-la, i sense haver de perdre temps en reivindicacions.
L’educació, tal com s’ha construït la nostra societat, és primordial. Per la transmissió d’habilitats que comporta, però també, i sobretot, per la transmissió de valors que implica. La taula rodona ens demanava que “féssim punta”. Les dues hores de debat de dimarts passat tengueren gust de poc. Com si haguéssim començat a fer punta a un iceberg gegantí que, davall davall, amaga misèries inconfessables.