Els manacorins i els seus convidats han viscut ara ja fa alguns dies la seva setmana gran. Un primer ball a mig gas a causa de l'aigua. Un assaig dels goigs eufòric i amarat d'herbes, moscatell, i aigua de pluja. I finalment, l'èxtasi: el primer ball davant cal baciner, el de davant l'Ajuntament, els balls de l'horabaixa, els foguerons, la colcada, les completes i els goigs sense missa, la volta del vespre, les beneïdes, la volta de l'horabaixa i el darrer ball i, per paga, les beneïdes de Son Macià diumenge. Tot en gros, són prop de quaranta-vuit hores de santantonierietat, de festa, de gresca, i també de reflexió. És curiós com els més santantoniers cavil·len quina és la millor forma de conduir una festa massificada, i ho fan, molt sovint en els balls tranquil·líssims i recollits del dia de la festa horabaixa.
 Per endavant cal donar l'enhorabona al Patronat, a l'Ajuntament, a la Policia Local i a tots els manacorins i visitants en general perquè les festes més multitudinàries de la història han acabat sense cap incident remarcable. La tasca de conscienciació ha tengut el seu efecte i llevat de comptades excepcions els santantoniers i santantonieres han respost a les crides de civisme i bon comportament. Entre les excepcions, grups de joves que, durant els balls de l'horabaixa jugaven a empènyer-se sense tenir present que justament en aquestes hores és quan més infants i cotxets volen presenciar la festa. També, aquells altres que durant les completes són incapaços de fer silenci i tenir respecte per l'únic poble de Mallorca que té unes completes cantades en llatí. La festa esdevendrà vertaderament gran i referent arreu del país el dia que els joves siguin capaços de mantenir la veneració ja no pel sant, sinó pels rituals que marquen la festa.
 Així mateix, mereix també una felicitació la gran massificació de la festa en un sol punt el migdia i, en canvi, la diversificació d'oferta el vespre, entre els foguerons i la volta dels dimonis. La devoció per la festa va ser més multitudinària i sentida que mai.
 També ha estat motiu de controvèrsia l'ús de la megafonia davant l'Ajuntament. Sembla justificable que s'hi facin servir altaveus en el moment més multitudinari de la festa. Cinc o sis mil persones estiben la plaça del Convent i el so apagat de guitarres i guitarrons només el sentirien els que són davant de tot. Però una cosa és això i l'altra que se'n faci un ús abusiu. Els parlaments davant l'Ajuntament fent ús de megafonia semblen llevar solemnitat als actes.
 D'altra banda entre sectors més juvenils se senten veus crítiques reclamant una evolució a la festa. Des d'aquesta humil columna, en canvi, felicitam el Patronat per haver sabut servar la festa tal com la coneixem avui i el convidam a continuar en la mateixa línia, tot anunciant des d'aquí crítiques constructives en veure que es vol tòrcer el camí encetat. Mentrestant, i sabent que Sant Antoni és motiu d'orgull manacorí i regenerador d'autoestima, tot reforçant els trets identitaris diferencials, gosam proclamar-lo patró de la nostra nació sentimental. Molts d'anys i enhorabona a tots!

CpC 308 en format pdf part 1

CpC 308 en format pdf part 2

Els manacorins i els seus convidats han viscut ara ja fa alguns dies la seva setmana gran. Un primer ball a mig gas a causa de l'aigua. Un assaig dels goigs eufòric i amarat d'herbes, moscatell, i aigua de pluja. I finalment, l'èxtasi: el primer ball davant cal baciner, el de davant l'Ajuntament, els balls de l'horabaixa, els foguerons, la colcada, les completes i els goigs sense missa, la volta del vespre, les beneïdes, la volta de l'horabaixa i el darrer ball i, per paga, les beneïdes de Son Macià diumenge. Tot en gros, són prop de quaranta-vuit hores de santantonierietat, de festa, de gresca, i també de reflexió. És curiós com els més santantoniers cavil·len quina és la millor forma de conduir una festa massificada, i ho fan, molt sovint en els balls tranquil·líssims i recollits del dia de la festa horabaixa.
 Per endavant cal donar l'enhorabona al Patronat, a l'Ajuntament, a la Policia Local i a tots els manacorins i visitants en general perquè les festes més multitudinàries de la història han acabat sense cap incident remarcable. La tasca de conscienciació ha tengut el seu efecte i llevat de comptades excepcions els santantoniers i santantonieres han respost a les crides de civisme i bon comportament. Entre les excepcions, grups de joves que, durant els balls de l'horabaixa jugaven a empènyer-se sense tenir present que justament en aquestes hores és quan més infants i cotxets volen presenciar la festa. També, aquells altres que durant les completes són incapaços de fer silenci i tenir respecte per l'únic poble de Mallorca que té unes completes cantades en llatí. La festa esdevendrà vertaderament gran i referent arreu del país el dia que els joves siguin capaços de mantenir la veneració ja no pel sant, sinó pels rituals que marquen la festa.
 Així mateix, mereix també una felicitació la gran massificació de la festa en un sol punt el migdia i, en canvi, la diversificació d'oferta el vespre, entre els foguerons i la volta dels dimonis. La devoció per la festa va ser més multitudinària i sentida que mai.
 També ha estat motiu de controvèrsia l'ús de la megafonia davant l'Ajuntament. Sembla justificable que s'hi facin servir altaveus en el moment més multitudinari de la festa. Cinc o sis mil persones estiben la plaça del Convent i el so apagat de guitarres i guitarrons només el sentirien els que són davant de tot. Però una cosa és això i l'altra que se'n faci un ús abusiu. Els parlaments davant l'Ajuntament fent ús de megafonia semblen llevar solemnitat als actes.
 D'altra banda entre sectors més juvenils se senten veus crítiques reclamant una evolució a la festa. Des d'aquesta humil columna, en canvi, felicitam el Patronat per haver sabut servar la festa tal com la coneixem avui i el convidam a continuar en la mateixa línia, tot anunciant des d'aquí crítiques constructives en veure que es vol tòrcer el camí encetat. Mentrestant, i sabent que Sant Antoni és motiu d'orgull manacorí i regenerador d'autoestima, tot reforçant els trets identitaris diferencials, gosam proclamar-lo patró de la nostra nació sentimental. Molts d'anys i enhorabona a tots!

CpC 308 en format pdf part 1

CpC 308 en format pdf part 2

Diumenge passat va tenir lloc el lliurament del Premi Dimoni Gros, que, per quarta vegada, atorga aquesta publicació a partir de les votacions dels seus lectors. La guanyadora d'enguany ha estat la Plataforma de l'Educació, seguida de Jaume Santandreu i el Club d'Esplai de Crist Rei. Tant el segon com el tercer classificats estan avalats per una tasca sostinguda, intensa i ingent. Un, envers els exclosos socials. I l'altre, envers els més joves, mitjançant la transmissió de valors i l'estimulació. A la fi, però, els primers classificats foren els de la Plataforma per l'Educació, una entitat tendra, joveníssima i que ha entrat en escena sobretot enguany arran de la necessitat peremptòria que té Manacor pel que fa a escoles en particular i a infraestructures educatives en general. És simptomàtic que una entitat tan tendral com aquesta s'endugui el premi, perquè demostra la preocupació dels manacorins per un tema que, ho vulguem o no, afecta cada dia a molts de ciutadans i ciutadanes i, a més, és clau per garantir una formació i una transmissió de valors per a la ciutadania de demà.
 Les mateixes institucions (Ajuntament i Govern balear) ja han reconegut més d'una vegada la urgència i la imprescindibilitat d'una nova escola a Manacor per pal·liar la massificació que pateixen les aules. L'endarreriment en la construcció d'aquest nou centre, i també en la del nou institut, afecten de retruc institucions històriques i claus per a l'establiment de l'ús normal i quotidia de la nostra llengua, com l'Escola de Mallorquí, i també per a l'Escola d'Adults, a la deriva des de fa ja massa anys.
 Nosaltres des d'aquí només podem fer que donar l'enhorabona a la plataforma premiada i desitjar que aquest humil reconeixement no signifiqui en cap cas una meta, sinó un esperó i una punyida per continuar en el camí que ja han començat i que, mai de mais, hauria d'acabar, perquè són moltes i molt grosses les mancances que patim els manacorins i els illencs en general en matèria educativa. D'altra banda, i abundant una mica més en aquest sentit, s'ha de dir que, per demostrar maduresa i modernitat com a societat és del tot necessari que, encara que un dia s'arribin a assolir tots  els objectius que ara mateix malaveja la Plataforma per l'Educació, cal que  continuem cercant millores en les estratègies educatives i que ens adaptem a cada una de les novetats que el pas del temps i de la vida ens anirà aportant. Unes novetats que, en cap cas no hem de voler veure com a traves o dificultats, sinó com a escalons cap a un enriquiment educatiu i, per tant social.
 Per tot això, i per moltes més coses que no caben aquí, llarga vida a la Plataforma per l'Educació, per molts d'anys!

 CpC 307 en format pdf part 1

CpC 307 en format pdf part 2

La vida d'avui, gairebé enlloc del món, no pot entendre's sense el carrer. El carrer, la via pública, és de tothom. Cada un dels ciutadans se'l sent com a seu. És, el carrer, el lloc on, encara que sigui de camí, ens trobam amb els amics, amb els coneguts, amb els veïns. El carrer també és la cara pública d'una vila, d'un poble, d'una ciutat. Encara que el llegat arquitectònic de la població sigui magre o inexistent, uns carrers nets, ben pavimentats, ben ornats, amb les voreres renovades, és una targeta de presentació formidable per als externs que la visiten. De ben segur que, si els carrers estan en bones condicions, els visitants s'enduran una bona impressió.
 Manacor, no és el primer pic que ho denunciam, no ha cuidat gaire mai la seva imatge pública. Primer, destruint o amagant el patrimoni arquitectònic que pugui haver tingut. I després, amb un manteniment més que deficient de l'estat dels seus carrers i places.
 És per això que des d'aquesta humil columna no podem fer més que prostrar-nos davant la iniciativa de l'equip de govern de l'Ajuntament, que, a la fi, sembla que ha entès que governar no és només construir auditòriums, recintes firals i hipòdroms, sinó també cuidar i mantenir els llocs públics de manera digna i efectiva.
 L'equip de govern ha presentat aquesta setmana tot un seguit de reformes i tasques de manteniment que es duran a terme arreu del municipi durant els pròxims mesos. Renovació de canonades d'aigua potable, pavimentació de voreres, canvi d'enllumenats, etc, són actuacions que eren més que necessàries i que ara sembla que s'executaran amb un valor total que supera el milió d'euros. Le obres més costoses són la pavimentació dels carrers Llevant i Migjorn de Porto Cristo, les pluvials del carrer del Barracar, la rehabilitació de les voravies del carrer Colon i els acabats de la nau de la brigada. Aquestes obres, i la resta, benvingudes siguin.
 Només un aclariment final: és una llàstima que ens haguem de congratular i sorprendre d'un paquet d'actuacions com aquesta. Voldríem que mesures així fossin el pa de cada dia al nostre ajuntament i que no ens n'haguessim de felicitar. Ni tan sols hauria de sortir res de tot això als mitjans de comunicació. Si això fos així, voldria dir que un visitant de Manacor, en tornar-se'n a ca seva podria dir: "Vaja un poble guapo". Desgraciadament, per ara, això no és possible.

CpC 306 en format pdf part 1

CpC 306 en format pdf part 2

Diumenge, 11 de gener, a partir de les 19 h, tendrà lloc l'acte de lliurament del IV Premi Dimoni Gros. L'esdeveniment, que serà al local de la colla castellera Al·lots de Llevant, al carrer Nou, 35, pretén mostrar el reconeixement dels lectors de Cent per Cent a la tasca d'una persona o grup de persones en l'àmbit social, cultural, polític, esportiu, etc.

Quan falten poques hores perquè es tanqui el termini de votacions, es disputen el guardó la Plataforma per l'Educació, Jaume Santandreu i l'Esplai de Crist Rei. Encara sou a temps de votar.

El guardonat rebrà un quadre obra de la jove artista manacorina Cati Cànoves.

L'acte serà presentat i conduït pels tres glosadors manacorins Toni Galmés, Prim; Antònia Nicolau, Pipiu, i Toni Llull, Carnisser.

En acabar el lliurament del premi hi haurà menjar i beure per als convidats.

Salut, molts d'anys i bon Sant Antoni!

Cent per Cent.
Revista d'informació setmanal.
Manacor i comarca.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• CpC 386 - La desídia mena sempre cap a la injustícia històrica
• CpC 385 - Jaume Ramis, l'homenatge dels amics
• CpC 384 - De solars i infraestructures
• CpC 383 - Polítics contra la justícia
• CpC 382 - Tornem-hi torna-hi, o la darrera i no en cant d'altra
• CpC 381 - Immunes a la consciència, impunes davant la llei
• CpC 380 - Privatitza, ara que pots
• CpC 379 - Escoles: de la desesperació a l'esperança
• El sentit de la solidaritat envers la cosa pública
• CpC 377 - Entre el "tanmateix" i el "ja està fet"

• Revistes [111]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom