El pas del tren per dins Manacor ha generat una controvèrsia i una polèmica que podem entendre com a natural davant una novetat tan important com aquesta. Atesa l'assistència de públic a la manifestació anti-tren-tram de dilluns passat, podríem dir que hi acudiren, sobretot, veïns i afectats pel pas del tren, tant dins el nucli de Manacor com també polítics que s'han manifestat obertament contraris a la restauració d'aquest sistema de transport fins a Artà. Com en tantes d'altres ocasions, ens trobam davant un enfrontament entre l'interès particular i l'interès general. Cert és, no obstant això, que alguns dels arguments que expliciten els contraris al tren-tram i, també els que són contraris al tren en general fins a Artà, són valorables i cal que siguin estudiats. No hi ha dubte, per exemple, que la població de la comarca de Llevant, enllà de Manacor, presenta una densitat de població més aviat reduïda i dispersa. Significa això, però, que per ser menys no tenen dret a un transport públic com cal? Per què, si les vies són ja propietat de Serveis Ferroviaris, no es poden fer servir amb la finalitat per a la qual foren concebudes? Les expropiacions, és obvi, seran mínimes. D'altra banda, no hi ha dubte que la Conselleria ha de maldar per millorar el servei de tren, per fer-lo competitiu envers el cotxe. Avui, el tren de Manacor a Palma no ofereix ni prou freqüències, ni prou rapidesa per competir amb el transport privat. Sí que hi pot competir, sense dubte, econòmicament, però això no és suficient. Tanmateix, no dubtam que si aquestes millores arriben un dia a ser reals i efectives, tots els ciutadans voldran que el tren arribi al seu poble.
Pel que fa a la postura dels afectats, ens trobam davant un altre cas (llevat d'algunes excepcions, que no dubtam que n'hi ha) del que en sociologia s'anomena NIMBY (not in my back yard 'no al meu corral de darrere') o, dit a la catalana, SPAN (sí, però aquí no). Els ciutadans, com més va més, es mobilitzen quan es veuen "tocats" per mesures que pretenen millorar la seva qualitat de vida però que afecten les seves propietats o el seu entorn. El fenomen és molt explícit en el cas de la Plataforma Un passeig sense tren: a la majoria dels veïns ja els va bé que el tren arribi a Manacor des d'Artà, però en cap cas volen que afecti el seu entorn. Això vol dir que si el tren es desviàs per darrere l'hospital, per exemple, els veïns del passeig estarien satisfets, però no els expropiats dels terrenys rústics per on hauria de passar el ferrocarril. Des d'aquest editorial, d'altra banda, no podem estar-nos de comentar la ridícula preocupació per les palmeres. Segur que més d'un lector recorda les nombroses crítiques que es vessaren arran de la sembra d'aquestes plantes i l'alt cost que això va suposar. Avui, els tramescèptics defensen les palmeres com un bé patrimonial a protegir (un fet més que qüestionable), mentre obliden que Manacor ha esbucat desenes (centenars) d'edificis i construccions d'un alt valor patrimonial sense que ningú esqueinàs. I tot això, sense oblidar que, amb el tren-tram, no es tocaran les palmeres...
Un comentari a part mereix la classe política, immersa dins una batalla partidista que, en algun cas, sobrepassa el ridícul. Les mobilitzacions ciutadanes davant la preocupació que genera en alguns sectors l'arribada del tren des d'Artà són, només faltaria, totalment legítimes. Molt més qüestionables són les postures polítiques adoptades de cara a la galeria aprofitant la revolta social per prendre una postura còmoda, i demagògica, sense fer propostes concretes.

 CpC 321 en format pdf part 1 

CpC 321 en format pdf part 2

Antoni Pastor va accedir a la batlia fa prop de sis anys carregat d'unes promeses grandiloqüents i faraòniques que, a hores d'ara, continuen sense complir-se. Els grans projectes de Pastor realitzats a la fi han estat bàsicament dos: la residència per a gent gran i el centre de salut de Porto Cristo. L'auditòrium, el recinte firal i tantes d'altres idees del batle manacorí continuen en punt mort o incipient. Ja no parlam d'escoles, perquè Pastor i els seus no s'han preocupat gaire ni tan sols de prometre'n. Moltes de vegades, des d'aquest article, hem demanat a l'administració municipal, agilitat en el dia a dia, en les petites coses que preocupen i molesten els ciutadans de carrer. Manacor, sense un auditòrium nou, no serà pitjor ciutat. En canvi, amb clots al carrer, sí. El canvi de color polític a Madrid i a Palma i també l'arribada de la crisi econòmica han fet que les prioritats canviassin i que per primera vegada en molt de temps es percebi que l'activitat municipal gira entorn de les petites necessitats del terme i no de grans projectes de rendibilitat política fàcil.
Madrid, el Govern espanyol, volem dir, va establir un fons per als ajuntaments perquè poguessin fer obres furant l'any 2009 i així poguessin donar feina a desocupats. Sembla que el suport als ajuntaments no acaba aquí i que, a banda d'aquestes partides "anticrisi", el nou ministre Chaves ha demanat que s'estableixi un fons estatal per a les corporacions municipals. Sigui com sigui, ara només cal demanar a l'Ajuntament que aprofiti bé els doblers que li arriben de Madrid, que gestioni bé els projectes tant en temps com en recursos humans i que acabi les obres abans del 31 de desembre d'aquest any 2009. Si els carrers estan ben asfaltats, si l'enllumenat funciona correctament, si no hi ha males herbes a les voreres dels carrers, si els bancs estan ben pintats, si les voreres són transitables, si tenim espais oberts per dur-hi els infants, si en tenim de tancats per fer-hi conferències o exposicions. Si tenim tot això, som, sense discussió, un Manacor millor, més saludable, més simpàtic i més amable. La resta, senyor Pastor i senyors regidors, estigueu-ne ben segurs, és absolutament secundari. Nosaltres, per la nostra part, estam contents que, encara que sigui per una vegada, el peix petit, aconsegueixi menjar-se el peix gros. En pegarà una panxada, però tots hi guanyarem.

CpC 320 en format pdf part 1

CpC 320 en format pdf part 2

Des de fa algunes setmanes, o potser mesos, es respira un ambient enrarit dins el Govern balear. La imputació d'alguns càrrecs electes d'UM, la polèmica del camp de golf de Son Baco (precedit d'altres desencontres com ara el del camp de golf de Son Bosc, a Muro) o la controvèrsia entorn del pas del tren per Alcúdia o ara per Manacor en la seva sortida cap a Artà. És innegable que hi ha tensions internes al Govern. Unes tensions que necessàriament s'han fet coneixedores en el context estrictament manacorí. Ja fa algunes setmanes interpretàvem la denúncia feta per ALM-UM sobre el mal funcionament de l'àrea d'Urbanisme com una possible aclucada d'ull d'aquesta coalició al batle Pastor. Els vasos comunicants de la política manacorina sembla que acaben donant-nos la raó. Bernat Amer, delegat d'Urbanisme i regidor per AIPC es troba de cada vegada més tot sol. Primer en l'execució dels expedients de demolició, en la qual el PP no li ha donat suport i, per tant, no ha pogut dur ni tan sols a plenari. Després en la seva posició respecte del pas del tren per dins Manacor. Amer defensa el traçat en superfície, enfrontat a la postura del PP i, ara darrerament, també d'ALM-UM. Amer, segurament, veu en aquesta opció una futurible arribada del ferrocarril també a Porto Cristo, una demanda que, des de fa molts d'anys, ja havia formulat el seu grup. La postura rotunda, consistent i inamovible del Partit Popular en aquestes dues qüestions torna a dur a rotlo, una vegada més, la immensa habilitat de Pastor per governar i saber buidar de contingut les "poderoses" atribucions que inicialment semblava concedir als seus socis de govern. AIPC assumí el poder, segurament, atret per la llepolia de la Delegació d'Urbanisme. Ara, gairebé dos anys després, veu com tot un regidor d'Urbanisme no té tècnics per acabar el PGOU, una promesa electoral de Pastor que  ara el batle sembla haver oblidat, atès que el "responsable" d'Urbanisme és Amer; el delegat, a més, no pot dur a ple una de les seves dèries  prioritàries des que assumí el càrrec, les demolicions de construccions il·legals; i ara la seva opinió, recordem, la del delegat d'Urbanisme, és obviada a l'hora de marcar pautes municipals al respecte del pas del tren per dins el nucli urbà de Manacor.
A Palma s'ensumen canvis. A Manacor, encara no se'n sent l'olor, però, per començar, Antoni Pastor ja ha "estès la mà" a ALM-UM per anar junts en la seva croada contra el tren-tram. Una estesa de mà que, qui sap, podria arribar part damunt el colze, en forma de canvi de socis de govern a l'Ajuntament. Així, Pastor comença a adobar el terreny per tenir vent favorable si a Palma es produís un canvi radical i fos "necessari" que les postures amb ALM-UM fossin pròximes. D'altra banda, el terreny adobat potser també ajudaria a créixer la flor d'un Pastor ajagut dins el camp de roselles del seu ego i el podria catapultar cap a una plataforma independent que li reconegués el "mèrit" de ser la veu "discordant" dins l'olla de grills corrupta i dividida que és el Partit Popular ara mateix.

CpC 319 en format pdf part 1

CpC 319 en format pdf part 2

Aquesta setmana el conseller de Mobilitat, Gabriel Vicens, ha confirmat que l'opció triada finalment per la Conselleria és la del tren-tram. No és res que ja no es pogués intuir des de fa setmanes. Però ara ja se sap del cert. La Conselleria ha tengut una actuació estranya informativament parlant, però ara, a la fi, ha pres una decisió i la durà endavant. Els tramescèptics ja saben a què s'han d'atendre i si de veres volen contribuir al creixement de Manacor com a capital de comarca no els queda més remei que ajuntar colze amb colze i fer un esforç per entendre quins són els avantatges que el tren-tram durà a Manacor. El conseller Vicens, en una entrevista que publicàrem fa algunes setmanes, i el representant dels Amics del Tren Josep Sindreu han coincidit en una afirmació que no podem deixar caure en terra: el tren-tram és una oportunitat per a Manacor, en general i per al passeig del Ferrocarril en particular. En un reportatge que publicam aquesta setmana, l'inspector en cap de la Policia Local de Manacor, Antoni Sureda, ens confirma que el passeig del Ferrocarril és un dels que té més punts negres de tot el nucli manacorí. S'han adoptat mesures pal·liatives, com els semàfors o ara les bandes sonores perquè els cotxes redueixin la velocitat. Això, però, no deixen de ser mesures que poden atenuar el problema, però en cap cas solucionar-lo. És aquí on sorgeix impetuosa i atenta la figura del tren-tram. Els més obtusos afirmaran que si aquesta via ja és conflictiva ara molt més ho serà amb la vinguda d'un nou mitjà de transport, permeable a la circulació rodada i als vianants, però tanmateix encapsetat en una via rígida. En canvi, els més donats a la reflexió i l'entesa comprendran que aquesta nova instal·lació ha de suposar una remodelació radical d'aquest entorn, fins al punt que pugui ser buidat de contingut automobilístic o, si més no, alleugerit. El tramvia comportarà, com a primera mesura, una regulació semafòrica encara més intensa. I també hauria de suposar una potenciació de l'espai per a vianants en aquest vial. Un nou carril bici, voreres en condicions, i més amples, i fins i tot, si es trobassin alternatives, reducció de carrils per als cotxes. Amb això volem dir que tant l'Ajuntament com la Conselleria haurien de ser capaços d'aplegar els esforços dels seus tècnics per trobar una solució conjunta per desviar la majoria del trànsit rodat enfora del passeig del Ferrocarril, amb l'objectiu de fer-lo més transitable, més comercial, més adaptat als vianants. Només així estaríem parlant d'una remodelació radical. No dubtam que la Conselleria disposa dels doblers necessaris per dur-la endavant, atès el substancial estalvi que ha suposat l'opció del tren-tram en comptes del soterrament.
 Ara només cal esperar que els colors polítics quedin darrere i que l'interès general prevalgui. Hi sortirem guanyant tots, sense dubte. No deixem passar l'oportunitat: agafem el tren de la modernitat, agafem el tram de la capitalitat.

CpC 318 en format pdf part 1

CpC 318 en format pdf part 2

Cent per Cent.
Revista d'informació setmanal.
Manacor i comarca.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• CpC 386 - La desídia mena sempre cap a la injustícia històrica
• CpC 385 - Jaume Ramis, l'homenatge dels amics
• CpC 384 - De solars i infraestructures
• CpC 383 - Polítics contra la justícia
• CpC 382 - Tornem-hi torna-hi, o la darrera i no en cant d'altra
• CpC 381 - Immunes a la consciència, impunes davant la llei
• CpC 380 - Privatitza, ara que pots
• CpC 379 - Escoles: de la desesperació a l'esperança
• El sentit de la solidaritat envers la cosa pública
• CpC 377 - Entre el "tanmateix" i el "ja està fet"

• Revistes [111]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom