Cent per Cent

CpC 317- Pedaços ben posats, però pedaços

centpercent | 30 Març, 2009 17:05

Necessitat i urgència. Aquestes són les dues premisses que molt sovint generen actuacions contundents per part de les administracions públiques. A Manacor, fa estona que ho sabem, hi ha necessitat de places escolars. L’augment de les ràtios s’ha fet tan insostenible que ara aquesta necessitat ja ha esdevengut urgència. És per això que la Conselleria d’Educació ha disposat una solució provisional: la construcció d’unes aules prefabricades en uns terrenys de la ronda de Felanitx que són propietat municipal. La solució aportada per la Conselleria ha estat ben acollida pels col·lectius relacionats amb el món de l’educació. Es tracta d’una manera eficaç i ràpida de resoldre les mancances en infraestructures educatives que des de fa tants d’anys arrossega Manacor. El nou “centre” acollirà dos grups de primer d’infantil i dos de primer de primària. Seran aules prefabricades que acolliran de manera provisional l’alumnat que estrenarà, el curs 2010-2011 la nova escola manacorina. Fins aquí res a dir. Es tracta d’aportar solucions pràctiques als problemes immediats. Però trobam necessaris un retret i un avís. El retret, òbviament, va adreçat de manera directa i contundent a Pastor i el seu equip, incapaços, inhàbils, obtusos i malintencionats. Hi cabrien més adjectius, però tampoc no es tracta de tudar paper ni tinta. Els primers responsables, sense dubte, que s’hagi hagut de construir una “escola” prefabricada a Manacor són ells, és a dir, els qui no han volgut cedir durant més de cinc anys un solar de poc més d’una quarterada a la conselleria perquè hi construís una simple escola. Ara prop de cent infants de Manacor, aniran a classe a una escola de plàstic. I això, sense enrevoltar, és culpa d’Antoni Pastor i el seu equip de govern, més pendent de l’especulació urbanística que l’educació dels infants, deixant construir vuit-cents pisos a canvi de vuit-mil rònics metres quadrats de terra que l’únic que valen són doblers. Més que ràbia, el poble de Manacor hauria de sentir vergonya. Vergonya, empegueïment d’haver triat uns governants que donen prioritat a l’enriquiment dels que ja són rics en comptes d’afavorir l’ensenyament públic per a tots els infants del municipi. Per a tots, tant els rics, com els pobres, perquè tothom tengui l’oportunitat de prosperar, de viure dignament, d’adaptar-se al medi on li ha tocat viure. La comparació és tan òbvia que fa espirejar els ulls i fa encendre la sang. N’estam convençuts, no feim demagògia: és el que hi ha.
I ara l’avís. Hem lloat sense embuts la iniciativa de la Conselleria. Però la pilota ara és a la seva teulada. Ja tenen els terrenys. I l’escola ha d’estar acabada per començar-hi el curs 2010-2011, qualsevol retard sobre aquesta data seria motiu novament d’un empegueïment general sobre la ineptitud de la nostra classe política. Ineptitud o desinterès, ja ho veuríem. Es tracta que l’escola de plàstic hagi de funcionar únicament durant aquest curs escolar que ha de començar. Després, sense excuses, hauria de ser desmantellada. I si fa falta una segona escola nova, que la comencin a projectar ara. No hi ha excuses que hi valguin. Els pedaços que posa la Conselleria, no ho dubtam, estan ben posats, però, al cap i a la fi, són pedaços.