Cent per Cent

CpC 308- Sant Antoni, la nació sentimental

centpercent | 27 Gener, 2009 10:52

Els manacorins i els seus convidats han viscut ara ja fa alguns dies la seva setmana gran. Un primer ball a mig gas a causa de l’aigua. Un assaig dels goigs eufòric i amarat d’herbes, moscatell, i aigua de pluja. I finalment, l’èxtasi: el primer ball davant cal baciner, el de davant l’Ajuntament, els balls de l’horabaixa, els foguerons, la colcada, les completes i els goigs sense missa, la volta del vespre, les beneïdes, la volta de l’horabaixa i el darrer ball i, per paga, les beneïdes de Son Macià diumenge. Tot en gros, són prop de quaranta-vuit hores de santantonierietat, de festa, de gresca, i també de reflexió. És curiós com els més santantoniers cavil·len quina és la millor forma de conduir una festa massificada, i ho fan, molt sovint en els balls tranquil·líssims i recollits del dia de la festa horabaixa.
Per endavant cal donar l’enhorabona al Patronat, a l’Ajuntament, a la Policia Local i a tots els manacorins i visitants en general perquè les festes més multitudinàries de la història han acabat sense cap incident remarcable. La tasca de conscienciació ha tengut el seu efecte i llevat de comptades excepcions els santantoniers i santantonieres han respost a les crides de civisme i bon comportament. Entre les excepcions, grups de joves que, durant els balls de l’horabaixa jugaven a empènyer-se sense tenir present que justament en aquestes hores és quan més infants i cotxets volen presenciar la festa. També, aquells altres que durant les completes són incapaços de fer silenci i tenir respecte per l’únic poble de Mallorca que té unes completes cantades en llatí. La festa esdevendrà vertaderament gran i referent arreu del país el dia que els joves siguin capaços de mantenir la veneració ja no pel sant, sinó pels rituals que marquen la festa.
Així mateix, mereix també una felicitació la gran massificació de la festa en un sol punt el migdia i, en canvi, la diversificació d’oferta el vespre, entre els foguerons i la volta dels dimonis. La devoció per la festa va ser més multitudinària i sentida que mai.
També ha estat motiu de controvèrsia l’ús de la megafonia davant l’Ajuntament. Sembla justificable que s’hi facin servir altaveus en el moment més multitudinari de la festa. Cinc o sis mil persones estiben la plaça del Convent i el so apagat de guitarres i guitarrons només el sentirien els que són davant de tot. Però una cosa és això i l’altra que se’n faci un ús abusiu. Els parlaments davant l’Ajuntament fent ús de megafonia semblen llevar solemnitat als actes.
D’altra banda entre sectors més juvenils se senten veus crítiques reclamant una evolució a la festa. Des d’aquesta humil columna, en canvi, felicitam el Patronat per haver sabut servar la festa tal com la coneixem avui i el convidam a continuar en la mateixa línia, tot anunciant des d’aquí crítiques constructives en veure que es vol tòrcer el camí encetat. Mentrestant, i sabent que Sant Antoni és motiu d’orgull manacorí i regenerador d’autoestima, tot reforçant els trets identitaris diferencials, gosam proclamar-lo patró de la nostra nació sentimental. Molts d’anys i enhorabona a tots!