Cent per Cent

CpC 316 - Democràcia rebordonida

centpercent | 23 Març, 2009 15:30

Ja hem denunciat més d’una vegada la feblesa del sistema democràtic vigent a l’Estat espanyol. Hi ha dos fets que demostren que una democràcia no és sana, ni adulta, ni madura. En el cas d’aquí podríem dir que la democràcia ha tingut una maduració defectuosa, en definitiva, que és rebordonida. El primer dels dos fets que esmentàvem és la corrupció. La manca de tarannà democràtic es coneix arreu de l’Estat espanyol, però s’accentua en àmbits tancats, sectaris i tribals: és el cas de Mallorca i les Illes Balears. Tot i que haguem disfressat el sistema de govern amb el nom de democràcia, el fet és que aquí, si fa no fa, continuen manant les mateixes famílies, els mateixos poderosos i els qui tenen els doblers, que, pam amunt pam avall, continuen sent els mateixos que durant la dictadura.
El segon símptoma de la feblesa d’una democràcia és la manca de garanties en la separació dels tres poders. A l’escola, quan érem petits, ens ensenyaven que la democràcia a l’ús és aquella que separa els poders legislatiu, executiu i judicial. Això, a l’Estat espanyol, és, si més no qüestionable que sigui així. Un exemple a gran escala el tenim al País Basc. Quan es produeix alguna desavinença entre el Govern espanyol i els nacionalistes bascs, quan el procés de pau s’estanca, quan les negociacions es trenquen, aleshores, com per art de màgia, sorgeix el braç implacable de la llei contra l’esquerra abertzale. Molta casualitat que això sempre ocorri en un context de desacord polític.
També a gran escala hem vist com el jutge Garzón (recordem que va anar a lesfiles socialistes fa algunes eleccions) du a terme una investigació sobre casos de corrupció que afecten membres del Partit Popular justament quan al Govern espanyol hi ha el Partit Socialista.
Més a petita escala, ha sorprès aquests dies la coincidència en el temps entre les desavinences polítiques dins el govern entre PSOE i UM i la immediata imputació del president uemita, Miquel Nadal, i també d’altres càrrecs com el manacorí Gonzalo Aguiar. De moment, aquests i molts d’altres han estat imputats, i se’ls presumeix la innocència.
El que hem argumentat fins ara més que una crítica és un desig, un desig que l’actuació de la justícia sigui totalment independent i lliure de possibles influències polítiques. Qui no faci les coses ben fetes, sigui del color polític que sigui, ha de ser perseguit per la llei. I condemnat. I si cal, els han de ser expropiats els béns. Els ciutadans i ciutadanes estam cansats que es riguin de nosaltres. Nosaltres creim en la bondat humana, en la bona fe, en la solidaritat entre els homes i dones. Per això ens costa entendre tant la ceguesa que pateix la classe política davant la lluentor dels doblers fàcils. La competitivitat matarà l’espècie humana, la farà extingir. La malaltia dels doblers, del poder, de la figurera és un corc que menja a poc a poc les cames que sostenen la societat occidental, d’una feblesa insospitada per molts.
Per això, en moments tan delicats, demanam independència a la justícia, però també fermesa i contundència a l’hora de perseguir i condemnar tota l’escòria, tot el fems, tota la immundícia que es riu de nosaltres cada dia malgastant els doblers que guanyam fent feina. N’estam farts! Volem bones persones que ens governin. Volem que ens facin creure de veres que allò que pagam amb els nostres imposts és reinvertit amb consciència, amb seny i amb mesura en béns comunitaris com una escola, o un hospital, o uns serveis socials adients i suficients, o fins i tot una carretera o un ferrocarril.
Per això demanam a la classe judicial: per favor, feis net de corruptes. I que tot recomenci perquè ens estimam més una democràcia tendra que no rebordonida.