Cent per Cent

CpC 313 - El risc obligat de triar

centpercent | 02 Març, 2009 17:29

L’ambivalència i l’ambigüitat són amigues dels indecisos, dels diplomàtics, dels qui saben quedar bé pertot. Hi ha vegades, però, que l’equidistància esdevé impossible i hom no té més remei que decidir-se. Pot passar a l’hora de triar una casa, o una feina, o, fins i tot, un amor. I moren els matisos: o blanc, o negre. Aquest és el cas del pas del tren per dins el nucli urbà de Manacor en el seu trànsit cap a Sant Llorenç i Artà. Aquesta publicació ja s’ha fet ressò àmpliament altres vegades d’aquesta disjuntiva i havia mostrat també posicions i arguments que consolidaven la bondat d’una i altra opció. Abeurant-nos dins la mar dels matisos, sabem perfectament que totes dues opcions presenten avantatges i inconvenients. Però de vegades, no queda més remei que triar, i aquesta n’és una.
La Conselleria de Mobilitat, tot i que no dóna el tema per tancat, sembla que ha començat a prendre posicions i aquesta setmana ha fet saber que, inicialment, es decanta per l’opció del tren-tram, que transitaria per dins el nucli de Manacor, en superfície, sense sobrepassar els cinquanta quilòmetres per hora i per l’interior de les palmeres que ara mateix voregen l’actual carril-bici del popularment conegut com a “passeig del Colesterol”.
La decisió és arriscada, però imprescindible. Calculada, però controvertida. Ben intencionada, però sense consens. Imprescindible, perquè som a punt d’entrar en la segona meitat de la legislatura i les obres per fer arribar el tren a Artà començaran aquest estiu. Controvertida, perquè de ben segur crearà polèmica entre dues posicions tan enfrontades. I sense consens, perquè no compta amb el suport del batle de Manacor. En descàrrec de la Conselleria de Mobilitat, cal aclarir que ambdues institucions han mantingut diverses reunions sobre aquest afer sense que s’arribàs a una decisió conjunta.
I ha arribat el dia de fer la proposta. La idea de la Conselleria sembla econòmicament prudent i urbanísticament sensata, però publicitàriament deficitària. El projecte del tren-tram és, de totes les solucions possibles, de ben segur, la més econòmica. I encara que és cert que no sempre les solucions econòmicament viables no són les més adequades per als interessos i les necessitats dels ciutadans, en aquesta ocasió sí que sembla que també podria minimitzar les expropiacions (si s’optàs per treure la via per defora el nucli urbà) o les molèsties llarguíssimes d’un soterrament. Però la Conselleria ha fallat a l’hora de vendre el projecte. La idea ha estat presentada aquesta setmana als mitjans de comunicació de Palma. Els mitjans manacorins no han estat avisats. Les parts afectades tampoc. Poc costava al conseller Vicens i al seu equip convocar un acte de presentació del projecte als veïns afectats, a la Plataforma pel Tren, a les entitats interessades, als partits polítics, fins i tot. Presentar la idea, si es vol com a definitiva, però disposats a acollir tots els matisos i idees correctores que calguessin.
Caldrà veure ara quina acaba sent la resposta de tots els afectats i interessats i quin feed-back reben per part de la Conselleria. Mentrestant, des d’aquí només podem esperar que l’obra es faci, que es faci ben feta i que el tren arribi a Artà tan aviat com sigui possible. Aquesta, sens dubte, seria la vertadera fita.