Cent per Cent

CpC 303 - Un final per al Fangar?

centpercent | 22 Desembre, 2008 18:19

Aquesta setmana ha tengut lloc la setena excursió reivindicativa pels camins del Fangar. Els propietaris de la possessió macianera han anat remetent en la seva actitud bel·ligerant amb el poble mallorquí i amb els costums d’aquí per mostrar-se, de cada vegada més, oberts a possibles negociacions. De fet, ja fa mesos que l’accés als camins del Fangar està obert i s’hi pot transitar sense que els guardes de seguretat demanin explicacions ni coaccionin. És, sens dubte, un dels fruits de les negociacions que, durant mesos han mantingut la Plataforma pels Camins Públics i Oberts i els propietaris de la finca. Justament, la Plataforma anuncià en el manifest davant els centenars d’assistents a l’excursió reivindicativa que “mai no hem estat tan a prop d’aconseguir-ho”, en referència a aquest possible acord. El temps, sembla que immediat, ens mostrarà en quins termes s’ha arribat a aquest acord i també quins efectes tendrà sobre l’obertura i la titularitat dels camins. Ja hem explicat, més d’una vegada, que és denunciadora la passivitat de l’equip de govern en molts d’assumptes que sovint són de resolució urgent i necessària. Diu molt poc en favor de la Sala que hagi hagut de ser la Plataforma la que se n’hagi cuidat de les negociacions, sense que ni Pastor ni els seus socis hagin fet res per mirar d’arribar a un acord. Per a què serveixen les institucions si som els ciutadans els que els hem de fer les feines i resoldre les paperetes?
Una altra cosa molt diferent són les conseqüències polítiques i socials que pot tenir aquest paper negociador de la Plataforma. S’entén que una entitat com aquesta neix amb una finalitat essencialment reivindicativa, radicalment reivindicativa. Demanar l’essència de les coses. Anar-ne a cercar l’arrel, justament perquè és des de les arrels d’on millor creixen els símbols. I els camins públics han estat i són un símbol de les poques propietats comunes i populars que queden en una societat de culte a la propietat privada i a l’acumulació personal de béns. Dèiem, però, que no és clar l’efecte que políticament podria tenir aquesta negociació. Quina postura prendrà l’equip de govern davant la proposta d’acord de la Plataforma? S’intercanviaran els papers? És de suposar que davant fets tangibles segons quins papers són impossibles d’intercanviar. Un exemple: que els camins públics estiguin oberts és una cosa, però una altra de ben diferent és que la Plataforma es presenti al Ple amb un acord que pressuposi una escriptura pública que ratifiqui la titularitat pública dels camins.
Sigui com sigui, calen dues reflexions finals: la primera, l’èxit que suposa que una plataforma nascuda de la voluntat popular hagi aconseguit tombar un gegant com els propietaris del Fangar. Per una vegada, el poble venç el cacic. David venç Goliat. La segona, la feina que encara queda per fer a la Plataforma i a tots els que la segueixen: els més de cinquanta camins públics que encara resten tancats. El poble continuarà reclamant el que és seu. Els símbols. I les arrels.