Cent per Cent

CpC 309- La pau, germana pobra a l'estat del benestar

centpercent | 02 Febrer, 2009 17:22

Aquests dies hem assistit entre estupefactes i impassibles a la massacre israeliana a la ciutat palestina de Gaza. Ha semblat com si, al món, no hi hagués altre conflicte. Per un moment hem oblidat la crua realitat de l’Iraq o l’Afganistan. I ja no en parlem de casos molt menys mediàtics com ara les tensions que manté Rússia amb Txetxènia o amb la veïna Geòrgia; o els conflictes dels estats espanyol i britànic amb els moviments d’alliberació nacional basc o irlandès; o la disputa entre l’Índia i el Pakistan pel territori del Caixmir; o el trencaclosques africà de la zona dels grans llacs. En el món, per conflictes armats entre humans, moren cada dia milers de persones, la majoria innocents i alienes a aquestes bregues.
Divendres dia 30 és el dia de la Pau i la No-Violència, una data que no hauria de ser una més en els calendaris.
Sovint les guerres i els conflictes armats sorgeixen amb excuses nacionals, religioses, ètniques, etc. quan en el fons de tot s’hi amaga la gallina dels ous d’or del sistema liberal actual: l’economia i els recursos naturals. Els senyors de la guerra, aquí i allà, apel·len als sentiments de la població civil per rebre’n el suport que, nascut del cor i no del cap, esdevé incondicional i insubornable. Al rerefons, a la fi, la fal·làcia, la falsedat, l’engany, els doblers i el poder. Massa vegades, d’altra banda, els estats en nom de democràcies dubtoses i poc madures, en nom de no sabem quins déus o en nom de no sabem quines veritats sacrosantes impulsen accions bèl·liques contra pobles sencers. Vegeu ara la invasió israeliana de Gaza, o la intervenció russa a Geòrgia, o la dels Estats Units a l’Iraq o a l’Afganistan. És clar que cal rebutjar totes les formes de violència conegudes, però molt especialment les que exerceixen els estats, representants sobirans, en principi, de la voluntat dels pobles i defensors d’allò que avui es coneix com a “políticament correcte”. Tampoc no caurem aquí en la ingenuïtat cristiana del “parar l’altra galta”. I també discutirem la tan revolucionària “cap agressió sense resposta”. El que és clar és que a massa bandes “la policia, tortura i assassina”, i els exèrcits impulsats pels estats són màquines perfectes de repressió i acarnissament. Acudiríem al savi refranyer i diríem que “dos no es barallen si un no vol”. El diàleg, les concessions, l’entesa, la comprensió de les demandes d’uns i altres són determinants per consolidar acords de pau. Nosaltres des d’aquesta columna ens manifestam entusiastes de la vida i de la felicitat humanes, i a partir d’aquest principi manifestam que no hi ha cap idea que valgui una vida humana. Però cap. Creim, potser ingènuament, que les actituds positives generen actituds positives. I en aquest sentit caminam. Per la pau al món i per la llibertat dels homes i les dones.