Cent per Cent

CpC 305 - 2008, any mediocre; 2009, any escèptic

centpercent | 05 Gener, 2009 09:59

Els humans tendim a encapsetar el temps, a mesurar-lo, a rabejar-nos dins l’obsessió del tempus fugit i dels dies que passen, i dels anys que galopen, i de les vides que flueixen i s’acaben. El temps mesurat mena, inevitablement, a establir fites. Per això, cada 365 dies, cada any passam revista al que hem fet, al que hem viscut, i intentam fer balanç optimista, pensant que hem estat feliços, que hem sobreviscut malgrat les sotragades, o que hem plorat, tot i les alegries que ens ha donat la vida durant aquest temps. El 2008 serà recordat per molts com l’any de la victòria d’Obama (o el de la sabatada al sortint Bush). D’altres, pensaran que ha estat l’any de Nadal, amb el triomf a Wimbledon, als Jocs Olímpics i amb l’accés al número u del món. Potser també haurà estat l’any de Nicolas Sarkozy i Carla Bruni, i el seu amor prefabricat. La majoria, però, el recordaran com l’any de la crisi, l’any que ja sense eufemismes s’ha anomenat el problema pel seu nom. Els governs han hagut d’intervenir en les entitats bancàries, l’atur ha començat a pujar, les economies s’han desinflat, els serveis socials s’han col·lapsat. Pot haver estat l’any de moltes de coses, però una cosa és segura: no ha estat l’any d’Antoni Pastor ni del seu equip de govern. Enguany Pastor ha pogut inaugurar la residència (noves places, però més de privades) i el centre de salut de Porto Cristo (no atén urgències els caps de setmana ni a la nit). També ha estat l’any d’inici de les obres del nou auditori, un projecte que du el segell del batle Pastor. La resta s’ha mogut, en general, entre la passivitat i la desgràcia, entre l’infortuni i la desídia, entre la incompetència i el desordre. L’Ajuntament de Manacor, ara mateix és un ens a la deriva, on equip de govern i oposició semblen aletargar-se esperant una reviscolada electoral per a la qual, a hores d’ara, encara falten més de dos anys. És cert que Pastor i els seus han hagut de fer front a contrarietats, desgràcies i problemes diversos. És mala sort que una empresa adjudicatària (IES Son Fangos) renunciï a fer les obres. També ho és que una altra faci fallida (Fundació Alcover). És una contrarietat (per a Pastor) el canvi de color en els governs autonòmic i insular. Però també és un problema que el batle hagi estat més pendent del seu paper dins el partit que de la tasca per a la qual el votaren a Manacor, on des de fa molts de mesos sembla que no hi hagi batle. És una llàstima que Pastor hagi gastat les energies en la promoció personal i en la batalla contra el govern autonòmic que no a resoldre els problemes del municipi. El 2009 s’espera com un any de nombroses realitzacions, però això no és cap novetat en el discurs d’Antoni Pastor i el seu seguici. Ja estam avesats a sentir la cançoneta del “farem i farem i farem”. El poble, mentrestant, “esperarà, esperarà i esperarà”.
Nosaltres, des d’aquesta humil columna, i amb tota la sinceritat que ens permet la fredor d’una lletra impresa, desitjam que tots aquests projectes i més es puguin complir al llarg d’aquest 2009 que comença aquesta setmana, però també, i sobretot, desitjam a tots els nostres lectors i lectores que visquin l’any entrant amb una felicitat compensada (sempre que no pugui ser exultant). Que si no tenen salut ara, la recuperin. Que si han perdut l’amor, que en trobin un altre. I que si estan arruïnats, prosperin econòmicament. Que els trasbalsos en els pròxims 365 dies siguin els mínims i les alegries, totes. Nosaltres, si és així, estarem contents, perquè la vostra alegria és la nostra. Perquè els somriures s’empelten. I perquè som solidaris de la vostra rialla. Que molts d’anys!