Cent per Cent

CpC 315- Carreteres, el peatge del creixement

centpercent | 17 Març, 2009 10:11

Una de les diferències essencials i més paleses entre el govern actual de Francesc Antich i el de l’anterior legislatura és la política de carreteres. El Govern Matas va encetar la legislatura amb una orgia desenfrenada d’autopistes, autovies, desdoblaments, ampliacions i altres versions de l’asfalt que, si no s’haguessin aturat haurien acabat per xapar el cor i l’ànima (la poca que li queda) de Mallorca. Antich i el seu govern començaven el seu segon mandat, amb la lliçó “apresa”. El president devia recordar amb amargor el renou i la crispació generats per algunes decisions polèmiques del primer Pacte de Progrés. I fa un any i mig, de puntetes, tornava al govern disposat a no fer-se sentir. I ho ha aconseguit. Tant per bé com per mal, sembla massa vegades que el govern s’inhibeix en moltes de decisions, per no crear-se enemics; d’això, molts en diuen “prudència”. Una prudència que ha fet construir Son Espases, però que no ha construït l’òpera de Matas ni ha fet una autovia de Manacor a Campos.
Però ara el govern ha presentat el seu Pla de carreteres, que preveu, encara que sigui a llarg termini, nombroses actuacions que, proposades per un altre color polític, de ben segur que suposarien una forta escandalera pública i ecologista. Mallorca, és un fet, creix en població i creix en economia. I això té unes conseqüències molt directes: més consum d’energia, més residus, més consum d’aigua, més consum de territori. Per les mateixes carreteres, hi han de passar més cotxes que quan es construïren. Amb més cotxes, més sinistralitat. Amb més sinistralitat, més morts. I amb més morts, més excuses per asfaltar. El mateix director insular de Carreteres, Gonzalo Aguiar, reconeix que, ara mateix, per exemple, les rondes de Manacor funcionen bé. Però és clar, cal preveure les possibilitats de creixement i saber quines solucions es poden aportar per fer front a l’augment de vehicles damunt les nostres carreteres i carrers. Mallorca, els seus habitants i els seus governants semblen tenir un xip que els fa pensar únicament en el transport privat, i quan aquest xip es modifica el transport públic només és vist com un complement, com un ajut, com un afegitó, però mai com la prioritat. Per dimensions, per població i, fins i tot, per orografia (si exceptuam la serra de Tramuntana), la nostra illa sembla una model ideal per potenciar-hi un transport públic eficient, ràpid, amb nombroses freqüències i còmode. El Govern actual està a punt de començar les obres per fer arribar el tren fins a Artà. I mentrestant el Consell planteja un projecte de desdoblament de la carretera de Manacor a Sant Llorenç. Quina és la prioritat? El consum de territori no té tornada enrere, i Mallorca és una illa amb recursos naturals i territorials limitats. Tothom convendrà que Porto Cristo pateix a l’estiu uns embossos infernals a quaranta graus a l’ombra. Però també és obvi que la variant que s’hi construirà suposarà un consum de territori verge desproporcionat. Molts ho vendran com un mal menor. Però de menor no en té res. En tot cas que en diguin inevitable, encara que per ventura qualcú ho podria evitar... Volem carreteres segures, però és ben segur que hi ha altres alternatives, abans que totes aquestes previsions, que, en massa casos, no deixen de ser una convidada més a l’especulació urbanística: construir rondes de circumval·lació per preveure-hi la construcció de noves urbanitzacions de “farciment”. Urbanitzacions que s’hauran d’omplir de gent. Gent que tendrà cotxes. Gent que circularà. Gent que tendrà accidents. Gent que morirà a les carreteres. I noves rondes. I nous desdoblaments. Acabarem mai?