Cent per Cent

CpC 306 - La victòria del carrer

centpercent | 12 Gener, 2009 11:30

La vida d’avui, gairebé enlloc del món, no pot entendre’s sense el carrer. El carrer, la via pública, és de tothom. Cada un dels ciutadans se’l sent com a seu. És, el carrer, el lloc on, encara que sigui de camí, ens trobam amb els amics, amb els coneguts, amb els veïns. El carrer també és la cara pública d’una vila, d’un poble, d’una ciutat. Encara que el llegat arquitectònic de la població sigui magre o inexistent, uns carrers nets, ben pavimentats, ben ornats, amb les voreres renovades, és una targeta de presentació formidable per als externs que la visiten. De ben segur que, si els carrers estan en bones condicions, els visitants s’enduran una bona impressió.
Manacor, no és el primer pic que ho denunciam, no ha cuidat gaire mai la seva imatge pública. Primer, destruint o amagant el patrimoni arquitectònic que pugui haver tingut. I després, amb un manteniment més que deficient de l’estat dels seus carrers i places.
És per això que des d’aquesta humil columna no podem fer més que prostrar-nos davant la iniciativa de l’equip de govern de l’Ajuntament, que, a la fi, sembla que ha entès que governar no és només construir auditòriums, recintes firals i hipòdroms, sinó també cuidar i mantenir els llocs públics de manera digna i efectiva.
L’equip de govern ha presentat aquesta setmana tot un seguit de reformes i tasques de manteniment que es duran a terme arreu del municipi durant els pròxims mesos. Renovació de canonades d’aigua potable, pavimentació de voreres, canvi d’enllumenats, etc, són actuacions que eren més que necessàries i que ara sembla que s’executaran amb un valor total que supera el milió d’euros. Le obres més costoses són la pavimentació dels carrers Llevant i Migjorn de Porto Cristo, les pluvials del carrer del Barracar, la rehabilitació de les voravies del carrer Colon i els acabats de la nau de la brigada. Aquestes obres, i la resta, benvingudes siguin.
Només un aclariment final: és una llàstima que ens haguem de congratular i sorprendre d’un paquet d’actuacions com aquesta. Voldríem que mesures així fossin el pa de cada dia al nostre ajuntament i que no ens n’haguessim de felicitar. Ni tan sols hauria de sortir res de tot això als mitjans de comunicació. Si això fos així, voldria dir que un visitant de Manacor, en tornar-se’n a ca seva podria dir: “Vaja un poble guapo”. Desgraciadament, per ara, això no és possible.