Cent per Cent

CpC 311- Pastor: ovella esgarriada o llop afamat?

centpercent | 16 Febrer, 2009 17:30

Fa alguns mesos s’iniciava una transició en el Partit Popular no exempta de misteris i incògnites. Antoni Pastor, a Manacor, va ser un dels pocs que aguantà l’esclat del seu partit a les darreres eleccions. Pere Rotger a Inca, ja de tornada de tot; Carlos Delgado a Calvià i José Ramon Bauzà a Marratxí, amb perfils identitaris més que dubtosos, eren els altres barons resistents a la marea “roja” que tenyí les Illes ara fa un any i mig. Pastor, conscient del seu potencial, es preocupà de tenir un lloc preponderant dins el seu partit. N’aconseguí una vicesecretaria general. No content amb això, Pastor es rebel·la contra l’aparat del partit en veure que postul·lava Joan Rotger, batle de Selva, com a president del partit a Mallorca. Amb tots els elements en contra, el manacorí fregà la victòria. Fins aquí, podríem dir que el batle de Manacor ocupava un espai de prestigi en el seu partit, avalat per la coherència i la valentia de presentar-se defensant els seus interessos enfront dels qui comanden el partit i, presumptament, no escoleten les segones veus.
Ara, passats alguns mesos, amb un silenci mediàtic que afavoria, òbviament, el poder establert i afeblia les posicions dels contestataris, Pastor ha tornat a la càrrega. S’ha preocupat de filtrar a la premsa que no està conforme amb la seva posició dins el partit. Es veu arraconat. Ignorat. Anuncia que deixarà de ser el president del PP manacorí i amenaça de fundar un partit independent per enfrontar-s’hi a les pròximes eleccions. Mentre Pastor va fer front a l’aparat de Rosa Estaràs seguint el règim estatutari intern va mantenir una posició de prestigi. Ara, aquesta posició es veu erosionada, des del moment que qüestiona fins i tot el projecte polític i amenaça d’abandonar-lo. Sigui com sigui, no sembla que Pastor, calculador i viu com una centella, cometi la temeritat d’enfrontar-se al Partit Popular en unes eleccions. Antoni Pastor, l’únic que vol, així de clar, és que l’escoltin a Palma. Que li donin pes. Que l’estimin. Que li reconeguin el mèrit de la batlia de Manacor. Que li satisfacin l’ego i la comandera. Mentrestant, hom es va demanant, setmana darrere setmana, què fa Antoni Pastor pel poble que el va triar per presidir el seu ajuntament. Passen els mesos i la inactivitat municipal és de cada vegada més flagrant. En el darrer ple municipal només hi hagué un punt a l’ordre del dia, i era un reconeixement extrajudicial de crèdit. Antoni Pastor no té esment de Manacor. El llop està afamat. S’ha posat la llana d’ovella damunt l’esquena i se n’ha anat cap a Palma de cacera. Mentrestant, les ovelles manacorines, sense Pastor.